Sostre, menjar i ¿futur? per a joves sense llar

«Les coses dolentes t’ensenyen, he après de tan malament com ho vaig passar al carrer. Un mes entre lladres i drogoaddictes; jo no ho faig això, no volia seguir aquest camí. He tingut sort i l’aprofitaré». La sort d’Omar ha sigut trobar plaça al Maria Feixa, el primer centre municipal d’allotjament per a joves sense llar de Barcelona, inaugurat ahir a tocar de l’estació de França. Hi ha 21 places d’acollida temporal –durant un any que es podrà allargar segons les demandes i les necessitats– per a joves d’entre 18 i 21 anys (ampliable fins als 25) en situació d’exclusió, i la majoria extutelats. Inclou la manutenció i un acompanyament socioeducatiu, amb el suport de 13 treballadors, que els permeti la difícil integració. L’ajuntament aporta 652.000 euros a l’any.

A Omar, algerià de 18 anys, li brillen els ulls: «Els meus amics segueixen al carrer, jo estudio per a mecànic». Ha pogut escollir habitació individual. N’hi ha cinc d’individuals, cinc de dobles i quatre de triples. Totes són lluminoses i amb un alegre encoixinat taronja. «Quan em desperto la primera cosa és rentar-me la cara». El mirall li retorna la seva nova realitat: llit, menjar, estudis i suport assistencial. Va deixar el seu país i després de passar per França, on tenia família, va travessar la frontera. «Em van dir que a Espanya aconseguiria papers, a França no és possible», explica temperadament al grup de periodistes que l’aborden. Sol, buscant un futur millor, va acabar al centre d’acollida de la Zona Franca després del seu viacrucis al carrer. D’allà el  van derivar al flamant equipament del carrer de la Duana, de la gestió del qual s’ocupa la Fundació APIP-ACAM.

Treball digne i vivenda

Josep Ricou, president d’aquesta entitat dedicada als col·lectius de funcionalitat diversa i en risc d’exclusió, adverteix de les dificultats d’inserció. «¿Quin jove es pot mantenir avui als 18 o 21 anys?» No ho tindran fàcil els il·lusionats inquilins del Maria Feixa, que han de superar el triple salt –regularització, feina i vivenda– per salvar-se de l’exclusió. «El seu futur no és clar. Falten empreses que facilitin pràctiques adequades. Centres com aquest són pedaços, però s’ha d’abordar la problemàtica de manera global. Sense feina digna i allotjaments assequibles no hi ha solució», avisa.

Desemparades

Les dades són demolidores: «La xifra de joves sense sostre ha augmentat el 30%», denuncia Laia Ortiz, tinenta d’alcalde de Drets Socials. El 2017 es van detectar 1.026 persones dormint a la via pública, de les quals més de 200 eren joves. 1.954 més van ser allotjades en equipaments. Ortiz va aprofitar la inauguració del centre, únic a Catalunya, per llançar un parell de clatellots a la Generalitat i l’Estat. «Totes les administracions s’han de fer responsables de les persones sense llar. Els tutelats queden desemparats quan compleixen els 18. Els fan fora sense fer-los seguiment ni ajudar-los per a la seva regularització. Estan desprotegits».

Requisits i normes

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

i ha certs requisits i normes per entrar en aquest salvavides temporal obert a tocar de l’estació de França. «Han de tenir un pla de treball i ser derivats per algun professional. I ells s’han d’esforçar per adaptar-se als horaris, menjars, tasques...», afegeix Ricou.

«Això no és un hotel –diu el director del centre, David Vázquez–. Han de complir amb les tasques de neteja, els estudis i l’organització». A les onze de la nit es tanquen les portes, excepte els caps de setmana. Hi ha una certa flexibilitat, i més quan sorgeix alguna feina, explica el responsable. «L’altre dia, un xaval ens va demanar permís per fer de matinada una mudança a Manresa». Si pateixen addiccions, han d’estar en tractament i, si pateixen algun trastorn mental, estar compensats, informa. «Esperem que aprofitin l’ocasió, però si no compleixen, se n’hauran d’anar i en vindran d’altres». N’hi ha moltíssims.