Anar al contingut

Reis de la botifarra (d'ou)

El xarcuter gracienc Valentí Fàbregas va entregar ahir a la nit el ceptre de rei de la botifarra d'ou després d'un any de regnat

Mauricio Bernal

El rei de la botifarra d’ou 2017 va entregar ahir la seva corona. El seu ha sigut un regnat portat amb discreció i elegància, però a la vegada amb orgull, només faltaria: el rei pertany a la cinquena generació d’una aplicada estirp de xarcuters, cosa que  vol dir que la seva botifarra d’ou és deutora de les botifarres d’ou que la van precedir, i que aquest reconeixement al capdavall honora tota la dinastia –i els anys, lustres, dècades d’elaboració de botifarres d’ou–. Si se’n van assabentar, els morts probablement es van regirar d’alegria a la seva tomba, i encara que fos en veu baixa devien pronunciar el nom del rei, l’últim de l’estirp: Fàbregas. Valentí Fàbregas.

El regnat ha durat un any. Humil com els millors reis, Fàbregas es va presentar al combat de la botifarra –la segona edició del Concurs Nacional de Botifarra d’Ou organitzat per la Fundació dels Oficis de la Carn i la Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters– sense gaires esperances. «Amb la idea de quedar bé, però no m’esperava guanyar. Els que s’hi presenten són gent de nivell», diu. De les dues modalitats a concurs, millor botifarra d’ou tradicional i millor botifarra d’ou innovadora, Fàbregas va guanyar la primera. D’aquesta mida és el seu ceptre. La seva botifarra d’ou és un monument a la tradició, la quinta essència del classicisme.

Molts additius

«El producte s’ha desvirtuat en els últims anys perquè es tendeix a utilitzar molts additius per donar-li un color potser més atractiu i més durada, però així no es treballa el producte tradicional –explica–. Per entendre’ns, es pot veure molt de groc cridaner. En aquest sentit, una cosa que es vol promoure amb aquest concurs és la tornada a l’essència, al producte genuí». Resulta que el color d’una bona botifarra d’ou tradicional és el groc pàl·lid, una informació que vés a saber si coneixen tots els incondicionals del producte. Cosa que condueix a una observació bàsica: un concurs de botifarres ha d’establir per força uns màxims que assenyalin com ha de ser el producte ideal. En aquest cas, el text de referència (el que assenyala mida, colors, etcètera) apareix al volum Productes de la terra, editat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. ¿Quina és la botifarra d’ou ideal? La clau està en el llibre.

«La botifarra d’ou és prima i es presenta en peces individuals, d’un calibre d’entre 32 i 45 mil·límetres cadascuna. Sol presentar-se tombada, amb forma de ferradura, lligada amb cordills pels dos extrems. El color és groguenc, més o menys intens segons el productor, i s’enfosqueix a mesura que la peça es va assecant». El volum subratlla que la botifarra d’ou és un producte «elaborat tradicionalment per dijous gras», i que va ser una de les víctimes col·laterals de la decisió de la dictadura franquista de prohibir el carnaval, però que la recuperació de la festa a principis dels 80 i la voluntat dels xarcuters de ressuscitar el producte li han procurat un nou i decidit impuls. 

Mercat de l'Abaceria 

El rei de la botifarra d’ou 2017 té dues parades al mercat de l’Abaceria, a Gràcia –Fàbregas Xarcuters–, fàcilment identificables gràcies a les banderoles que ha penjat per donar publicitat al seu regnat. «Premi nacional a la millor botifarra d’ou 2017», es llegeix en grans lletres, i a sota: «Una botifarra de tradició familiar que amb el pas del temps ha anat millorant basada en la recepta original, amb una bona matèria primera, ous de qualitat, carns selectes i una cuidada selecció d’espècies». En aquest any que ha exercit com a rei, Fàbregas ha disfrutat naturalment dels avantatges de ser-ho, per exemple l’augment de les vendes, o per exemple l’aparició de compradors nous, alguns provinents de més enllà de les fronteres del barri: perquè el millor és el millor i atrau com un imant. «Ens ha vingut molt bé tenint en compte la situació en què està el mercat –diu, referint-se a les sempre posposades obres de remodelació, que finalment sembla que comencen aquest any–. Però si haguéssim estat en un entorn millor, segur que els efectes del premi haurien sigut fins i tot millors».

Per si de cas no està prou subratllat: hi ha un rei de la botifarra d’ou. La idea que existeix un regnat per a una cosa tan poc glamurosa com un embotit carni és notable, fins i tot sabent que campen pel món monarques d’altres embotits, la llonganissa, el botifarró. «Aquesta és una professió que de reconeixements públics en té ben pocs, així que un com aquest et produeix molt orgull». Al resultar elegit com a rei del 2017 Fàbregas va acceptar pertànyer a una elit, i entre les seves obligacions ha figurat formar part del jurat per escollir el seu successor, el rei de la botifarra d’ou 2018. El traspàs de poders, per dir-ho d’alguna manera, va tenir lloc ahir a la tarda, en una cerimònia celebrada a la seu del gremi en la qual Josep Maria Saborit, carnisser i xarcuter de Calldetenes, va ser enfilat al tron, també per dir-ho d’alguna manera. Tenint en compte que ja és la tercera edició del concurs, i que de cada edició han sortit un parell de guanyadors –el clàssic i l’innovador–, a aquestes altures ja es pot dir que existeix tota una reialesa de la botifarra d’ou. Llarga vida, doncs. 

0 Comentaris
cargando