BARCELONEJANT

Els primers enterrats

La major part dels grans cementiris perpetuen la memòria dels seus primers inquilins

El de Montjuïc va ser l'indià Josep Fontrodona, inhumat al turó barceloní el 1883

jcarbo42773119 cementerio180404170841

jcarbo42773119 cementerio180404170841 / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

Es pot ser el primer de moltes coses, el primer a trepitjar la Lluna o el primer a baixar de 10 segons en els 100 metres llisos; o el primer a comprar el nou súper telèfon amb súper pantalla tàctil i súper poders, que és una forma de ser el primer molt en voga. Però també es pot ser el primer en una cosa fúnebre com ser enterrat en un cementiri. Això ja no està en voga, sobretot perquè de nous cementiris se’n fan molt pocs. Hi va haver una època en què eren una novetat, és més: hi va haver una època en què els cementiris obrien, començaven a funcionar, i no hi havia ningú enterrat fins que hi arribava el primer mort.

Hi ha cementiris amb amor per la dada que s’han preocupat per perpetuar la memòria dels seus primers inquilins. El cementiri de Montjuïc és un d’ells, com explica Manuel Vázquez Montalbán a Barcelones, la seva gran crònica de la ciutat que l’ajuntament ha anunciat que reeditarà aquesta primavera. El solitari mort –ens hem d’imaginar un cementiri nou i habitat per un sol veí– es diu o es deia Josep Font-rodona i Vila, un indià nascut a Mataró que va marxar molt jove a Cuba i que es va instal·lar a Matanzas, ciutat de la qual va arribar a ser alcalde. Havia tornat feia molt poc de l’illa quan va morir i va ser enterrat a Montjuïc, el 1883, en virtut d’un favor especial que va concedir a la família el llavors alcalde Rius i Taulet. La seva adreça actual és el nombre 14 de la via de Sant Josep, departament III.

Primer mort implica primera inhumació, i la imatge d’un seguici fúnebre que estrena instal·lació: sols, envoltats de no-res o de naturalesa. Va ser el que devien sentir els Font-rodona. El que devien sentir, en realitat, tots els que van estrenar cementiri a Europa a mesura que els anaven obrint, la majoria al segle XIX. No tots els cementiris conserven el nom del seu primer mort, això sí, entre altres coses perquè a vegades els primers enterraments es portaven a terme en fosses comunes. El Père Lachaise de París, probablement el campió dels cementiris turístics, és un cementiri autènticament i impúdicament enamorat de la dada, i conserva els noms dels dos morts: el primer que va ser enterrat en una fossa comuna –Antoine Dulac, mort als 75 anys– i el primer en una tomba individual –Adelaïde Paillard de Villeneuve, morta als 5 anys–. Deu ser una de les poques maneres de ser algú en un cementiri ple de celebritats.

Notícies relacionades

No amb menys rigor rendeix homenatge el cementiri de Highgate, a Londres, al seu il·lustre primer enterrat: una tal Mary-Anne Webster, una jove dona que tenia 16 anys en el moment de la mort i de la qual fins i tot es conserva la dada que era la filla d’un forner local. Va ser enterrada el 12 de juny de 1860. El cementiri madrileny de La Almudena consigna per la seva part que el seu primer inquilí va ser un nadó de 14 mesos la inhumació del qual va tenir lloc el 13 de setembre de 1884, i explica que per ordre del rei Alfons XII és l’única sepultura amb caràcter perpetu. En qualsevol cas, la soledat solitària de tots aquests morts no devia durar gaire, perquè la gent es mor a totes hores. Aviat devien tenir algun veí.

Una vida a Cuba

A banda que va passar la major part de la vida a Cuba, que va ser alcalde de Matanzas i que pràcticament va tornar per morir a la terra que l’havia vist néixer, és més aviat poc el que se sap de Josep Fontrodona. Se sap molt més del seu germà, Jaume, amb qui va emprendre a començaments del segle XIX l’aventura cubana. Per dir-ho d’alguna manera, va ser el Jaume el famós de la família: al tornar de Cuba es va associar amb un altre indià d’Arenys de Mar, retornat com ell de Matanzas, i va posar en marxa una refineria de sucre a Badalona que va ser al seu dia la més gran d’Espanya, segons explica Jaume Soler i Fontrodona en la seva memòria El mataroní Jaume Fontrodona i Vila, empresari sucrer. Va ser un gran empresari, Jaume Fontrodona. De la que al final va ser rebatejada com a Refineria de Badalona en queda avui dia una nau, just al costat de la d’Anís del Mono. 

Temes:

Cementiris