Les (glups) prediccions de 'Rollerball' per al 2018
Pel·lícula de culte a la sales de reestrena de Barcelona els 80, versió 'chopped' de 'La taronja mecànica i avui mig oblidada
zentauroepp17561120 television pelicula rollerball en la foto james caan180113120920
Els quarts de final del campionat mundial de Rollerball d’aquest any 2018 enfrontaran el «temible Madrid contra el poderós Houston». Ja se sap com acabarà el partit. Sánchez, Belmonte, Barrios, González... patinadors i motoristes del Madrid, perdran 3 a 1 contra l’equip que lidera Jonathan E., el Messi de la bola d’acer. Rollerball, pel·lícula que va transitar per les sales de reestrena a cavall dels 70 i els 80 com a film de culte, transcorre l’any 2018, llavors, quan es va estrenar, l’any 1975, un futur molt llunyà. Se suposa que la ciència-ficció no és mai predictiva, que només usa les pors del present per esbossar un futur habitualment distòpic. No obstant, arribada la data, sempre ve de gust buscar-hi coincidències. El 2019 serà l’any de Blade Runner, tan a prop cronològicament, tan lluny narrativament. Aquest ho és de Rollerball. De moment, com es va preveure, no sembla que sigui l’any del Reial Madrid. Primera coincidència. El que s’anuncia és que no passi de quarts de final.
El final de les sales de reestrena a Barcelona va condemnar als llimbs de l'oblit pel·lícules que van ser de culte per a una generació avui ja a la cinquantena
La pel·lícula, abans de continuar, requereix un breu apunt, ja que va ser el tòtem d’una generació, la dels de la cinquantena d’avui, però sembla que ha caigut en una mena de llimbs per als nascuts en tal data que amb l’adveniment de la seva adolescència els cines de reestrena de Barcelona ja anaven de caiguda i, amb ells, una cultura cinèfila de Spring, de Nàpols, de Maragall, de Texas, de Dante, vaja, de cinemes de barri amb programes dobles, tot i que per a nota, el Loreto, que fins i tot programava sessions triples. S’entrava a la sala, amb el cigarret a la mà, havent dinat i se’n sortia a l’hora de les postres del sopar.
Va ser en aquest tipus de sales on a Barcelona es va fer un forat Rollerball, un imaginat any 2018 en el qual els governs del món estan a la bancarrota (glups) i en el qual l’economia i la política estan en mans de les multinacionals (reglups). I no marxin encara. Això no és tot. El color corporatiu de l’empresa que patrocina l’equip del protagonista, James Caan en el paper de Jonathan E., és el taronja (superglups) i, per posar fi a aquest crescendo de similituds, heus aquí que la llotja dels estadis s’intueix que és el lloc on florentinament es cuinen els tripijocs de l’alta política.
Rollerball era la versió chopped de la La taronja mecànica de Stanley Kubrick i, també una mica, de Farenheit 451 de François Truffaut, perquè una altra predicció de la pel·lícula era que l’any 2018 els llibres haurien sigut substituïts per resums més fàcils de pair pel públic, dels quals s’encarregaria un gran ordinador mundial, Energy (Cero en la versió hispana), una màquina imperfecta, ja que en una avaria tonta perd ni més ni menys que tots els arxius sobre el segle XIII, la qual cosa sembla que no importa a ningú. Tot plegat, es tracta de Dante i d’uns quants papes corruptes, diu el responsable d’aquest transsumpte de la Viquipèdia.
S’ha de consignar, no obstant, que en aquell 2018 estrenat als cinemes el 1975 no hi ha pobresa, tot és abundància, una versió rediviva del Panem et circenses de Juvenal. Les corporacions ho posen tot per a una vida hedonista i només exigeixen a canvi a la societat que renunciï a la política i a la gestió de l’economia. Aquí, les prediccions de Rollerball fallen. No de molt. No perquè no exigeixin això, que ho fan. El 2018 real, senzillament, sobra circ, falta pa.
La predicció d’aquella pel·lícula s’ha d’atribuir a William Harrison. No confondre amb el novè president dels Estats Unitsa, aquell infeliç que va anar a la presa de possessió en mànigues de camisa i que va morir al cap d’un mes de pneumònia. Aquest Harrison és un altre. És l’autor d’altres novel·les i guions, per exemple, del de Brubaker, però l’interessant és una altra curiosa coincidència, ja que això va de profecies i futurs distòpics.
Les corporacions, en aquest futur distòpic, es feien càrrec de la política i l'economia des de les llotges de les pistes. ¿Distòpic?
Harrison era un entusiasta seguidor dels Chicago Cubs, el pupes de la lliga de beisbol nord-americana, incapaç de guanyar la Sèrie Mundial en 108 anys. El cas és que l’any 1985, quan Rollerball fascinava encara a Barcelona, es va estrenar el primer capítol de la trilogia de Retorn al futur, en el qual Michael J. Fox viatja al 2015 i, ¡oh, sorpresa per a ell!, descobreix que els Cubs guanyaran aquell any les sèries mundials. Aquella predicció va falar, però per només un any. Els Cubs van guanyar la competició el 2016. Total, que potser aquest 2018 no és encara l’any taronja i el Reial Madrid va i en una ostentació passa de quarts. Caldrà estar atents al 2019, any de Blade Runner, sí, però més allunyat de la realitat que Rollerball.
