La despesa del creuerista creix un 20% en dos anys a Barcelona

L’arribada de cada creuer que atraca a Barcelona ofereix interpretacions diverses: pot ser considerada una injecció econòmica en tota regla (1,4 milions d’euros per a Catalunya, dels quals un va a la capital catalana) o com una injecció de turistes que engreixen la massificació a la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ha insistit tant en aquesta última idea des de l’arribada d’Ada Colau, que el sector tracta de contraatacar amb dades que consolidin la primera tesi i dilueixin la segona. L’últim examen, basat en indicadors de l’any 2016, conclou que cada creuerista que passa pel port insufla una mitjana de 518 euros, dels quals el 73% fan diana a la ciutat. És a dir, el 20% més que en la radiografia elaborada fa dos anys.

D’aquesta quantitat, una part és despesa directa generada per aquest turisme (uns 296 euros per persona) i s’hi suma el dispendi del creuerista (465 milions el 2016), el de la naviliera (147 milions en subministraments, gestió, tours, amarratges…) i el de la tripulació (6 milions). Una altra part la conformen la despesa indirecta (a partir de la demanda de béns i serveis de les empreses beneficiades per l’activitat) i l’induït (els impactes de la despesa en consum que fan els ocupats en l’activitat).

Turistes més rendibles

El volum de creueristes a Barcelona tendeix a estabilitzar-se des de fa sis anys, amb un creixement anual que volta el 0,8%. Tot i això, el més destacable és que els actuals passatgers són més rendibles perquè ha canviat el seu perfil. I és que des d’un anterior estudi (amb dades del 2014), han augmentat el 28% els viatgers que prenen Barcelona com a port base, és a dir, que hi inicien o acaben la ruta en comptes de fer escala de visita. Aquest element en determina la despesa i el seu impacte.

un creixement anual que volta el 0,8%.L’informe elaborat pel Laboratori de transferència de coneixement AQR-Lab de la Universitat de Barcelona (UB) a instàncies de CLIA, l’Associació Internacional de Línies de Creuer, destaca que el 27% dels creueristes s’allotgen 2,8 nits a la ciutat i gasten 230 euros diaris per persona. En canvi, si visiten la ciutat sense passar-hi la nit (el 48%), s’hi estan de mitjana 4,3 hores i desemborsen 57 euros per persona i dia, segons detalla el catedràtic Jordi Suriñach, que ha dirigit l’actualització de l’informe.

Una quarta part sense visita

Crida l’atenció que una quarta part dels creueristes no visitin la metròpolis (però sí que paguen taxa turística), entre el 4% que es queden al vaixell per mandra o perquè ja coneixen el destí i el 21% que embarquen i des-embarquen sense visita. En aquest últim grup hi ha tant turistes repetidors que a l’aterrar a la ciutat van directes al port com població de Barcelona o Catalunya, que va de casa al vaixell i viceversa. És a dir, no exerceixen de turistes ni contribueixen a la saturació.

Alfredo Serrano, director de CLIA a Espanya, emfatitza que el creuerista solament representa el 8% del turisme local, però suposa el 20% de la despesa total. Per exemple, si un turista general que pernocta es deixa al dia una mitjana de 50 euros en allotjament i 68 en altres despeses (excloent-ne el seu transport), un creuerista que pernocta destina 108 i 110 euros, respectivament, a aquests conceptes.

A més, Serrano destaca que els creuers són el motor de l’arribada de nord-americans a la capital catalana, ja que aquesta nacionalitat representa el 18% de passatgers, mentre que a tota la ciutat aquest percentatge es redueix al 8%. I en canvi és la procedència més rendible.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

De la facturació que genera el sector a Catalunya, 1.083 milions (562 al PIB), el 73% es queda a Barcelona. Amb aquesta dada es calcula que sense aquesta activitat, la capital catalana tindria un 1% més d’atur. Els seus presumptes beneficis econòmics (i la pressió) es concentren a Ciutat Vella i l’Eixample, però també es distribueixen en altres districtes des d’empreses que ofereixen serveis i subministraments. Per cada mil creueristes es generen 3,3 llocs de treball a la ciutat (4 a Catalunya). En total suposen 9.056 llocs de treball a Catalunya, dels quals 5.039 es concentren a la capital. El creixement respecte a l’anterior revisió sectorial hauria sigut del 34%.

La bateria de dades disparades també destaca que una de cada quatre pernoctacions vacacionals als hotels de Barcelona la protagonitzen creueristes. I posa en valor l’efecte de la repercussió del turisme als sectors d’agricultura, ramaderia, indústria, construcció i serveis.