les lectures de melcior, gaspar i baltasar

La màgia dels Reis per desxifrar cartes

Algunes missives posen a prova cada any la capacitat de ses majestats de desentranyar els anhels infantils

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal

Una proposta d’anàlisi del treball dels Reis de l’Orient: el seu vessant de desxifradors. Potser no s’ha glossat prou la seva destresa en l’art de penetrar en els secrets d’una carta infantil, que és una cosa que forçosament han acabat per cultivar. És així: entre els missatges que cada any reben a milers hi ha prolixes i literàries elaboracions que no deixen espai per al dubte, hi ha cartes que amb pragmàtica determinació van al gra sense més floritures i hi ha manuscrits que són un gènere en si mateixos, el jeroglífic de Reis, per dir-ho així: escrits que el nen de torn ha elaborat sota la influència d’una emoció ferotge, fent esforços inútils per controlar el pols tremolós perquè estava escrivint la –així ho sentia– carta de la seva vida. És normal: va esperar un any per elaborar la missiva en qüestió.

Són missatges amb coses ocultes. Enmig de l’enrenou de les cavalcades, un sac ple de cartes va caure de la carrossa reial, per una notable casualitat als peus d’un periodista d’EL PERIÓDICO. Sabem que no les hauríem d’haver llegit. Però no ho vam poder evitar.

Quan una carta està encapçalada amb un: «Reis mags» en què reis està escrit en rosat, mags en taronja i el punt sobre la i de reis és un petit cor amb fons groc, el rei de torn sap que es troba davant d’un exemplar prolix. «Hola, Reis Mags. Com que aquest any m’he portat tan bé i no he fet cap mala passada, m’agradaria que em portéssiu uns quants regals. Un ordinador portàtil de la marca Dell. Una culera per quan vagi a fer snow. Una funda perquè no se’m ratlli l’ordinador. Una pel·lícula per mirar al cotxe. Reis, espero que em porteu tot això. Firmat, Maria». L’estil, en literatura, és l’estil: corona la i de Maria el conegut cor. Qui sap si la nena serà un dia l’Alice Munro de la literatura catalana, però no és improbable que cada carta que escrigui a la vida exhibeixi el do de la impecabilitat.

Ni salutació ni comiat

Notícies relacionades

Els pràctics no s’aturen en cors ni en estil ni en detalls: «Estimats Reis Mags: m’agradaria que em portessin dos regals. Un lingo. Una pissarra. Moltes gràcies. Julián». O: «Estimats Reis Mags: aquest any m’he portat molt bé i m’agradaria demanar-vos», i després el Guillem, el sotasignat, desgrana una llista d’11 regals. O: «Estimats Reis Mags: soc el Joan. M’he portat bastant bé. M’agradaria que em portéssiu els següents regals», i la seva pròpia llista de quatre regals. Hi ha pràctics que no desdenyen els detalls de gentilesa, com la Ceci, que va al gra però abans de firmar els desitja amablement «un bon any» a ses majestats, i hi ha pràctics que són un monument a la categoria i ni saluden ni s’acomiaden i es limiten a informar concisament dels seus desitjos, de manera que les seves cartes tenen l’aire de la llista de la compra que les parelles enganxen informativament a la porta de la nevera.

I finalment hi ha el caos, l’exuberància, les cartes que probablement fan suar ses majestats; les que no tenen més remei que desxifrar. ¿I per què són mags? L’apartat inclou els missatges llegibles amb poc esforç però enigmàtics («Tren, cotxe, comandament», diu un), els llegibles amb molt d’esforç (una carta en què s’endevinen les paraules, i no totes: «mascota», «sirenes», «hospital») i els directament il·legibles. Però la verdadera màgia reial la posen a prova els artistes, els que pinten, i a més en abstracte: triangles, cercles, una A emmarcada, una cosa que sembla un peu. Qui sap en què pensava el nen quan la va escriure. I qui sap què li  han portat els Reis. 

Temes:

Els Reis Mags