"¿Ja t'has fet el dit?"

«Ja t’has fet el dit?». Així et rebien  dissabte a la plaça de Sant Pere. La resposta davant d’aquesta sorprenent pregunta no podia ser una altra que «¿Disculpa?». Una tenia les dues mans completes i, d’entrada, no entenia  ni el com ni el perquè de la necessitat d’una extremitat de més. Però hi havia truc: demostració d’artesania. Col·laborativa, per descomptat. Aigua, guix i les indicacions (i ajuda) de Clara Komorebi. I ¡voilà!, el dit índex en versió escultura.  El dia era assolellat, però també ventós. La grip va camí d’arribar a la categoria d’epidèmia. Conclusió: ¿Hi ha res millor que protegir el cap per allunyar aquest antipàtic virus? ¿No hi ha una gorra a mà? Doncs se’n fa una. Així de fàcil. ¿Com? Seguint les instruccions de Carmela Rosciano. Cosint una mica per aquí i una mica més per allà. I amb voluntat, molt de suport professional. I cap tapat.

Més. Una no va pel món amb el cul d’una cadira a la bossa. Però tampoc és necessari. A Marta Petreñas li sobren seients per arreglar. Així que també hi va haver classe de tapisseria bàsica enmig de la plaça. Fusta, espuma, tela dolenta, buata i roba de tapisseria. Bonica peça. Comprar-la o no era optatiu. L’objectiu de la trobada artesanal de dissabte (n’hi haurà més) no era vendre. Era ensenyar. Ensenyar què es fa al barri. Ensenyar com està canviant el barri. Ensenyar cap on es dirigeix el barri. I ensenyar en general. No en va, la majoria d’ateliers que poblen l’àrea són coworkings. Vaja, que tant hi pots anar a comprar com crear tu sota tutela.

‘Do it yourself’

«Sant Pere era un barri d’artesans i volem que torni a ser-ho, però oferint una cosa diferent, res de comerç salvatge, sinó tot al contrari: proximitat, reciclatge i sostenibilitat». Paraula de Petreñas, gerent de Sant Pere M’encanta, entitat que suma 40 joves artesans del barri i culpable de la moguda de dissabte. «Busquem la renovació i la recuperació de la zona però sense provocar gentrificació. Generar espai de barri per al barri». No fa gaire que estan en marxa. Des que fa uns tres anys als carrers de Sant Pere Més Alt, Sant Pere Mitjà i Sant Pere Més Baix es van començar a instal·lar ateliers amb la filosofia del handmade i elateliers  do it yourself. Primer perquè els lloguers encara eren baixos i els locals, abans també ocupats per artesans, són ideals per muntar-hi botiga i taller. Després, per l’efecte crida.

Entre el lleó i el monestir

Present i futur. Però també, passat. El més recent suma la voluntat de tots per solucionar el problema dels anomenats nens de la cola que amb el Pou de la Figuera (també conegut com el Forat de la Vergonya) com a lloc de reunió creen una certa inseguretat al barri. El tema a poc a poc s’està solucionant. Hi ha ajudat molt el tancament del bar que hi havia a la cantonada dels carrers de Sant Pere Mitjà i Mònec. El que fins fa poc era un focus de problemes ha renascut com a recer de pau en forma de cafeteria. D’aquelles que conviden a assaborir una infusió mentre es fulleja un llibre.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Dissabte també hi va haver passat remot. El va servir Jaume de Bargas. Manyà del barri de tota la vida, és més, des de la vida del seu avi, el 1890, quan es va instal·lar, com molts altres, per proveir les fàbriques tèxtils que es van ubicar a la zona. I sobretot per proveir les noves cases que s’anaven construint a l’Eixample. La indústria va arribar després de la gradual desaparició dels oficis associats als gremis. Els de Sant Pere, per allò del Rec Comtal i l’aigua, gairebé tots amb el teixit com a matèria primera: en queden restes, com el lleó que coronava la façana del gremi dels peraires, els que treballaven la llana.

Però parlar de passat a Sant Pere és parlar del monestir homònim que dona nom al barri. La seva fundació es remunta al 803 i la seva destrucció a finals del XIX. Només se’n va conservar dempeus l’església. La resta va sucumbir sota la piqueta encara que del seu claustre romànic es poden veure 10 arcs a Terrassa. Però aquesta és una altra història.