Espanya intenta evitar que Barcelona es quedi sense l'agència europea del medicament

Tècnicament la candidatura de Barcelona a la seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA en anglès), que haurà d'abandonar Londres després del brexit, no té retrets i compleix amb tots els criteris. Políticament, no obstant, el procés ha acabat per fer forat en les seves opcions i aquest dilluns arriba a la batalla final descol·locada i lluny dels primers llocs que ocupen Bratislava, Milà o Amsterdam. La decisió la prendran aquesta tarda els 27 a través d'un complicat sistema de votació que augura incertesa fins al final. Espanya no dona la batalla per perduda i confia a donar la sorpresa.

De fet, serà la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, qui representarà Espanya durant la votació, que tindrà lloc al Consell d'Assumptes Generals entre les 17.00 i les 18.00 hores. Una presència -habitualment hi participen els ministres o secretaris d'estat d'afers europeus- que mostra que el Govern de Mariano Rajoy no es dona per vençut, malgrat els mals auguris que arrossega Barcelona, i que presentarà batalla fins al final. Indústria farmacèutica, universitats i hospitals guanyarien capacitat d'influència.

L'última setmana s'han intensificat els contactes diplomàtics. Divendres passat el president espanyol es va reunir a la cimera de Göteborg amb el seu homòleg belga, Charles Michel, per parlar d'un possible intercanvi de cromos (càrrecs) i Montserrat arribarà aquest migdia a la seu del Consell disposada a esforçar-se al màxim en les hores prèvies a la cita.

Dinou candidats i tres favorits

Per la seu de l'EMA, una de les agències de la UE més importants per la seva importància econòmica, s'enfronten aquesta tarda 19 ciutats. Al bombo, a més de Barcelona, hi ha Milà, Bratislava, Amsterdam, Copenhaguen, Sofia, Bonn, Dublín, Bucarest, Porto, Hèlsinki, Estocolm, Viena, Varsòvia, Zagreb, Atenes, Malta, Lilla i Brussel·les.

Al contrari que la capital catalana, no totes compleixen amb els criteris tècnics requerits. Sense anar més lluny, la gran favorita Bratislava. Però la capital eslovaca té un as a la màniga de pes que pot fer inclinar la balança cap a la seva candidatura: els països de l'est a penes compten amb agències europees i defensen que ha arribat el moment de rebre aquest reconeixement.

Juntament amb ella, auguren els experts, també tenen possibilitats Milà o Amsterdam. La candidatura de Barcelona, mentrestant, s'ha desinflat les últimes setmanes després del referèndum independentista de l'1 d'octubre i de la declaració unilateral d'independència posterior. Encara que les tres administracions implicades -Govern central, Generalitat i Ajuntament de Barcelona- van fer el 18 d'octubre front comú a Brussel·les a favor de la candidatura, en una presentació oficial que va tenir lloc a la Representació d'Espanya davant la UE, a Brussel·les resulta inconcebible apostar per una regió que vol abandonar el club.

Vot secret i incert

El sistema de votació previst, que serà secret i molt tàctic, augura molta incertesa fins al final. Cada Estat membre -tots llevat del Regne Unit- comptarà amb sis vots: tres per a la candidatura favorita, dos per a la segona i un per a la tercera. Si una candidatura obté a la primera ronda tres vots de 14 països, serà proclamada vencedora. Cosa difícil ja que el més probable és que els 19 candidats optin per donar el màxim de punts possibles a les seves candidatures. Aquesta primera ronda podria s'utilitzava a més com a filtre per intentar treure del ring alguns dels competidors amb més potencial.

Notícies relacionades

Laporte: "El Govern de Rajoy no ha mogut ni un dit perquè l'AEM vingui a Barcelona"

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

En cas que no hi hagi vencedor en la primera ronda, les tres opcions amb més vots (o més si hi ha empat) passarien a una segona votació sota les mateixes premisses. Si una obté el suport de 14 països, serà la guanyadora. Si no, s'haurà d'anar a una tercera ronda on s'enfrontaran les dues amb més punts. Cada país tindrà un vot. En cas d'empat, serà la presidència estoniana de la UE la que haurà d'exercir d'àrbitre amb una espècie de sorteig.

L'Autoritat Bancària Europea

Els estats membres es podran abstenir durant les diferents rondes i hi haurà descansos de 30 minuts entre votació i votació per donar marge i temps a les negociacions d'últim minut entre les capitals. A més de l'EMA, els 27 també hauran d'elegir la nova seu de l'Autoritat Bancària Europea (EBA), per la qual competeixen Frankfurt, París, Varsòvia, Praga, Viena, Luxemburg, Dublín i Brussel·les, de manera que l'intercanvi de cromos pot ser un factor determinant i afavorir els pactes entre diferents grups de països. Les paperetes amb els vots seran destruïdes després de la votació i la presidència estoniana només anunciarà el guanyador final.