Colau guillotina el seu tramvia per arribar a un mínim acord polític

El debat sobre el tramvia a Barcelona té avui dues interpretacions. La primera, la realista, és la que defensa la recerca d’un fràgil acord polític que permeti tancar el mandat amb alguna cosa tangible. Ni que sigui impulsar un primer tram, el menys espinós, de les Glòries a Verdaguer. La segona, l’ambiciosa, podria censurar el govern d’Ada Colau per haver renunciat a la proposta de màxims, de punta a punta, fins a Francesc Macià. Els dos camins casaran definitivament el 23 de març quan l’alcaldessa, després d’un any de rum-rum, demani el vot per a aquest pragmatisme de mínims. La notícia la va donar la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que ahir a la tarda va confirmar que Barcelona en Comú elevarà a votació aquest trajecte fins al passeig de Sant Joan.

Ho faran per diverses raons. Perquè ERC ho porta en el seu programa electoral, detall que la mateixa regidora va recordar en diverses ocasions, i perquè el PSC ja va avançar  diumenge en aquest diari que aquesta és la seva aposta, i no cap altra.En aquestes circumstàncies, es confirma el que es ve ensumant des de fa  setmanes: en marxa, a ple rendiment, el prèssing ERC per arribar a la xifra màgica de 21 regidors que permetin tirar endavant el projecte. Els republicans, per cert, han preferit no dir ni ase ni bèstia per ara.

Protocol

L’assumpte es discutirà en primera instància demà a la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. El format de la proposta, per la via del protocol de col·laboració entre l’ajuntament i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per executar les obres i posterior explotació de «la primera fase de la xarxa tramviària unificada», no és gratuït. Sembla, de fet, una nova mesura de pressió sobre Esquerra, ja que aquesta tramitació implica un ens supramunicipal en què estan integrats, al marge del consistori barceloní, els 35 municipis que envolten la capital catalana.

Segons Sanz, la proposta defineix sense fissures dos dels aspectes que més preocupen la bancada republicana: el finançament i la gestió del servei. A diferència de l’execució de les obres del Trambaix i del Trambesòs, que van pagar les empreses concessionàries, en aquest cas seria l’ajuntament qui ho pagaria tot. D’aquesta manera es podria assegurar que l’explotació també fos pública. Però aquí hi ha dos problemes que poden ser el cavall de Troia d’ERC en el cas de posicionar-se amb la bancada del no. Els trams ja en funcionament tenen la concessió fins al 2032 i aquestes mateixes empreses (en aquest cas, la línia del Besòs, encara que és un supòsit) haurien de ser les que es fessin càrrec del servei.

«Pas a pas»

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

El sistema no es rescata perquè costa entre 200 i 440 milions. Com a màxim, i això és una cosa que ja es deu estar negociant, es modificarien les condicions contractuals, de manera que la ciutat rebés més i l’empresa, menys. Si amb això n’hi haurà prou per agafar el vot republicà i el de la CUP, en disputa per motius molt similars, és una incògnita. A partir d’aquest llunyà 2032, la idea, llavors sí, és que la ciutat es faci càrrec del Tram. De tot el Tram.

¿I què passa amb els quilòmetres que faltarien fins a arribar a Francesc Macià? «Cal anar pas a pas, però tenim la voluntat de fer-ho i de completar els 3,8 quilòmetres», va concretar la tinenta d’alcalde. «Però ara mateix –va afegir–, l’acord polític és fins a Verdaguer i ens sembla que ja és un pas endavant». I un últim i contundent missatge de Sanz per al president del grup municipal d’ERC: «No m’imagino Alfred Bosch votant el mateix que el PP d’Alberto Fernández Díaz perquè amb ell compartim el desig de treballar per la gran Barcelona i per la millora del transport públic metropolità». H