Quan la teva mare va començar a comprar els seus propis regals

S’ha acabat el Nadal i queda un any llarg perquè torni l’infern que, almenys per a una part rellevant de la població, suposa comprar regals als seus parents principals. El problema aquí no és l’obsequi que li toca a l’àvia o la joguina del nebot. És més aviat què triaràs aquesta vegada per a la teva dona o el teu marit, també els nens. El problema és la família nuclear. Qui regala i qui rep el regal tenen molt de pes. Aquella gent que sempre aconsegueix superar-se, que entrega el val per a un salt en paracaigudes o un ordinador d’última generació amb un somriure de superioritat: «Sí, ho he tornat a fer». ¿I si no és tan bona gent? Hi ha estudis que indiquen que ells són molt més feliços que els destinataris de l’obsequi. Però és cert que avui dia hi ha estudis per a qualsevol cosa.

¿Què es pot dir dels receptors actius-passius? Són molts i fàcilment reconeixibles. Persones que abans que arribin les dates en qüestió diuen a cau d’orella al seu cònjuge: «Escolta, aquest any res de gastar, només vull un detall». I després, el dia D, et miren amb una amargura negra que amenaça venjança: «Que poc que t’hi has esforçat». El cas dels nens és una cosa a part: n’hi ha que els agrada viure la màgia dels Reis d’Orient pràcticament fins que arriben a la universitat, emparats per progenitors que, amables, elogien la seva aposta per un món ric en imaginació.  Emparats també per la cara dura que atresoren, és clar.

«El problema és la frustració que genera rebre un regal que no t’agrada. Però és inevitable que passi i d’entrada no ho dius, però amb els anys va sortint», declara una mare. És cert: amb els anys es perden les formes i apareixen aquelles escenes terribles en què algú es queixa obertament. Tant es perden les formes que sovint s’arriba a aquella situació tan terrible en què, per evitar nous lletjos, els pares, encara que generalment això els passa a les mares, acaben comprant el regal del seu cònjuge i el seu i els obren amb gest de sorpresa de cartró pedra.

Diners o imaginació

¿Què és millor: gastar molt o ser ocurrent? La majoria respon que ocurrent. ¿Però ho pensa realment? George Clooney va fer seure fa uns anys uns quants amics dels que considera que el van ajudar de maneradecisiva quan començava la seva carrera. Eren 14 i, per sorpresa, els va entregar 14 milions de dòlars, un per cap, per agrair-los el seu suport. Una barreja d’imaginació i recursos econòmics. Devia sentir-se Déu, però no és fàcil d’imitar.

A la dificultat de comprar cada any un regal diferent, que no sembli pitjor que l’anterior, s’hi suma que a aquestes altures a Barcelona un acaba centrant-se en dos o tres comerços de gran dimensions per completar l’operació. És clar que això es podria evitar, és clar que hi ha altres botigues, però el cas és que un acaba en una de dues o tres megabotigues, saludant coneguts que es troben en la mateixa situació que també deambulen per allà. Megabotigues, algunes, en què els venedors semblen ambaixadors d’un món feliç i els productes són caríssims, i quan el client ha validat la targeta i, encara amb la butxaca adolorida,  pregunta si li poden embolicar el regal, rep un no per resposta: aquell tio et mira fent cara de pensar: «T’estic oferint el futur i tu el vols embolicat, llanut». Dies després, alguns d’aquells mateixos zombis que transiten per les megabotigues són reemplaçats pels que han rebut el regal, que, amb el tiquet a la mà, van a canviar-lo. Quants disgustos no amaguen els tiquets-regal regals.

Els venedors

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El col·lectiu dels venedors és dels que més pateix les festes. El Jordi, amb més de 10 campanyes nadalenques a l’esquena, explica que en realitat la gent no és més pesada quan arriben aquestes dates. Que abans anaven arribant en grups més nombrosos a mesura que s’acostava el dia del regal però que ara, amb la institució del Black Friday, s’ha relaxat l’assistència. Però adverteix que és una feina dura, que recomana a joves i estudiants: «Horaris abusius i jornades malpagades. L’única cosa bona que trobes en aquestes feines són els companys».

Si comprar un regal nadalenc es pot convertir en un malson, hi ha gent que encara aprofundeix nolt més en l’horror: imagini’s que la seva dona o el seu marit complissin anys l’11 de gener. És com si t’atropellessin dues vegades la mateixa setmana.