El turisme més rendible aparta Barcelona de les seves rutes

És el turisme menys visible quan el sector va bé, però el que genera un buit més gran quan desapareix. El viatger de nivell mitjà-alt i alt és el que en els tres últims mesos ha girat més l'esquena a Barcelona, davant la imatge de conflicte que involuntàriament s'ha projectat al món. Un turista que -tot i que adori la capital catalana- prefereix triar, de moment, altres destins i l'absència del qual és la responsable que la caiguda d'ingressos forans aa la ciutat sigui molt superior al lleuger descens de viatgers a què apunten les estadístiques.

La veu de molts treballadors del sector a les xarxes socials després del balanç municipal i del Govern de dimecres passat sobre els resultats turístics del 2017 va ser contundent: "¿Qui fa les estadístiques? Els hotels de la Diagonal estan deserts", deia un recepcionista. Un restaurador, entre molts altres, afegia que al centre les coses no pintaven bé. I un altre apuntava directe a la jugular: "És que els que han deixat de venir són els que deixaven diners, estan arribant turistes que trien el destí en funció de les ofertes, de la despesa mínima".

És una diagnosi simple però en la qual coincideixen les desenes d'operadors sondejats per EL PERIÓDICO, que insisteixen en la necessitat de promocionar la ciutat com més aviat millor. El Gremi d'Hotels de Barcelona va posposar aquesta mateixa setmana el seu balanç de resultats dels últims mesos, vista la disparitat de dades amb què ja treballaven diferents institucions. L'ajuntament va al·ludir a l'INE per xifrar en un 5,3% el descens del novembre (una mica inferior a l'octubre) i per determinar encara al desembre. La trajectòria de rècord que acumulava Barcelona fins a l'estiu va fer que el balanç anual encara fos positiu (3,2%), tot i que la gran pregunta és què passarà aquest any, amb el ritme de reserves totalment alentit. L'Organització Mundial del Turisme, en canvi, va xifrar la caiguda a Catalunya després de l'1-O en un 20%. 

El regidor de Turisme, Agustí Colom, va apuntar que la previsió és anar tornant a la normalitat cap a l'estiu, encara que òbviament això dependrà de l'estabilitat política a què s'arribi a Catalunya. 

Darrere les xifres

Però la realitat que no trasllueixen les xifres oficials és que la ciutat viu dues realitats turístiques. Una és la de l'afluència de viatgers, que segons aquestes dades de l'INE i les de l'aeroport i el port reflecteixen que el sector s'ha ressentit mínimament. L'altra és qualitativa i afecta el tipus de turisme i la seva despesa. Aquest sí que s'ha desplomat perquè el turista amb cert poder adquisitiu i que pot triar on anar prefereix "més garanties". Primer, per la sensació d'inseguretat que es va transmetre durant les càrregues policials i els enfrontaments, després per la percepció de potencials problemes (manifestacions, talls de trens, complicacions en la mobilitat...) que afecten l'estada d'un viatger, segons les moltes fonts consultades.

Aquestes circumstàncies són importants per al viatger de més poder adquisitiu i per als grups d'incentius i convencions de petita escala. Mentre que els congressos i les convencions més grans es contracten amb molta antelació i són difícilment cancel·lables, els incentius contractats directament amb hotels especialitzats en grups i convencions són els que més estan patint, cancel·lacions i caiguda de nova demanda. I amb ells cauen en cadena restaurants, serveis de transport, excursions i compres, sobretot de luxe.

La queixa dels afectats

"A Barcelona està arribant turisme de preu xollo i ens consta que les empreses organitzadores de convencions eviten la ciutat en les seves reserves d'aquest any", explica l'empresari de la restauració Juan Carlos Iglesias (Rías de Galicia, Tickets -amb els germans Adrià-, Bellavista del Jardín del Norte...). És rotund a l'afirmar que "la desaparició del client de poder adquisitiu alt ha sigut terrorífica". Xifra en un 40-50% la baixada de clients estrangers, que en el cas de Tickets han pogut compensar amb barcelonins (habitualment hi ha llista d'espera). En altres casos locals el balanç es pot saldar amb un 30 o 40% menys de comensals, cosa que durant les festes han capejat amb certa millora de la despesa mitjana entre els clients locals i un bon any fins a la tardor.

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

En un establiment on el turista suposa un 70% de comensals com és l'emblemàtic Torre d'Alta Mar (amb un preu mitjà de 80 euros) fan el mateix resum. Després d'un creixement continuat, ha irromput una baixada del 20%. El xef i empresari Óscar Manresa detalla que en una quarta part el seu client procedeix dels grups de convencions premium i inventius "que ja no venen". "Moltíssima gent viu del turisme i ara és necessari que les institucions treballin per recuperar-lo", remata. 

En ple Gòtic, i encara que sopar al Pla costa una mica menys (uns 45-50 euros), Jaume Pla certifica la "crisi evident del sector" entre els viatgers més generosos, amb una patacada del 40% en els últims mesos a les seves taules per les diverses circumstàncies acumulades a Barcelona. "Hem hagut d'ajustar personal", lamenta.