Hakuna matata. Barcelona suma un nou lleó de cara al públic, i ja són més o menys una vintena, tots escultòrics, els del zoo no compten, però aquest serà sens dubte el més fotografiat de la ciutat. És el Lleó de Judà de la façana de la Passió de la Sagrada Família, que substitueix el primer i hilarant exemplar que durant unes setmanes d'octubre es va col·locar allà, al mateix pedestal, per esglai dels traseünts. Com un Musafa, la talla de l'escultor Lau Feliu ja forma part del temple d'Antoni Gaudí i, pel mateix preu, també un moltó que simbolitza la pobra bèstia que va ser sacrificada després de la prova de foc que Jahvè li va posar a Abraham per conèixer els límits de la seva obediència. Aquesta segona peça està a l'altre extrem del nàrtex d'aquesta façana. Està una mica capcot, una cosa natural amb la que se suposa que se li acosta segons les sagrades escriptures, i la seva instal·lació ha passat més discretament que la del lleó, més que res perquè no va tenir una primera versió tan còmica com la del felí.
Agapit Vallmitjana va ser l'Ángel Cristo de l'escultura. Va deixar en herència una desena de felins notables. El de la Sagrada Família és de Lau Feliu
El lleó de Lau Feliu, com a fera territorial que és quan ho és de carn i ossos, dominarà la zona de la Dreta de l’Eixample, perquè no n'hi ha més exemplars per allà. Per estar on està, en un entorn Gaudí, serà fotografiat profusament. Però a Barcelona hi ha més lleons, que no mereixen caure en l'oblit, sobretot la col·lecció que va deixar en herència a la ciutat Agapit Vallmitjana Abarca (1850-1915), que es va especialitzar en aquesta bèstia tant o més que Ángel Cristo. Seus són els vuit lleons de la base de l'estàtua a Colom, tots diferents. Els que miren al mar estan asseguts. Els que miren a la Rambla, drets, desafiadors.
Notícies relacionadesTambé és l'autor dels dos lleons que custodien l'escalinata del vestíbul del Palau de la Generalitat, on, de propina, ja posats, també hi va col·locar un gos de bronze. I per últim destaca en aquesta sèrie felina de Vallmitjana una escultura que sol passar desapercebuda, al parc de la Ciutadella, el caçador de lleons, en què hi ha un home que atrapa amb les seves mans dos cadells que intenten fugir. Com que mai sobra aportar dades, consta que per aquesta escultura va cobrar 12.500 pessetes de l'època, que no està malament.
Total, que la Sagrada Família ja té el seu Lleó de Judà, com a símbol de la victòria de Jesús sobre la mort. Res a veure amb la primera versió, de la qual es podria haver fet un marxandatge perfecte per a nens de zero a tres anys. La curiositat per veure el resultat final ha eclipsat lamentablement el debat sobre la talla final del moltó d'Abraham. Potser es mereix una anàlisi més profunda un altre dia.
