L'acampada dels sensesostre demana lliure accés a les dutxes dels poliesportius

Posar a disposició de les persones sense llar les dutxes dels poliesportius i gimnasos municipals, subvencionar al 100% la targeta de transport T-Mes per a aquest col·lectiu (costa 10,90 euros) o que els menjadors socials siguin d'accés lliure sense restriccions (actualment està condicionat a la derivació per part de serveis socials) només són tres de les mesures immediates que els 60 sensesostre acampats a la plaça de Catalunya insten l'ajuntament a prendre.

Però a més d'aquestes, que consideren tan sols "pal·liatives", n'han ideat d'altres per portar a terme a mitjà o llarg termini, entre les quals destaca la construcció d'un hotel per a sensesostre (seguint el model 'Housing first', que funciona al nord d'Europa). Totes les mesures estan redactades en un document de quatre pàgines que Acampada x Drets, com denominen el moviment, va entregar dimecres al consistori.

"És un insult que diguin que la Constitució és sagrada si els nostres drets es veuen vulnerats cada dia", denuncia Miky, de 31 anys i portaveu d'aquesta acampada reivindicativa. Ho diu a sota d'una gran pancarta amb el lema 'Drets reals' i, sobretot, amb la vista fixada en l'altra acampada que també ocupa part de la plaça des de fa dos mesos, la dels independentistes (uns 15 o 30, depenent del dia) que reclamen una cosa ben diferent: la república catalana.

"Fa cinc mesos ens vam mobilitzar a Sant Jaume. Ara hem vingut aquí perquè volem que les persones sense casa estiguin en el centre del debat per la independència", sentencia aquest jove, dissenyador gràfic i creador de la pàgina web de l'acampada, www.derechosgarantizados.org.

"El més greu és la nostra integritat física -prossegueix-. Cada nit estem en perill. Totes les dones que dormen al carrer han sigut alguna vegada víctimes d'abusos o violacions". Per això demanen a l'ajuntament que "assumeixi la seva responsabilitat en la protecció d'aquests drets i destini tots els recursos" per evitar que cap persona a Barcelona visqui al carrer. Els sensesostre acampats es troben en interlocució amb el consistori des de fa dues setmanes.

Serveis municipals

Fonts municipals responen que cada dia més de mil sensesostre dormen en albergs municipals i que els que ara acampen es neguen a rebre aquests serveis. A més, informen que l'ajuntament compta amb recursos d'assistència a persones vulnerables, entre els quals destaquen tres centres de primera acollida, sis de mitjana estada, cinc centres de dia, 50 pisos d'inclusió, quatre centres d'higiene i un menjador social per districte. En total hi ha 40 centres de serveis socials repartits per tota la ciutat. El consistori insisteix, una vegada més, que no preveu desallotjar els manifestants perquè defensa el dret de reunió i manifestació, i perquè això, a més, és competència dels Mossos.

Però pels acampats pels drets de les persones sense llar tota això és insuficient. "Ahir vaig estar quatre hores esperant per dutxar-me al centre de Nou Barris", es queixa Miky. "Hi ha molt pocs serveis per a la quantitat de persones necessitades". Per això l'Acampada x Drets demana a l'ajuntament que posi "immediatament" a disposició dels sensesostre tots els llits possibles, incloent-hi el dels albergs d'emergència que només s'obren durant les campanyes de fred.

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

Iliana, ucraïnesa de 65 anys, és una de les persones sense llar que acampen a la plaça de Catalunya, cor turístic de la ciutat. Mentre parla amb la premsa, alguns guiris, estranys a l'assumpte, s'acomoden als bancs de la plaça. "Soc al carrer mentre espero que em donin una plaça a l'alberg de Llucmajor", explica Iliana, que fa gairebé sis anys que és a Barcelona. "Aquí menjo més bé que a Ucraïna", diu mentre ensenya una bossa amb mandarines, salsitxes i una llauna de Fanta.  

Treballa només tres nits a la setmana i guanya 300 euros al mes. Part d'aquests diners els envia a Ucraïna, on viu el seu fill de 26 anys. "L'he de mantenir. No vull que es faci soldat". I a continuació llança una pregunta o, més aviat, un lament: "Digue'm, '¿de què em servirà parlar amb tu?".