"Volem anar tranquil·les pel carrer"

Omplia d’optimisme sentir amb quina claredat i contundència algunes estudiants de l’Escola del Treball de Barcelona explicaven ahir els motius pels quals se sumarien a la vaga feminista. I d’una tirada proclamaven: «Reivindiquem els nostres drets, la igualtat i el respecte». La que contesta és la Laura, de 16 anys, que juntament amb la seva bessona, la Irene, fan primer curs del grau de Preimpressió Digital al centre educatiu. Aquestes joveníssimes estudiants són saba acada d’estrenar perquè el feminisme guanyi noves batalles. «Tots els canvis socials es fan a base de lluitar i cridar pels teus drets», subratllen.

La jornada de vaga de 24 hores la subscriuen a Catalunya les centrals USTEC-Stes, principal sindicat de mestres, la CGT i la majoria dels sindicats d’estudiants. En canvi, CCOO i UGT de Catalunya aposten per aturades parcials de dues hores per torn. Els representants dels alumnes manifesten que encara queda molt per fer, i ho confirma el fet que actualment només hi ha una rectora a les set universitats públiques de Catalunya: Margarita Arboix, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Les germanes Irene i Laura han mamat a la seva llar el que és la igualtat. «Casa nostra és molt sana i amb valors. La meva mare i el meu pare comparteixen les tasques», afirmen. Totes dues fan vaga avui i també els seus companys de pupitre. A l’aula són 30 alumnes: 20 nois i 10 noies. Ja fa diversos dies que estan  preparant actes reivindicatius. La Irene es va presentar voluntària per explicar als seus companys en què consistia la mobilització del 8-M. «¿Que d’on vaig treure la informació? Doncs de Google», respon. Van fer debats a classe. «Els nois hi posaven molts problemes», postil·len.

«Notem la desigualtat»

Les bessones Laura i Irene reconeixen que a la seva aula de l’Escola del Treball no se senten discriminades pel fet de ser dones, però sí a la seva vida en general. «Patim molts greuges i notem el que és la des-igualtat», apunten. Els exemples els tenen clars. El que els resulta més sagnant és que no poden «anar tranquil·les pel carrer» perquè sempre hi ha algú que els «crida algun piropo» i es pregunten per què «si les dones no ho fem amb ells». La impotència i la ràbia que els representa sentir-se assetjades no els impedeix replicar cada vegada que senten intromissions a la seva vida privada.

Els comentaris respecte al professorat també les afecten. «Els nois fan diferències: si és professora la critiquen i li prenen el pèl, però si és professor, no, no s’atreveixen».  Aquestes germanes compromeses amb el moviment feminista elogien el Pere, el seu tutor.  «Hi està molt implicat i ens ha puntualitzat que si fem vaga no és per quedar-nos a casa sinó per anar a les manifestacions», aclareixen.

La Paula, la Júlia i la Meri són tres de les sis dones matriculades en el primer curs d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives també de l’Escola del Treball de Barcelona. La seva aula està plena de noms masculins: 25 nois davant 6 noies és una lluita desigual. Totes tres comparteixen el patiment de la Irene i la Laura. «No suportem els comentaris dels homes pel carrer», assenyalen a l’uníson. «¿Per què necessiten dir-nos coses?», es pregunten. A classe se senten «acollides i acceptades»; de fet, dos companys, el Pol, delegat de curs, i el Ricard subscriuen la majoria de les seves reivindicacions.

Elles, que asseguren que els sobren els motius per recolzar la vaga, són crítiques amb alguns companys. «Hi ha molts nois a qui el tema feminista tant els fa, però quan senten la paraula vaga s’hi apunten perquè així es queden a casa», expliquen. Molts altres, no obstant, s’hi han involucrat i s’ha guanyat la seva presència per a la causa.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

La Meri, la Júlia i la Paula, de 18 i 19 anys, tenen clares les reivindicacions per les quals avui conquistaran el carrer i, tret de causes de força major,  aniran a la concentració dels Jardinets de Gràcia (Diagonal amb passeig de Gràcia). La Paula contesta ràpid i contundent els seus motius: «Defensar els drets de les dones, la igualtat salarial, lluitar contra la violència masclista…». La Júlia postil·la que la societat s’ha d’adonar que «és una causa justa, de sentit comú».

Totes tres veuen amb optimisme el seu futur com a dones. L’empenta que ha cobrat aquest any la mobilització internacional els fa pensar que «el feminisme guanya força, està imparable, el tema està sobre la taula». No obstant, reconeixen que la carrera fins a arribar a aconseguir la igualtat entre homes i dones serà llarga i requereix seguir sumant esforços. «Cada gra de sorra compta», assenyalen. Germanes, pares i mares han aportat les seves explicacions per convèncer-les de la importància que ha de tenir el feminisme en el seu present i en el seu futur.