Lleu millora de les rendes mitjanes a Barcelona pel repunt laboral

La majoria dels barcelonins no té motius per saltar d’alegria a compte dels seus ingressos econòmics, encara que les dades presenten una lleu millora en el segment de les rendes mitjanes, castigades durament arran de la crisi. Així es desprèn de l’informe de la distribució territorial de la renda familiar disponible per càpita a Barcelona, presentat ahir pel consistori. L’informe es va elaborar en relació amb el 2016 i indica que durant aquell any la renda familiar disponible bruta va créixer el 3,1% respecte a l’any anterior: va passar de 20.100 a 20.800 euros per càpita.

    

Per analitzar com afecta la situació econòmica els barris i districtes de la ciutat, el consistori fixa en 100 la renda mitjana, que es calcula tenint en compte la taxa de llicenciats superiors; la situació laboral; el parc de turismes; la potència dels nous turismes adquirits, i els preus de la vivenda de segona mà. Es consideren barris de renda molt baixa els que estan per sota de 63; de renda baixa, els que van de 63 a 79; de renda mitjana-baixa, de 79 a 100; de mitjana-alta, de 100 a 126; de renda alta, de 126 a 159 i de renda molt alta, per sobre de la xifra de 159.

1.060.000 LLOCS DE TREBALL

Si s’observa l’efecte d’aquesta lleu millora en els ingressos a l’informe, s’arriba a la conclusió que ha beneficiat les rendes mitjanes, i per associació al que es denomina classe mitjana. Les rendes mitjanes suposaven a l’informe del 2015 un 44,1%: aquest era el percentatge de barcelonins que vivien als barris delimitats en aquesta franja. El 2016, un 47% resideix en barris de rendes mitjanes: un 27,6% en zones de renda mitjana-baixa, enfront d’un 25% el 2015, i un 20,3%, de renda mitjana-alta, enfront del 19,1% del 2015. Un 35,5% de la població viu en barris amb rendes baixes. El 2015 hi vivia un 39,2%.

    Ramon Canal, director del Gabinet Tècnic de Programació, i María Jesús Calvo, tècnica de l’organisme, van explicar que la millora es deu essencialment al repunt de la contractació a Barcelona durant el 2016: a l’acabar l’any, la capital catalana acumulava 1.060.000 llocs de treball, 34.000 més que el 2015, cosa que suposa un augment del 3,3%.

    Per tercer any consecutiu, els districtes barcelonins mantenen el seu lloc jeràrquic en ingressos: Sarrià-Sant Gervasi com a primer de la llista i Nou Barris com a l’últim. El consistori va destacar que hi ha hagut una petita retallada en la desigualtat entre ells. I a fe que és limitada: el 2015 es considerava que Sarrià-Sant Gervasi tenia 3,5 vegades més ingressos que Nou Barris i ara aquest valor és de 3,3 vegades.

ACABALATS A LA BAIXA

Els més pobres i els més rics segueixen on eren: Un 15,5% dels barcelonins vivien el 2015 als barris amb renda més baixa. El 2016 ho feia el 15,3%. Un 11,3% dels ciutadans residien el 2015 en zones on la renda és molt alta, gairebé igual, un 11,1%, que el 2016. Per barris, també es repeteixen el primer i l’últim llocs: Pedralbes com el més adinerat i Ciutat Meridiana com el més pobre. El 2015, es considerava que el primer barri tenia 7,26 vegades la renda del segon. Ara aquesta proporció és de 7,06. Una lleu millora que no transforma la foto de la ciutat i que es deu a la rectificació a la baixa de Pedralbes, de 250,5 a 242,4 en funció de la renda mitjana fixada en 100, i d’altres dels barris més acabalats. El consistori va llegir la reducció de la bretxa com una dada positiva, si bé ha quedat clar que això no té lloc perquè els que estan pitjor progressin.

    

Com a districte, Sarrià-Sant Gervasi, el més ric de la ciutat, perd ingressos. Passa d’un valor de renda de 188 el 2015 a un de 182,4 el 2016 (sempre en funció de la renda mitjana fixada en 100). En canvi, Nou Barris experimenta un ascens de tan sols 1,2 punts en aquesta comparació: de 53,8 puja a 55.

POBLACIÓ COMPARADA

Per barris, tots els de Sarrià van a la baixa en alguna mesura, no només Pedralbes. En el cas del Putxet i el Farró i Sant Gervasi-la Bonanova, de forma molt moderada. Però de manera molt més significativa ho fan Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, que passa d’un 151,7 a la taula de renda del 2015 a 130,8 a la del 2016, i baixa de la vuitena plaça a la llista de barris rics a l’onzena. Sarrià, quart a la llista del 2015 amb un índex de 199,1, baixa a la cinquena posició, amb 186,6.

    

Els barris amb renda baixa, amb un ingrés inferior a la meitat de la mitjana, passen de vuit a cinc, ja que tres, el Camp de l’Arpa del Clot, la Barceloneta i Montbau, passen al segment de la renda mitjana baixa. En números absoluts, la població de barris amb renda baixa es redueix de 64.000 a 30.000. En aquest panorama, la Vila de Gràcia és el barri que més s’aproxima a la renda mitjana de la ciutat, amb un 101,5.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

    

El consistori va subratllar una altra circumstància que jutja favorable, sobre la població que tenen les diferents zones de la capital: destaca que els barris amb renda molt baixa compten amb una població reduïda, pels volts dels 10.000 habitants o per sota d’aquesta xifra cadascun. Entre els cinc barris amb menys renda sumen menys de 30.000 habitants. I a l’altre extrem, els cinc barris amb més renda compten amb gairebé 130.000 residents. Encara que això no serveixi de consol als menys de 30.000 ja citats.