alerta per una droga

El tràfic d'heroïna es dispara a Barcelona a l'ombra dels narcopisos

Les incautacions policials fa cinc anys que creixen i en aquest 2017 han aflorat els pisos de la droga

Les autoritats sanitàries, no obstant, defensen que el consum es manté estable

zentauroepp41188327 badalona 04 12 2017 jeringuillas y restos de drogopuncion de171204181201

zentauroepp41188327 badalona 04 12 2017 jeringuillas y restos de drogopuncion de171204181201 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez

La demanda d'heroïna a Barcelona ha crescut. Les quantitats que ha intervingut la policia s'han disparat des del 2012. El grup 3 d'estupefaents del Cos Nacional de Policia -especialitzat en els grups criminals organitzats que trafiquen amb heroïna a Catalunya- fa 5 anys que és el que més quantitat de cavall intervé a tot Espanya. Entre el 2012 i el 2017 la quantitat anual decomissada per aquest grup ha traçat una línia ininterrompudament ascendent que ha acabat multiplicant per deu la comparativa dels últims cinc anys. En bona mesura el repunt es deu al carregament de 331 quilos331 quilos interceptat el mes de novembre passat i que viatjava amagat dins de 7.000 sacs de ciment. Aquest modus operandi va burlar els escàners del port –ciment i heroïna es confonien a la pantalla- i als gossos de narcòtics -l'olor del ciment va ocultar el de l'heroïna-. Es tracta d'un rècord sense precedents a l'Estat, que obliga a qüestionar-se si el consum d'aquesta substància també està creixent a la capital catalana.  

A escala global, el repunt queda reflectit a l''Estudi d'Opi a l'Afganistan 2017'. Segons aquest informe de l'ONU, aquest any la producció de la dormidora ('Papaver sominferum'), la planta de la qual s'extreu l'opi -la droga a partir de la qual se sintetitza l'heroïna-, ha crescut un 87% i ha arribat a un volum de 9.000 tones. És una conclusió amb ressò mundial, perquè el 90% de l'heroïna que es consumeix al planeta procedeix de l'Afganistan i, en conseqüència, significa obligatòriament que hi ha més demanda. Als Estats Units l'augment del consum d'heroïna ja rep la consideració d'epidèmiaepidèmia

Salut ho desmenteix 

Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, cap indicador confirma aquest augment del consum. Fonts de l'organisme, que valora aspectes com l'afluència de toxicòmans als Centres d'Atenció Sanitària (CAS) -'narcosales'- o les xeringues repartides als addictes, subratllen que les xifres es mantenen estables, en nivells semblants als de l'última dècada i molt allunyats dels que es van registrar fins als Jocs Olímpics de 1992, anys en què aquesta droga va devastar milers de famílies catalanes.  

Segons Núria Calzada, coordinadora de l'observatori Energy Control, que situa la puresa de l'heroïna a Barcelona al voltant del 25% i denuncia l'ús de substàncies perilloses per tallar-la, tampoc hi ha hagut un increment del consum. Ni injectada, ni fumada, ni esnifada. A diferència dels addictes que es punxen, les altres vies s'associen al consum recreatiu, "però no són nous", assegura.

El que sí que ha augmentat, reconeixen les autoritats sanitàries, és l'exposició pública dels toxicòmans. Un factor que guarda relació amb la proliferació de narcopisos, que han allunyat els addictes de les sales de venipunció supervisades. 

Toxicòmans al carrer 

Durant aquest 2017 ha aflorat definitivament a Barcelona la problemàtica dels narcopisosnarcopisos, que ha desenterrat al districte de Ciutat Vella imatges del passat, com les d'un toxicòman zigzaguejant entre els vianants o d'una xeringa abandonada sobre la vorera. Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han clausurat aquest any 29 domicilis ocupats per traficants i han detingut 35 persones. 

El complex fenomen dels pisos de la droga, estretament lligat a la centrifugació veïnal motivada per l'encariment de les vivendes que ha deixat centenars de pisos buits, s'ha focalitzat mediàticament al Raval. Però fa anys que és una realitat en altres punts de la corona metropolitana, com el Besòs, a Barcelona, o Sant Roc, a Badalona.

Notícies relacionades

Una hipòtesi que explicaria la discrepància entre veïns i policies amb les autoritats sanitàries és que molts toxicòmans són estrangers i encara no han entrat en el radar d'organismes com l'Agència de Salut Pública. Hi ha debat sobre si el consum ha crescut o no. No n'hi ha sobre l'increment del trànsit. 

La ruta de l'heroïna

Tradicionalment l'heroïna arribava fins a Barcelona procedent de Turquia. Últimament, no obstant, la majoria dels decomisos arriben del Pakistan. A la capital catalana resideix més població pakistanesa que en cap altre punt de la geografia espanyola. "Ni molt menys ha de cometre's l'error d'associar el tràfic d'heroïna amb aquesta nacionalitat", avisen fonts policials. Però el cert és que les organitzacions criminals pakistaneses establertes aquí -les que nodreixen d'heroïna els pisos de la droga- aprofiten els viatges de compatriotes al seu país d'origen per ocultar a les seves maletes heroïna produïda a l'Afganistan. I si s'entossudeixen a portar heroïna fins a Barcelona, mantenen els policies, és perquè aquí hi ha gent que en compra. Sobretot, als narcopisos

Xeringues sota la C-31 

El fenomen dels narcopisos no és res exclusiu del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Hi ha pisos de la droga en altres punts de la corona metropolitana, com el barri de Sant Roc (Badalona), on els veïns asseguren que en els últims anys han notat un augment dels toxicòmans que van a punxar-se sota l'autopista C-31. Fonts policials consultades per aquest diari relacionen la presència d'heroïnòmans en aquesta zona amb traficants establerts a l'interior de domicilis. "Quan ja es fa fosc tinc por perquè s'acosten i em diuen coses o em demanen diners”, explica l'Adriana, que diàriament usa el Trambesòs per tornar a casa i observa sovint addictes que s'injecten amagats entre els cotxes. A l'aparcament, al costat d'algunes de les columnes que suporten l'autopista, resulten visibles les xeringues usades i excrements fecals humans. Sovint, al costat dels vehicles que semblen abandonats i que -segons aquestes fonts policials- també utilitzen per punxar-se.