Barcelonejant
Altres visites dels borbons a Barcelona
Els reis van buscar pau territorial amb Catalunya assegurant benefici i poder a l'elit
Felip V va arribar amb 18 anys, va estar set mesos i se'n va anar amb la guerra de Successió començada
alfoins-xiii
Finals de setembre de 1701: un home jove, 18 anys, s’a-costa a Barcelona en carruatge. Poc després de passar Sant Feliu de Llobregat, topa amb una delegació de la Universitat de Barcelona: el rector i la resta del claustre van a fer-li un petó a la mà. Altres delegacions l’esperen pel camí. A Sants canvia el carruatge per un cavall. A la ciutat, el conseller en cap, Josep Company, li diu que Barcelona es postra als seus peus. El 2 d’octubre fa la seva entrada oficial, amb un recorregut que hauria pogut patrocinar Airbnb: la Rambla, Santa Maria del Mar, la plaça del Born.
El jove és Felip V, rei d’Espanya des d’un any enrere, el primer monarca espanyol de la casa de Borbó. Després serà el que pitjor premsa conservarà a Catalunya, com a guanyador de la guerra de successió. Aconsellat pel seu avi, Lluís XIV, rei de França, el 4 d’octubre Felip V jura les constitucions catalanes. Convoca les Corts catalanes. Hi ha discrepàncies i amenaça de plantada al rei. Al final, obté la fidelitat de les institucions i un donatiu d’un milió i mig de lliures, no gaire csubstantiu. Quan abandona Barcelona, l’abril del 1702, la guerra ja ha començat.
58 anys després
Passen 58 anys fins que un altre rei visita Barcelona. És Carles III de Borbó, fill de Felip V, que es converteix en rei al morir el seu germà Ferran VI. Fins llavors rei de Nàpols i Sicília, torna a Espanya per Barcelona. Arriba l’octubre de 1759. Escriu a la seva mare: «D’aquí diré a V. M. que estic molt satisfet de tot aquest poble, que fa bogeries...» Se n’anirà una setmana després, no sense oferir obsequis a les elits barcelonines: perdona el pagament d’impostos vinculats al cadastre i permet de nou que es portin armes, fet que estava prohibit des del final de la guerra de successió. L’idil·li és mesurat: és ell i no el seu pare el que concreta la prohibició del català en l’educació i en assumptes comercials.
El següent Borbó a presentar-se a Barcelona és Carles IV, el 1802, per ratificar a la ciutat el matrimoni del seu fill, el príncep d’Astúries, futur Ferran VII el Desitjat (quan semblava que el fitxatge seria un èxit) o el Traïdor (quan va quedar clar que jugava només per a ell), amb Maria Antònia de Nàpols.
Carlos IV va buscar caça sense èxit a Montjuïc i Pedralbes i va
acabar centrant-se en la pesca
A Barcelona, Carles IV posa en pràctica dues grans aficions: la caça i la pesca. Però relega la caça per l’escassetat de preses a Pedralbes i Montjuïc. Un quart de segle després, Ferran VII, considerat el pitjor rei espanyol de la història, tornarà a Barcelona. Ho fa el 1827, quan aconsegueix posar fi a la guerra dels malcontents, protoconflicte carlista. Ja mortes les dues primeres, el Rei arriba amb la seva tercera esposa, Maria Amàlia de Saxònia, que hauria preferit un altre marit i, sens dubte, una altra nit de noces.
El 9 de gener de 1875, Alfons XII, net de Ferran VII, torna de l’exili a la fragata Navas de Tolosa. Ho fa encara com a príncep Alfons i, com aquell ancestre, escriu a la seva mare, Isabel II, que segueix a París: «La rebuda que m’ha fet Barcelona excedeix les meves esperances i excediria els teus desitjos».
Alfons XII no és un Borbó tradicinalperquè tot apunta que sent fill d’Isabel II no ho era del seu pare legal, Francesc d’Assís de Borbó, sinó d’Enrique Puigmoltó, un capità d’enginyers a qui la família reial hauria d’agrair la seva aportació en la lluita contra els efectes de la consanguinitat: abans de la seva presumpta intervenció, gairebé tots els Borbons eren fills de cosins o nebots, i això es va notar. A la ciutat, proclama: «Si aconseguís fer de tot Espanya una Barcelona, estic segur que hauria fet de la meva pàtria una gran nació».
Notícies relacionadesAmb el mateix objectiu que els seus avantpassats, consolidar el suport a la monarquia a Catalunya, el seu fill pòstum, Alfons XIII, va fer el 1904, amb 18 anys, la seva primera visita oficial a Barcelona. És considerablement coneguda: és aquella en què un jove regidor, Francesc Cambó, li va fer un discurs reivindicatiu en defensa de l’expansió de la ciutat. Alfons XIII guardaria una relació estreta amb Barcelona en diversos sentits: l’oligarquia catalana recolzava les seves guerres africanes per interessos econòmics. A més, es proveïa de pornografia filmada a la ciutat.
No li posi Felip
Més recents en la memòria són les visites del rei Joan Carles. Les oficials, també les privades, sovint per fer-se tractaments antiaging a la clínica Planas, davant la llavors residència de la seva filla Cristina. De Joan Carles es destaquen els seus vincles amb Catalunya. Es va reunir amb Dalí, va visitar Pla i va ser tractat a Oxford pel doctor Trueta, a qui va preguntar què podia fer per agradar als catalans. «No li posi Felip al seu fill», li va aconsellar el metge.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Cita electoral Horaris per votar a les eleccions municipals 2023
- ¿A qui beneficia el vot nul, el vot en blanc i l'abstenció?
- Lluita contra el frau Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Salut Els metges parlen clar: no consumeixis aquestes quatre llaunes de conserva