Anar al contingut

GENTRIFICACIÓ A BCN

El Poble-sec passa a l'acció davant el desmesurat encariment de la vivenda al barri

El Sindicat de Barrri es mobilitzarà aquesta setmana en favor d'afectats pels inversors immobliliaris

El col·lectiu anima els inquilins a no deixar la seva vivenda quan intentin fer-los-en fora amb augments del lloguer

Patricia Castán

El Poble-sec passa a l'acció davant el desmesurat encariment de la vivenda al barri

DANNY CAMINAL

Si algú ha buscat pis al Poble-sec l’últim any deu haver al·lucinat amb els preus. És cert és que la vivenda s’ha convertit els últims temps gairebé en un luxe a Barcelona, però aquest barri popular del districte de Sants-Montjuïc viu una espiral gentrificadora especialment singular per la seva proximitat al centre de la ciutat i al boom del veí Sant Antoni, les seves bones comunicacions, la invasió de bars i restaurants que l’han posat de moda i l’abundància de vivendes de petites dimensions, objecte de desig de la nit al dia de grans i petits inversors. L’informe anual del portal immobiliari Idealista el situa al primer lloc de la llista de barris on més es va encarir la compra d’un pis l’any 2017.

Aquest presumpte augment talla la respiració: un 42% l’últim any. Les dades es basen en centenars d’anuncis a la web, no en l’import final de venda, però en tot cas es comparen sobre preus també dels anuncis de finals del 2016. El brutal augment no és general, perquè està desvirtuat pels astronòmics preus de diverses promocions d’alt estànding impulsades per empreses inversores. Però és precisament aquest auge especulatiu (comprar per rehabilitar sense estar-se de res i vendre a preu d’or) el que ha detonat una infinitat de contractes extingits els titulars dels quals es veuen abocats a deixar el barri.

La bogeria del bucle és que els mateixos veïns van paralitzar els plans per fer del carrer de la Concòrdia una via de vianants per por que «posar-lo maco» disparés l’interès immobiliari, com ha passat al carrer de Blai (ple de bars), el Born, Sant Antoni, el Gòtic i tants altres llocs. Gentrificació en estat pur en un barri que cotitza a l’alça i deixa els seus veïns de sempre fora de joc, denuncia el Sindicat de Barri del Poble-sec, que està tenint èxits en l’ofensiva de plantar cara a l’especulació.

XIFRES ASTRONÒMIQUES

Els últims mesos s’han ofert als portals immobiliaris molts pisos d’edificis renovats al Poble-sec a entre 350.000 i més d’un milió d’euros. Exemples: baixos amb terrassa de 59 metres quadrats a 488.000 euros (en aquest moment) en una finca en construcció a Poeta Cabanyes on abans hi va haver un garatge; rehabilitació al carrer de Lleida que se salda amb pisos de dues habitacions a 390.000; una altra al Paral·lel amb àtics d’una habitació a 483.000, un pis amb terrassa a 750.000 euros a Salvà, àtics petits a més de 900.000 (ja venuts), un apartament de 44 metres amb llicència turística a 370.000... Les terrasses, reformes de disseny i altres reclams han nodrit el barri de veïns adinerats (o amb fam de segones residències) procedents del Regne Unit, Alemanya, Finlàndia i fins i tot Austràlia, entre altres. Sucumbeixen a la idíl·lica promoció dels inversors, que anuncien el barri com «de moda», «trendy» i altres meravelles.

Aquest procés accelerat es nodreix de grups inversionistes i també de petits inversors que només compren algun pis i busquen bona rendibilitat, sovint amb turistes o estrangers. El primer cas, amb exponents de finques completes als carrers de Margarit, Elkano, Poeta Cabanyes, Lleida, Mare de Déu del Remei, Paral·lel... està protagonitzat especialment per dues promotores especialitzades. L’activitat d’una d’elles és tan intensa que el Sindicat realitzarà una acció en contra seu avui, just un dia abans que es porti a terme un nou intent de desnonament de Feliciano, un veí del carrer de Murillo, 12.

REUNIONS SETMANALS

El col·lectiu aglutinat com a sindicat va començar a funcionar fa un parell d’anys, encara que la seva activitat es va multiplicar el 2017 davant la magnitud que prenia el problema. En un barri d’una mica més de 40.000 veïns, on el 2017 hi havia empadronats 15.728 estrangers (la majoria, immigrants amb ingressos modestos), els lloguers de 500 a 700 euros habituals durant la crisi han donat pas a augments sobtats de 200, 300 o 400 euros amb motiu de la finalització dels contractes o de l’entrada en escena d’un nou propietari.

L’entitat celebrava una assemblea per mes, on no deixaven d’aflorar nous casos. Tants, que aquest any ja es reuneixen setmanalment. I sempre apareix algú amb una nova problemàtica, ja no lligada als desnonaments dels anys de crisi i més atur, sinó a l’auge dels preus. Alguns hi recorren quan els avisen d’un augment que no poden assumir, altres quan sospiten que un fons voltor plana sobre l’edifici... El Sindicat ha arribat a editar un fullet que ara reparteix per totes les escales de veïns per alertar de les situacions sospitoses i animar a prendre mesures abans que les finques canviïn de mans, com s’ha aconseguit en un cas de Nou de la Rambla.

Fonts del col·lectiu destaquen que ni poden ni volen limitar-se a informar de casos o buscar alternatives als més desafavorits. Al contrari, criden a la resistència, que es tradueix a aconsellar a tots els que hi recorren a la recerca de suport «que no deixin els seus pisos». Que s’hi quedin pagant l’anterior lloguer i plantin cara. «La gentrificació està sent brutal. Durant molt temps alguns assumien les pujades i altres marxaven –afegeixen–, ara comencen a veure que buscant ajuda poden continuar a casa seva». O, com a mínim, a la zona, ja que els activistes reivindiquen també que qualsevol reallotjament social, amb ajuda de les administracions, es faci al barri. 

0 Comentaris
cargando