Ningú va veure l'apunyalament del Port Olímpic

L’advocat de l’acusació particular no es devia esperar una síntesi així. A la pantalla, per videoconferència, la seva clienta, J. L., viuda del jove gitano del clan dels Baltasares que va morir víctima d’un apunyalament la nit del 23 de gener del 2016 en una discoteca del Port Olímpic. Després d’una llarga i elaborada pregunta, destinada a evidenciar els nefastos efectes d’aquella mort en el nucli familiar, la dona, que tira endavant dos fills de 8 i 10 anys, no va passar d’un concís «molt malament». Ni a l’insistir-hi. «Molt malament». Ahir era dia de testimonis a l’Audiència de Barcelona per intentar posar una mica de llum sobre el crim que, a més de costar-li la vida a un home de 28 anys, va provocar l’expulsió de la Mina de 500 persones d’un clan rival, el dels Pelúos. De moment tot segueix igual, sense proves concloents i amb relats contradictoris. Però amb una fiscal que va pinzellant la seva estratègia cap a l’estocada final.

El segon dia del judici havia de servir per reproduir els fets en boca de tercers després que dimarts fossin els tres acusats els que donessin la seva versió del que havia passat. Dos d’ells estan acusats d’un delicte de lesions amb instrument perillós (el fiscal sol·licita per a ells cinc anys de presó) i un tercer hi afegeix el càrrec d’assassinat (petició de 22 anys de presó). Però cap dels 14 compareixents ha pogut exculpar o assenyalar amb total certesa els processats.

Contradiccions 

Van iniciar el matí quatre familiars dels acusats, tots cosins entre ells. Aquella nit també eren a la disco Nirvana. Un d’ells va canviar el testimoni ofert el 2016, en què identificava els tres joves que es van asseure al banc dels acusats com els autors del llançament de vasos dins del local. També en la seva declaració anterior assegurava que la persona que apareix guardant-se una cosa als pantalons en les imatges captades per les càmeres de seguretat era L. C., el presumpte autor material de l’apunyalament. Tots els testimonis van coincidir que la víctima, D. U., estava sota els efectes de l’alcohol, sense que això pressuposés res. Només un d’ells, cosí dels processats, va dir que el difunt tenia una actitud violenta: «Anava pegant a la gent».

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Resulta sorprenent que no hagi sigut possible trobar un testimoni que pugui aclarir amb certesa què és el que va passar realment aquella nit. Més encara si es té en compte que es tracta d’un local d’uns 40 metres quadrats on hi havia aproximadament unes 50 persones. Per això la fiscalia s’esforça a situar al lloc del crim els tres acusats per, en els pròxims dies, en els quals han de declarar els agents dels Mossos que han investigat el cas i els pèrits que han examinat, sobretot, les imatges de vídeo, demostrar la seva tesi que L. C. va clavar un punyal «al tors de la víctima que li va perforar l’artèria toràcica i li va provocar la mort a causa de la pèrdua de sang».

Estratègia de la defensa

La defensa va preguntar més aviat poc. Bàsicament, per posar en dubte el fil de la història o per emfatitzar la vaguetat dels testimonis, molt plens d’expressions del tipus «no ho recordo bé», «diria que sí/no», «fa molt de temps» o «pot ser que aquest sigui en tal». Ni el propietari del local, ni la cambrera, ni el controlador de l’entrada de la disco, ni el cap de seguretat del Port Olímpic, ni el vigilant de l’aparcament. Ningú va ser capaç ahir d’acusar o d’absoldre els acusats. ¿La policia, els forenses i les gravacions acabaran per fer decantar el jurat?