El Sindicat de Llogaters promou la insubmissió davant els lloguers abusius

Quan la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va néixer el febrer del 2009 i va anunciar el seu propòsit d’aturar els desnonaments podia semblar un brindis al sol. Els resultats d’aquella decisió són coneguts. Uns 2.500 desnonaments aturats a tot Espanya. Ara, el Sindicat de Llogaters, nascut el maig del 2017, acaba d’anunciar una línia d’acció cosina germana d’aquella de la PAH. Pretén promoure una mena d’insubmissió contra les pujades abusives del lloguer, que els afectats no tornin mansament les claus a l’administrador de la finca quan, via burofax, comunica un desmesurat augment de la renda. No sembla una tasca fàcil. Tampoc ho era la de la PAH el 2009.

Les campanya té un nom. Ens quedem. La cúpula del Sindicat de Llogaters va presentar ahir el què i el com d’aquesta missió, en companyia d’una petita legió d’afectats, cadascun d’ells en representació d’una finca a la corda fluixa dels lloguers, tots ells casos que sorprenen per la seva cruesa.

Un exemple. El cas és una finca del carrer de l’Escorial, quasi cantonada amb Encarnació. Allà viu des de fa 23 anys la Mercè. La propietat pretén pujar un 50% el lloguer, de 600 a 900 euros mensuals. El problema d’aquesta arrendatària no és només reajustar l’economia mensual per encarar aquest contratemps, sinó que li exigeixen, al damunt, un mes de dipòsit, un mes de fiança i una indeterminada garantia addicional de 4.800 euros per renovar el contracte amb les noves condicions. En resum, aportar 6.600 euros per continuar al mateix pis. Són casos així, d’abús exagerat, els que han fet del nomadisme immobiliari una nova forma de ser barceloní, gent que va d’aquí cap allà buscant el lloguer que pot pagar. El que proposa el Sindicat de Llogaters és posar fi a aquesta rendició col·lectiva.

10 empreses, 2.888 pisos

 ¿Com? De moment, el sindicat ha dedicat els últims mesos a radiografiar una mena de who is who de l’escalada vertical dels lloguers. De moment, i a falta d’avançar encara més en aquest retrat, ha fet pública la llista dels 10 principals grans propietaris de la ciutat, una desena de societats d’inversió que, juntes, tenen com a mínim 2.888 pisos en propietat. El pis de la Mercè és un d’ells. És de Sociedad Anónima de Propiedad Inmobiliaria, propietària de 24 finques en les quals viuen 548 famílies. De les decisions que es prenguin al seu consell d’administració depèn, arribat el cas, que mig miler de famílies hagin de desarrelar-se dels seus barris.

 De totes les societats investigades, aquesta ocupa el capdavant de la classificació en nombre de propietats. La resta són habituals a les notícies vinculades a la gentrificació, com Elix, Optimum, MKPremium, Norvet, Vauras, Palau& Manfredi, Idilia, Lozacar i, per descomptat, la més inesperada de la llista, la fundació privada de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que té com a mínim 22 finques residencials en propietat.

Segons el sindicat, hi ha una primera raó, visceral, segons com es miri, per fer públics aquests noms i les xifres que els acompanyen. Als inquilins se’ls exigeix gairebé un striptease financer per poder firmar un contracte. L’última moda en aquest camp és no conformar-se amb demanar la nomina, sinó fins i tot un extracte dels seus moviments bancaris. En justa revenja, el Sindicat de Llogaters creu proporcionat que els grans propietaris també es despullin.

Tallar el subministrament

Però més enllà d’aquesta raó, sostenen que és necessari que se sàpiga qui està forçant la pujada dels lloguers, és a dir, desarmar la tesi que els pisos de lloguer són d’un firmament de petits propietaris que necessiten treure rendiment d’aquesta segona vivenda que tenen en propietat per complementar els seus minúsculs ingressos. Algun n’hi ha, però no són majoria. El problema és que, com si els fons voltor fossin influencers immobiliaris, també se sumen a apujar els lloguers.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

 Com a mostra, el sindicat, al presentar els seus plans, va donar veu a un cas de llibre, el de l’Aurora, que viu a Sants amb la seva parella i la seva filla de dos anys en un pis de 53 metres quadrats. La mestressa, un cop acabats els tres anys de contracte, pretén apujar el lloguer de 550 a 750 euros. L’Aurora no ho pot assumir. Sabut això per les dues parts, van començar els problemes. Amb els ulls humits va explicar les males arts que va utilitzar la propietària perquè deixés el pis, incloent trucades amenaçants amb número ocult. A la seva manera, caldrà  suposar que es va deixar endur pel tot s’hi val que sembla que impera. Una vegada fins i tot, com que el servei estava al seu nom, els va tallar l’aigua.

El sindicat pretén desbrossar una via com ja va fer la PAH des del 2009, però en aquest cas la de la via de la insubmissió contra la pujada de lloguers. El sindicat sosté que la primera etapa consisteix a posar les cartes panxa enlaire, que els inquilins coneguin quins són els seus drets i què poden fer en cas de rebre el temible burofax que els convida a anar-se’n. Per a això ja han fet dues jornades de bustiada d’informació en barris molt afectats, Sant Antoni i Gràcia. Pròximament ho faran a la Dreta de l’Eixample. Tard o d’hora, calculen que es produirà el primer episodi d’insubmissió. L’habitual és que sigui en una finca de propietat vertical. Serà l’inici d’una guerra.