Barcelona reservarà un 25% del futur Palo Alto a inclusió social

Las grans fites en la història recent de Palo Alto es mesuren de 20 en 20. Són els anys que van delimitar la concessió que en el seu dia va fer l’Ajuntament de Barcelona a un grup de creadors i dissenyadors per revitalitzar un espai, el de l’antiga fàbrica tèxtil de Gal i Puigsech, que havia expropiat perquè aquesta icona de la història industrial no acabés entre la runa. I aquest és el període que s’inaugurarà a l’abril, quan es preveu adjudicar la gestió del recinte a projectes que compleixin amb els nous objectius, encara que els tràmits poden demorar els plans. El guió encara s’està elaborant, però el govern d’Ada Colau ha marcat com un element innegociable reservar un espai per al desenvolupament de projectes d’inclusió per a persones en situació de vulnerabilitat.

Un objectiu que dona peu a una altra novetat d’envergadura: l’explotació del recinte deixarà de ser íntegrament privada. Fins ara el gestiona una fundació formada per sis patrons i liderada pel dissenyador Javier Mariscal.

El consistori preveu destinar a aquesta finalitat una quarta part dels gairebé 5.600 metres quadrats d’equipaments que té el recinte, per al quals preveu nous usos. «Aquest percentatge aniria reservat a la casa taller, iniciativa de control directe de l’ajuntament, que ha d’estar fora de la concessió, tant per la inversió que es requereix com pels criteris amb què definim els objectius», exposa Marc Andreu, conseller tècnic del districte de Sant Martí. Seria un espai d’allotjament i de desenvolupament d’activitats professionals vinculades al món artístic i del disseny.

La resta de la distribució de l’espai, catalogat com a bé cultural d’interès local, serà més semblant als criteris de la concessió en aquests últims anys. Un 30% es destinarà al que el consistori denomina «projectes tractor». «Són referències en el sector, professionals que siguin imants per atraure altres iniciatives, referents que contribueixin a impulsar Palo Alto, i amb prioritat per als professionals autòctons», descriu Marc Andreu. Entre les seves altres comeses, contribuir a la projecció del viver d’iniciatives empresarials de l’àmbit del disseny i la cultura, per als quals s’ha reservat el 15% de l’ocupació. «En aquests casos l’ajuntament marcarà pautes a través d’una direcció tècnica integrada per representants de Barcelona Activa i del Museu del Disseny, entre d’altres», afegeix el conseller tècnic del districte.

Vigència limitada

La superfície restant es distribuirà entre un 15% destinat a iniciatives d’associacions de l’art i la cultura de Sant Martí i un altre 15% per acollir els serveis auxiliars. Una altra de les novetats respecte a les pautes que regeixen l’actual concessió és la limitació temporal dels projectes. En el cas dels plans tractors, disposaran de cinc anys, ampliables dos i mig més, en funció del criteri de la junta de valoració de projectes, integrada per tècnics del consistori i professionals del disseny. Es preveu una segona pròrroga de 36 mesos «d’allò més excepcional», si es considera apropiat, segons Andreu. La vigència per als projectes del viver serà de tres anys, amb una possible ampliació a dos més.

«Es tracta de garantir la rotació i evitar que els projectes s’acomodin si se’ls garanteix l’actual vigència de 20 anys de concessió», revela Andreu. El conseller recalca a més a més la implementació d’un procés de selecció, descartant l’elecció «a dit» de l’explotació encara en funcionament, i advoca per una distribució d’espais mixta. Un punt en què no coincideixen sectors de l’oposició.

El primer a alçar la veu ha sigut ERC, que ha fet pública la seva proposta que el govern municipal assumeixi íntegrament la gestió del recinte. «Així es podran prioritzar els projectes que millorin la vida associativa del barri i es tornarà el recinte als barcelonins», va exposar la republicana Trini Capdevila. El PSC, però, qüestiona els límits temporals dels projectes i demana «un pla de viabilitat» que garanteixi la continuïtat dels professionals liderats per Mariscal.

Incògnites

Notícies relacionades

Agredolç Palo Alto Market

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

Els retrets polítics es tornen postures ambivalents quan es consulta el teixit comunitari del barri, com il·lustra Salvador Clarós, president de l’Associació de Veïns del Poblenou. «El projecte el trobem bé, perquè sembla que s’obrirà més a la ciutadania que ara, que té cert to de privacitat i lloga espais a empreses. També cal destacar que els actuals gestors han fet possible la rehabilitació patrimonial de l’espai», explica Clarós.

El dirigent veïnal valora la idea de consolidar el recinte «com una incubadora en el camp del disseny i la cultura», però té certs dubtes. «No han concretat els plans sobre la casa taller ni el pressupost: la rehabilitació és cara i no acabem de veure que sigui la millor opció davant la naturalesa de l’espai. No hi estem en contra, però tenim algunes reserves», afegeix Clarós.