L'alcalde de Venècia carrega contra la política turística de Colau

«També nosaltres estem d’acord que s’ha de reglamentar els fluxos [turístics], però jo, a di­ferència de l’alcaldessa de Barcelona, crec en la llibertat de les persones i que aquestes senten el desig de conèixer altres llocs». Qui parla així és Luigi Brugnaro, l’alcalde conservador de Venècia, una ciutat on, igual que a Barcelona, el turisme massiu ha provocat protestes per part dels residents. «El risc és que passi com a Barcelona, on hi va haver gent que insultava els turistes. Això és una pena per al turista, però també per a la persona que va arribar a causar l’enfrontament», afegeix el batlle, que va pronunciar paraules molt dures contra Ada Colau.

    

Empresari de 56 anys, a càrrec de l’alcaldia veneciana des del 2015 –en què actualment governa amb el partit centredretà Força Itàlia i l’autonomista Lliga–, Brugnaro va fer aquestes declaracions després d’un acte a Venècia en què va ser preguntat per EL PERIÓDICO sobre els problemes de la seva ciutat. La turismofòbia, va contestar, és «antihistòrica» i «porta a conseqüències molt més negatives de les que l’alcaldessa de Barcelona entén», va continuar, sense aclarir res més.

Venècia, una de les ciutats més turístiques d’Europa, va rebre l’any passat entre 23 i 25 milions de turistes, dels quals 3,4 milions no van dormir ni una nit als voltants de la llacuna, segons xifres del Centre d’Estudis Internacionals sobre l’Economia Turística (CISET) de Venècia. Una situació que, sumada a la problemàtica dels creuers que transiten pels canals, ha sigut el motiu pel qual la Unesco va llançar l’any 2016 un ultimàtum a la ciutat –que és Patrimoni de la Humanitat des del 1987– amenaçant-la amb posar el seu nom entre les localitats en perill.

CONTRARI A MESURES DRÀSTIQUES

Tot i això, Brugnaro s’ha oposat a prendre mesures dràstiques, com ara restringir el nombre de turistes que visiten la ciutat, i està negociant amb la Unesco alguns projectes que apunten a impedir el trànsit dels creuers per la llacuna veneciana, així com mesures per suspendre l’accés de turistes en alguns museus o edificis en els moments de màxima afluència. A més a més d’això, en les pròximes setmanes també començaran a experimentar un sistema per comptar les persones que entren a la ciutat italiana.

    

Totes aquestes iniciatives no han servit, però, per desactivar les polèmiques amb diverses associacions de veïns. «La diferència està en el fet que a Venècia els que protesten són una minoria, mentre que a Barcelona han elegit una alcaldessa», va assegurar Brugnaro, continuant en la seva andanada dirigida directament a Colau. «Però, per mi, vostè és una hoste i estaré content que vingui aquí. No li donaré mai la impressió del contrari», va precisar, abans d’afegir que, malgrat tot, sí que considera que calen noves «regles europees, en particular per a aquells centres històrics més delicats». «Sense ser extremistes», va precisar.

ANIMADVERSIÓ

Es desconeix quan Brugnaro va començar a cultivar aquesta animadversió contra Colau, encara que ja el 2015 la premsa es va fer ressò d’unes declaracions de l’alcaldessa sobre la seva intenció d’evitar que Barcelona es transformés «en una nova Venècia, una ciutat on els turistes han arrasat la població nativa». «Si no volem ser Venècia, algun límit de càrrega del turisme caldrà posar a Barcelona», va afegir Colau en una altra ocasió, en una entrevista concedida a La Sexta el juliol del 2017.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

    

«[Colau] ens ha deixat les seves lliçons als diaris, però de moment anem guanyant nosaltres», va afegir el batlle venecià a aquest diari. «És cert que tenim alguns problemes, però a Venècia es viu bé, fins i tot diria que tenim sort de tenir els problemes que tenim», va concloure.