Barcelona, novena capital cultural europea

El nou comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, ha plantejat en les seves primeres compareixences i aparicions fins a quin punt pot competir Barcelona en el camp del patrimoni artístic amb capitals com Londres, París o Madrid. I ha apuntat que ha de fer-ho, amb possibilitats d’èxit, en el seu propi terreny: la formació, la creativitat, la recerca i el coneixement. I efectivament, segons un índex establert per la Comissió Europea per avaluar objectivament el grau d’activitat cultural i creativa de les ciutats europees –en què comptabilitzen 29 indicadors que van des del nombre de museus o concerts fins al de treballadors en noves tecnologies o el nombre de llicenciats en humanitats–, Barcelona apareixeria com la novena gran capital cultural europea, jugant en la mateixa lliga que Berlín (encara que lluny de la capital que destaca en tots els paràmetres, París) i quatre posicions per sobre de Madrid.

    

De Barcelona, el monitor destaca que és «la capital de la cultura catalana», que és l’única ciutat del món amb nou monuments patrimoni de la humanitat segons la Unesco, «una ciutat plural i oberta amb dues llengües oficials» i és «reconeguda per dissenyar estratègies i mesures concebudes per recolzar un model de ciutat creativa (el programa de factories de creació) i l’emprenedoria creativa» i per «fomentar l’ús de l’espai públic com a espai cultural», com en les festes de la Mercè o el Festival Llum Barcelona.

    

A més de citar els seus museus, el perfil de Barcelona destaca que «alberga cada any més de 170 festivals culturals, que se centren en tots els camps –música, arts escèniques, literatura i cine– i mobilitzen més de dos milions de participants», alguns dels quals de «dimensió internacional» com el Sónar o el Primavera Sound. Finalment, es destaca des del seu premi europeu a la innovació com iCapital a la potència de la seva «xarxa de biblioteques, festivals literaris i indústria editorial».

    

De Madrid, en canvi, es destaca la seva riquesa en museus d’art, el monestir d’El Escorial, la seva activitat en el camp de la música clàssica,  l’«enfocament transdisciplinar» del centre cultural El Matadero i una «vibrant vida cultural autoorganitzada».

EL RÀNQUING

El Cultural and Creative Cities Monitor, elaborat pel Joint Research Center de la Comissió Europea, acaba atorgant un coeficient a cada ciutat, que s’estableix a partir de criteris per càpita. És a dir, una petita ciutat de 50.000 habitants amb una intensa vida universitària, amb alguna gran empresa de noves tecnologies i un parell de museus de rang internacional pot obtenir una puntuació més alta que una gran capital amb un volum de creació i activitat que en termes absoluts és contundentment superior: així que els mateixos autors recomanen comparar entre si ciutats de la mateixa mida, al mateix temps que fixar-se en els bons resultats que obtenen ciutats petites i mitjanes amb una vibrant activitat cultural que és poc visible internacionalment.

    

En la primera classificació, la de les grans capitals amb més d’un milió d’habitants, les que acumulen suficient massa crítica per considerar-se capitals culturals encara que no totes ho siguin políticament, París obté una puntuació de 63,2, molt per sobre de la segona classificada, Munic (41,7), de la tercera, Praga (38,4), i de la quarta, Milà (38,4). Les segueixen Brussel·les (36), Viena (35), Londres (34,7, amb una posició relativament baixa a causa dels seus vuit milions d’habitants), Berlín (34,6), Barcelona (33,2) i Budapest (30,1). Madrid no entraria en aquest top 10 cultural, perquè ocupa el lloc número 13. En els llocs més destacats figuren, doncs, tres ciutats que no són capital d’Estat: Munic, Milà i Barcelona.

    

El panorama és relativament diferent si es considera en una mateixa classificació les ciutats de més de 500.000 habitants: entrarien en llocs destacats Amsterdam (en tercer lloc), Lisboa (quarta), Estocolm (cinquena) i Dublín (sisena), mentre que Barcelona quedaria relegada a la posició número 19, i Madrid, a la 27. Encara canvia més la posició si es comparen entre si realitats diferents, des de petites ciutats amb una vida cultural petita però intensa i grans capitals. En aquest cas destacarien com a joies de la creativitat europea l’austríaca Linz, les holandeses Eindhoven i s’Hertogenbosch, la belga Lovaina, l’alemanya Heidelberg, la sueca Lund i les irlandeses Cork i Galway. Les puntuacions de Barcelona i Madrid les situarien en les posicions 38 i 62, respectivament.  

LA METODOLOGIA 

L’índex general es descompon en tres més: vitalitat cultural, a partir de dades tan diverses com els visitants a museus, cines i espectacles, les enquestes de satisfacció per les instal·lacions culturals o les valoracions de TripAdvisor; economia creativa, basada en dades com el nombre de patents o els treballadors en sectors com els mitjans i les noves tecnologies; i ambient propici, a partir d’estadístiques educatives, presència en rànquings universitaris, integració de població estrangera, connexions internacionals de transport o qualitat del seu govern local. On destaca Barcelona dins de les ciutats de més d’un milió d’habitants és en vitalitat cultural (cinquena de les ciutats de més d’un milió d’habitants), ambient (quarta), i en les subcategories d’equipaments culturals (tercera) i educació i capital humà (segona).

    

L’índex, presentat l’any passat encara que amb una difusió relativa en el seu moment i del qual la Comissió Europea segueix fent accions de presentació, avalua 168 ciutats europees, del miler d’urbs de més de 50.000 habitants de les quals la Comissió compta amb estadístiques suficients. Per acotar l’univers s’han escollit les que han sigut capital europea de la cultura, o candidates finalistes, que disposen d’almenys dos festivals internacionals o que integren la xarxa de ciutats creatives de la Unesco.  

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

  

 El rànquing de la Comissió Europea no tan sols és una classificació: relaciona el progrés cultural de les ciutats amb el benestar, per consolidar la conclusió que hi ha una correlació clara entre activitat cultural en un sentit ampli i creixement econòmic. Així, l’informe destaca que cada punt guanyat en l’índex de ciutats creatives i culturals entre el 2009 i el 2014 es tradueix en un increment de 750 euros al PIB per càpita d’aquestes ciutats.