tallers escolars

Els fills masclistes del reggaeton

Un de cada tres joves considera legítim controlar què fa la seva parella, i aquestes ho accepten

El canvi de mentalitat sobre els rols de gènere requereix començar a educar des de la primera infància

jcarbo42362472 santa coloma180304171056

jcarbo42362472 santa coloma180304171056 / RICARD FADRIQUE

4
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sosté que els adolescents d’avui són més masclistes que els seus pares. I els experts ho confirmen quan analitzen quins són els seus consums culturals, els seus gustos musicals i els seus referents audiovisuals. Un de cada tres joves espanyols considera legítim controlar què fa la seva parella i aquestes ho assumeixen com una cosa del tot normal. Hi ha, per una part, una acceptació de la submissió, un concepte erroni de les relacions romàntiques, i, per l’altra, «un binomi mal entès que la masculinitat és sinònim d’una actitud dominadora», constata l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón.

Per aquest motiu «és tan important que tant els nens com les nenes coneguin des de la primera infància que es poden crear relacions basades en la confiança, el respecte i la igualtat», reflexiona Laura Poch, responsable del projecte Enruta’t, que, entre altres activitats, imparteix tallers sobre feminisme i diversitat sexual i de gènere en centres educatius de Santa Coloma. «Són activitats que posen el focus a qüestionar el sistema masclista que no facilita aquestes relacions d’igual a igual», precisa Poch. «En les primeres edats fem servir històries que ens permeten tractar la prevenció de les violències masclistes, amb títols com Més enllà del blau i del rosa Aquest conte s’ha acabat, amb què s’intenta trencar amb els estereotips dels relats tradicionals», explica. Amb els estudiants de secundària, «i últimament també amb els de cinquè i sisè curs de primària», s’aborden qüestions més relacionades amb el gènere, l’orientació i les identitats sexuals.

Perquè si del que es tracta és de canviar de mentalitat d’una vegada per sempre sobre els rols d’homes i dones «és necessari començar a educar des del primer minut», subratlla Parlón, el consistori de la qual organitza els tallers que imparteix Enruta’t dins del Programa d’Activitats Educatives Complementàries al Currículum Escolar (PAECC). La iniciativa es va posar en marxa després de detectar que «hi ha indicadors preocupants entre la joventut d’avui dia: la hipersexualització de les nenes, l’acceptació de relacions que són tòxiques o el consum estès de reggaeton, un gènere musical molt masclista, que els agrada tant a ells com a elles», alerta l’alcaldessa.

El noi que va de rosa

El canvi, no obstant, no serà fàcil. En una de les aules de segon d’ESO de l’institut públic Ramon Berenguer IV de Santa Coloma se sent un recurrent «tia bona» quan Laura Poch es refereix a un xaval que ha anat a classe amb una dessuadora de color rosa. «¿Ho veieu? Encara es considera que s’ha de riure d’un company perquè va de rosa, i qui creu que serà graciós tractar-lo com si fos una noia», assenyala M., un noi que també imparteix el taller. En aquesta ocasió, el debat, en què participa una tercera educadora, Noemí, va sobre diversitat sexual i de gènere i busca visibilitzar la pressió social que hi ha «a favor de l’heterosexualitat i perquè tothom s’identifiqui amb el gènere que se li va assignar al néixer».

Sortir de l'armari a l'institut

Els mateixos estudiants, d’entre 13 i 14 anys, admeten que queda encara molt de camí per recórrer quan els que imparteixen els tallers els pregunten si una persona homosexual (o bisexual o transsexual) ho tindria fàcil si decidís sortir de l’armari a l’institut, si s’atrevís a donar a conèixer els seus sentiments a la resta de companys. Excepte quatre comptades excepcions, tota la classe ho veu pràcticament impossible. «Aquí la gent encara és molt tancada de ment», al·lega una noia. «Encara que els profes no ens deixen dir a ningú maricón, és evident que si algú ho és, no ho reconeixerà aquí», argüeix un company.

Notícies relacionades

«És que si se m’acudeix sortir un dia de casa amb faldilla, em claven una pallissa», comenta un tercer, també amb dessuadora, però en aquest cas grisa. La cara li canvia completament quan M. explica, en primera persona, que ell va néixer noia, que durant molts anys va tenir un nom femení i que quan ja va ser major d’edat va decidir començar a prendre hormones perquè el seu cos canviés.

Un intent de suïcidi

L’aula manté un silenci estremidor quan el noi els explica com va ser difícil per a ell tot allò. I una alumna fins i tot fa un bot quan el noi reconeix que va cometre una temptativa de suïcidi, «perquè la transfòbia i la pressió per encaixar en la normalitat eren molt fortes». «Per això vinc a l’institut per compartir que hi ha moltes formes de sentir, de viure i de relacionar-se», els diu. «També davant la diversitat sexual, la joventut (com la societat en general) reacciona amb actituds masclistes, perquè hi ha unes dinàmiques de poder que es perpetuen i uns rols atribuïts als homes i d’altres a les dones que segueixen aquí encara que tots estiguem convençuts que hi ha una suposada igualtat», assenyala Laura Poch, que així mateix organitza tallers per a professorat, famílies i també grups de dones.