La Barceloneta, la nova Eivissa

Playa de la Barceloneta, Olas de la Barceloneta, Barceloneta beach, Barceloneta’s airPlaya de la Barceloneta, Olas de la Barceloneta, Barceloneta beach, Barceloneta’s ai... Són alguns títols de les desenes de produccions de música electrònica que proliferen des de fa un temps. Més ballables o més relaxants, molts artistes han pres com a imaginari paisatge de les seves creacions aquest barri barceloní.

Hi ha múltiples indicatius per calibrar l’activitat turística d’un barri: el nombre de places hoteleres, el de bars que ofereixen mojitos, el de vegades al dia que et diuen «excuse me»... A la Barceloneta ja tenen un indicatiu més: el nombre de cançons amb el seu nom. Cap barri barceloní pot exhibir ni la desena part de títols i el que crida més l’atenció és que la majoria d’aquestes cançons han aparegut en tot just tres anys.

De forma una mica imprevista, la Barceloneta està entrant a la lliga dels paradisos simbòlics, com Eivissa, on conviuen idíl·lics paisatges i llargues nits d’oci . L’italià Dimmish va publicar el tall de techno Barceloneta l’agost del 2016. Un any abans, el mexicà Jorge HM havia batejat una altra peça de techno minimal amb el mateix títol. I aquest ja coincidia en el temps amb The moon on Barceloneta, de ST&P. El brasiler Fernando de Sá va publicar el gener del 2017 un epé de techno fred titulat Barceloneta EP. Una mica més càlida és La Barceloneta, de The Neightbor; potser perquè es va publicar al juny.

Recopilatoris

De Playa de Barceloneta, de l’alemany Bildertal, n’ hi ha diverses remescles que ja s’han propagat en recopilatoris de tota mena: de chill out, per a albades estiuenques, per a hotels de luxe... Aquesta peça és tan ubiqua que sona fins i tot en un cedé de temes per ballar a les platges de Kuta. ¡A Bali! Una altra Playa de Barceloneta, la de l’argentí Lumière, forma part des d’aquesta tardor un recopilatori per ballar a Miconos. El concepte Barceloneta ja es balla a tot el món.

Però no tot és techno ballable. El prestigiós productor de Detroit Carl Craig va llançar aquesta primavera Barceloneta trist, relaxada composició del pianista luxemburguès Francesco Tristano que van presentar junts en l’últim Sónar. I també circulen peces per a capvespres en una terrasseta, per a l’spa i per al jacuzzi. Només s’ha d’anar a internet i buscar Olas de la Barceloneta, d’Ocaso Púrpura, Passeig Marítim de la Barceloneta, del saxofonista Arne Pünter, o Barceloneta’s air, de Tony Carmona, en aquest cas amb una aire aflamencat.

Una altra opció és passejar per la Barceloneta, com feia el difunt cronista popular Bernardo Cortés, i comptar el nombre de discoteques, bars i restaurants davant el mar que després de servir el sopar es transformen en clubs. En aquesta proliferació de peces techno sobre el barri hi deu tenir alguna cosa a veure la presència de locals com Pachá, Shöko, Eclipse, Opium, Catwalk, Carpe Diem, Sotavento, Zahara i Red Lounge. Potser en algun ja ha sonat la Barceloneta de Carl Brave i Franco 126, cançó de trap italià sobre Ryanair, la platja del Bogatell i el préssec a la sangria.

Poc es podia imaginar el 1958 el tenor Gaietà Renom (llavors Cayetano Renom), quan a Sóc de la Barceloneta cantava allò de «Oé, oà sóc de la Barceloneta, oé oà jo sóc de lo que no hi ha», que inspiraria cançons tan diferents de la seva sardana. Tampoc podia intuir-ho Gato Pérez quan el 1986 va aportar la seva rumbeta Punkies en la Barceloneta a la pel·lícula La rossa del bar.

Versos preclars

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El primer a profetitzar la situació actual va ser el grup F.A.N.T.A. El 2010 va editar Hombre lobo en la Barceloneta. Aquella fuetada de punk ramonià alertava el veïnat de la presència d’un licantrop. «Cuando ataca lo hace junto al mar: lo han visto por el puerto», informava el trio de Santa Coloma. Llavors semblava una broma de sèrie zeta. Potser avui els veïns entenen millor el significat d’aquells preclars versos.

Alguna cosa passa amb la Barceloneta. La seva atracció està desbocada. Cada mes apareixen una o dues cançons noves que evoquen aquest turistificat racó de la ciutat. I no són només d’electrònica. El duo austríac de pop Mira & Adam ja té la seva: una altra Barceloneta. «¿Què podria ser millor que passar la nit a la Barceloneta? / Encara sembla que sigui estiu a final de setembre». Per desgràcia per al duo i per sort per al barri, només té 11.000 visites.