Pressió metropolitana pel tramvia

Mentre Barcelona segueix amb la seva comissió d'estudi sobre la connexió del tramvia (aquest dijous se celebra l'última sessió abans de presentar les conclusions el 15 de febrer), els municipis de l'àrea metropolitana per on passa el Tram semblen tenir molt més clar el seu suport al projecte. I des de fa temps. De les vuit ciutats amb vies (la capital catalana és la novena), Cornellà és l'única que no ha abordat la qüestió en el seu ple. Totes les altres (Sant Feliu de Llobregat, Badalona, Esplugues, Sant Just Desvern, l'Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Sant Joan Despí) ja s'hi han posicionat a favor. I el que crida més l'atenció, amb el vot favorable, en la majoria de casos, de CiU (ara PDECat) i ERC. 

Tant la Generalitat com l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) donen suport al pla. El Govern, tant el d'Artur Mas com el de Carles Puigdemont, va deixar en mans del consistori l'elecció del millor traçat per unir el Trambaix i el Trambesòs. En el cas de l'ens metropolità, al marge de la redacció de l'estudi informatiu presentat el juny del 2017, que deixava clar que la millor opció és la de connectar per la Diagonal i en superfície, el seu director, Pere Torres, va enviar al gener una carta a la tinenta d'alcalde Janet Sanz instant-la a accelerar la decisió per poder iniciar els projectes executius. 

Barcelona és diferent

El cas metropolità és absolutament oposat al de Barcelona. Cornellà al marge, tots els consistoris van donar el seu suport al tramvia sense que ni tan sols s'hagués presentat l'estudi informatiu, és a dir, sense que tècnicament quedés demostrat que era possible emprendre l'obra. El pioner va ser l'Hospitalet, on el ple va abordar la qüestió el desembre del 2015. L'últim va ser Sant Adrià, el maig del 2017. 

De totes les proposicions aprovades, només dues expressen el seu desig que la unió es faci per la Diagonal (Sant Adrià i Sant Joan Despí). La resta aposten per "la connexió que determinin els estudis tècnics que s'estan culminant". És a dir, no citaven directament l'avinguda però aquests estudis a què fan referència assenyalen en aquesta direcció. El resultat de les votacions demostra fins a quin punt els grups municipals locals d'un mateix partit funcionen com a compartiments estancs. La diferència de parers respecte al que està passant al consistori barceloní és evident.

A la capital catalana, el projecte té el suport de Barcelona en Comú i el PSC. PP i PDECat hi estan en contra, sense cap pinta que vagin a canviar d'opinió. Ciutadans segueix instal·lat en el dubte però sembla decantat cap alnoi l'aposta per la xarxa ortogonal de bus. La CUP segueix exigint una gestió pública per aportar els seus tres regidors a la causa, cosa que només pot succeir a partir del 2032. ERC està entre dues aigües, però a mesura que ha anat avançant la comissió s'hi ha anat mostrant cada vegada més reticent al no considerar-lo prioritari. Per últim, el regidor no adscrit Gerard Ardanuy (exCiU) fa la sensació que podria acabar combregant amb la causa. 

Prèssing ERC

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El govern d'Ada Colau sap bé que sense Esquerra no podrà aprovar la proposta. A ells pensa dirigir tota la pressió. Inclòs l'argument que els seus col·legues metropolitans, menys els de Sant Joan Despí, on s'hi van oposar, han votat a favor de la unió del ferrocarril. Els independentistes fins i tot han arribat a incloure's en la part impulsora de l'acord. Va passar a Esplugues, Sant Just Desvern (on ho van fer en solitari) i Sant Feliu de Llobregat. També els exconvergents metropolitans han ditsíal tramvia, amb l'únic vot en contra de l'Hospitalet. 

La comissió municipal d'aquest dijous abordarà precisament l'impacte del ferrocarril en l'àrea metropolitana. Per a la setmana que ve estan previstes les conclusions. A partir d'aquí, com va avançar la mateixa alcaldessa dimarts en una entrevista a Betevé, ha arribat "l'hora de la veritat", el moment del pressing ERC.