Dels creadors de 'Shark Antoni', arriba l'aterridora '¡Burofax!'

De Rodolfo s’ha parlat alguna vegada en aquestes pàgines. És (o era) el falcó que habita (o habitava) a les torres de la Sagrada Família. Al seu costat, Giacomo Casanova i Juan Tenorio serien pacífics cèlibes. Apuntava maneres, més aviat, d’August II el Fort, del qual els polonesos diuen que va arribar a tenir 354 fills bastards, així que va perdre el compte i un dia fins i tot va estar a punt de seduir la seva pròpia filla. Això de Rodolfo l’hi van posar els ornitòlegs al falcó per Rodolfo Valentino, quin altre. La qüestió aquí, de tota manera, no és la fecunditat d’aquest ocell, sinó un efecte col·lateral poc conegut de la presència d’aquesta au rapaç als voltants del temple de Gaudí. Les cotorres, llestes i previngudes, sobrevolen o sobrevolaven en silenci aquella zona del barri per no caure a les grapes de la rapaç. Si és una llegenda urbana (sembla que no), ho és tant com una altra que comença a circular als antípodes de l’Eixample, Sant Antoni, on s’assegura que els fons d’inversió –fons voltor, en diuen, la cosa va d’aus– també prefereixen volar en silenci i, de manera prudent, així que pengen les lones de publicitat en les quals, després de comprar una finca i fer fora els veïns, anuncien la pròxima promoció immobiliària amb eslògans amables i esperen que els aplaudeixin per fer-ho.

Que Sant Antoni està en peus de guerra se sap de sobres. El relat de les batalles en curs queda pendent per a un altre dia. Ho prometo. Aquesta vegada, la visita és per conèixer Geno, Xavier i Ricard, els responsables de les campanyes de propaganda de Fem Sant Antoni, la résistance contra l’ocupació, més que res perquè s’haurà de començar a reconèixer ja, vistos els resultats, que tots tres estan més en forma que Victor Laszlo. La cita semiclandestina és al bar Amadeo, amb més bona cuina que el Rick’s Café, sens dubte.

La penúltima campanya d’aquest taller d’idees és Shark Antoni, un joc de paraules molt descriptiu sobre com va la cadena tròfica del barri (propietari menja inquilí), inspirada en el Tauró de Spielberg, encara que cada vegada més això de Sant Antoni s’assembla a Sharknado, perquè no és que hi hagi lliure un esqual, sinó que això dels fons d’inversió és gairebé una tempesta.

En realitat, la comparació amb Tauró no és inadequada si es recorda el que li va passar a Spielberg durant el rodatge. La gegantina bèstia que van construir per a les escenes d’acció va ser un fiasco colossal. Va decidir, doncs, que aparegués en pantalla el mínim i indispensable. «El tauró avariat va ser un regal del cel. El film va passar de ser una pel·lícula de terror japonesa de dissabte a la tarda a assemblar-se més a un Hitchcock», va reconèixer anys després el director. Vaja, la metàfora perfecta dels desnonaments invisibles que setmanalment tenen lloc a Sant Antoni i que,  en realitat, va ser la raó per la qual Geno, Ricard i Xavi es van ficar en aquesta història.

Tots tres vivien al número 1 del carrer del Parlament, la zona zero de la gentrificació del barri. Allò, expliquen, era una comunitat gairebé de novel·la costumista, de recull els nens al col·le, revetlles al tercer pis i vine a sopar al cinquè si quan arribes a casa no tens res a la nevera.

Aquella vida d’esforç i ajuda se’n va anar  a fer punyetes quan el fill de l’antiga propietària de la finca es va fer càrrec de la gestió de l’immoble com si hagués heretat la Genco Pura Olive Oil Company. No pagaven lloguers irrisoris. I tant que no. Ja eren 750 u 800 euros al mes, però el propietari en volia més. Ni tan sols els va oferir renegociar a l’alça. No eren el perfil d’inquilí que buscava. Els va arribar així el burofax, al qual han dedicat, precisament, la seva última campanya.

És un tràiler molt curtet però eficaç. És de por de la Hammer o de Roger Corman. Amb la tipografia adequada i després d’un crescendo de suspens, s’ha de reconèixer que el títol, que surt al final amb propòsit d’ensurt, acolloneix. ¡Burofax! Els arrendataris que en aquests últims temps l’han rebut ja saben de què va. El burofax és la parca immobiliària de Barcelona. Ensurt i mort.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Pedro Velázquez: "Hem tancat gairebé 150 narcopisos i punts de venda de droga en un any"

Alguns opinaran que aquesta és una batalla perduda, que és millor callar i viure sota un règim de Vichy que haver de marxar a l’exili metropolità, però les campanyes de Fem Sant Antoni poc o molt estan contribuint a catalitzar l’enuig col·lectiu i, de passada, desarmar el llenguatge Arbeit macht frei que utilitzen els fons d’inversió per presentar-se en societat gairebé com una oenagé. Algunes, a la pestanya qui som de la seva pàgina web, fins i tot tenen la barra d’incloure un subapartat dedicat als seus «valors», i no es refereixen als de borsa, sinó als ètics. «Compromís amb les persones i amb el medi ambient, sensibilitat…» El dia menys pensat fins i tot demanaran una casella per marcar una ics a la declaració de la renda.