Anar al contingut

BARCELONEJANT

L'altre museu del Barça

Núria Grau i Salvador Torrents acumulen al soterrani de casa seva a Santa Coloma de Gramenet una profusa 'memorabilia' recollida durant anys de desplaçaments amb el primer equip

Mauricio Bernal

zentauroepp41888155 nuria grau180207200748

FERRAN SENDRA

L’altre museu del Barça es troba a Santa Coloma de Gramenet, al soterrani que la sòcia Núria Grau ha anat omplint amb una exuberant memorabilia a mesura que es van multiplicar les seves aventures amb el primer equip. En part, la seva jubilació ha consistit en això: sumar-se a la gira asiàtica, sumar-se a la gira americana, anar a una o altra final de Champions i després celebrar-ho amb l’equip –en aquella normalment inexpugnable intimitat. En la jerarquia vip del Barça hi havia primer els directius, després els familiars dels futbolistes i seguidament Grau i el seu marit, Salvador Torrents, que van acabar tractant-se de tu a tu potser no amb tots, però sí amb molts dels jugadors. En el museu que oficialment no ho és, en el gran i laberíntic soterrani de casa seva, al centre de Santa Coloma, hi ha una espècie d’altar pagà amb una dessuadora duta per Messi, i una foto firmada que va donar a Grau un cop que la va anar a veure a l’hospital.

La mala notícia: és un museu privat. La seva propietària i curadora potser no estaria ni d’acord amb la concessió d’aquest títol –museu–, i pot ser que a l’exhibició li falti ordre –museologia–, però el seu frondós caos no oculta l’important: una col·lecció que altres desitjarien veure. «Gairebé tot és de l’època de Laporta, quan encara es podia viatjar en el mateix avió amb l’equip», explica Grau. D’aquella intimitat aèria es van valer la sòcia 70.817 i la seva personalitat encantadora –i irresistible, i tremenda, i altres adjectius per l’estil– per generar afecte. «Al final no m’apuntava als viatges, m’hi apuntaven», recorda. Entre els jugadors sempre va ser Xavi el seu preferit perquè «tots eren meravellosos però Xavi tenia una cosa especial», i per això totes les pilotes firmades per l’equip que formen passadís a l’escala sempre les va firmar primer ell. «Els hi donava a Xavi i ell feia que les firmessin tots». Ara el seu preferit és lluny i la Núria el troba a faltar.

Un racó del 'museu'. / FERRAN SENDRA

Els guants de Valdés

Al Museu Núria i Salvador d’Objectes del Barça hi ha bufandes commemoratives (desenes) de tots o gairebé tots els partits als quals van assistir durant anys de desplaçaments; hi ha entrades que remeten a nits significatives o memorables –o directament històriques– i fotos amb pràcticament tots els jugadors d’aquella època; samarretes firmades, dessuadores firmades, guants de porter firmats, diverses targetes d’embarcament d’aquells vols que els van portar a París o a Londres o a qualsevol ciutat de record grat. Alguna petita crònica va publicar la premsa barcelonina de la història d’aquestes firmes, que naturalment està retallada i exhibida al soterrani familiar: «Víctor Valdés va regalar els guants amb què va jugar a Huelva a Núria Grau, sòcia de la Penya Barcelonista Gol 3000 de Santa Coloma de Gramenet que acostuma a viatjar acompanyant l’equip amb el seu marit, Salvador Torrents». Grau continua sent sòcia de la Gol 3000. Més fins i tot: aquest soterrani va funcionar com a seu social de la penya abans d’esdevenir museu.

«Laporta era diví –recorda Grau–. Em deia: ‘Tu vens amb nosaltres’, i ens feia pujar a la limusina. I quan baixàvem de l’avió, ¿què feia ell? ‘Tu no carreguis res, deixa’m a mi’, i em portava la maleta». «Aquí estem amb el Sala Martín, Xavier Sala Martín. Quin personatge. Intel·ligent, molt bona persona». «¿Això? Són les meves ungles». Les ungles eren cèlebres. Si l’ocasió la inspirava, Grau se les pintava amb motius barcelonistes, les mostrava, les exhibia, feia que els hi fotografiessin i al tornar penjava la foto al museu. «Tot això està fet amb molt d’amor. Cada cosa que veu representa un bonic record».

Pot ser –entre les fotos, les bufandes, les banderes, els banderins, els retalls, els cartells, les pilotes, els guants, les entrades, les samarretes, les dessuadores, les gorres i tota la resta– pot ser, al cap i a la fi, que el racó més entranyable de tot el soterrani sigui el racó dedicat a Salvador Torrents, que és el racó en blanc i negre del lloc. Torrents va ser davanter centre de l’Atlètic Gramenet i quan tenia 20 anys el Barça va arribar a fer-li alguna prova. No va arribar a competir perquè una lesió el va apartar del futbol. Doncs aquí el tenim, amb pantalons curts, ufanosament posant per a la càmera. Mirant al col·lega Messi des del seu racó. 

Temes: Barcelonejant

0 Comentaris
cargando