Barcelona tindrà la seva moneda digital per a ús social

L’Ajuntament de Bar-celona crearà una moneda social digital pròpia per pagar la renda municipal d’inclusió, i ho farà amb tecnologia blockchain, com la que fa servir el bitcoin, la moneda criptogràfica més utilitzada a internet. La moneda virtual s’utilitzarà gràcies a una app mòbil i amb sistema de moneder recarregable, i en principi entrarà en funcionament almenys en proves l’any que ve, segons va explicar la comissionada digital, Francesca Bria.

    La iniciativa de crear una moneda social ja era al programa electoral de Barcelona en Comú però el Banc d’Espanya aviat va expressar les seves reticències a la possibilitat que la ciutat tingués la seva pròpia moneda. No obstant, l’equip municipal no ha renunciat a l’objectiu i ara li han trobat una forma tecnològica, el blockchain, i una missió: pagar la renda municipal d’inclusió, un subsidi amb el qual el consistori es proposa equilibrar la situació dels més pobres de la ciutat, en la línia de les actuacions de smart city social que mostra l’ajuntament a l’Smart City Expo World Congress que es va inaugurar ahir a Fira Gran Via. De moment aquesta ajuda està en fase pilot i la reben unes mil persones a l’àrea del Besòs. 

    Utilitzar el blockchain té diversos avantatges. És una comunitat i no una autoritat central (com en els bitllets) qui atorga validesa a les trans­accions al donar-li un segell digital de confiança i posar-li hora. Permet integrar incentius en les transaccions perquè el mateix sistema és qui genera noves monedes (això sí, cada milions d’operacions). A més, és gairebé impossible realitzar frau perquè s’hauria de modificar el registre en tots els duplicats xifrats que tenen tots els membres de la comunitat.

    

El projecte de crear una moneda social està finançat en el 80% per fons europeus del programa Urban Innovative Actions (UIA) i altres per assajar el blockchain. La Comissió Europea va premiar tres projectes catalans: el B-Mimcome de Barcelona, el de Santa Coloma i el de Viladecans, tots amb la intenció d’incentivar el comerç i l’economia locals perquè només es podia gastar en aquell entorn. Els projectes eren tan similars que el marc legal l’ha desenvolupat el mateix equip de professors de Dret i Economia de la Pompeu Fabra (UPF), part dels quals van constituir dilluns l’associació Blockchain Catalunya.

    

L’Ajuntament de Santa Coloma va ser el primer a llançar-la l’any passat. És la grama i es pot utilitzar en forma d’app o de SMS. Els seus responsables treballen per migrar-la també a tecnologia blockchain.

    

Amb la nova moneda social es pagaria fins a un màxim del 25% de l’import de les ajudes de la renda municipal d’inclusió (no confondre amb la renda mínima garantida de la Generalitat que substitueix la renda mínima d’inserció). També se sospesa que, com a Santa Coloma, treballadors municipals s’acullin a cobrar part del seu sou amb aquest sistema, cosa que ajudaria a camuflar qui fa servir la moneda.

    

Part del desenvolupament de la criptomoneda local és que preveu que hi hagi una part pública i una de privada, de manera que els beneficiaris de la renda siguin identificats pel sistema que els valida, però no per aquells a qui paguen. «El comerç on paguin no té per què saber si el seu client té dret a una prestació. Tan sols que li paga amb moneda ciutadana», va explicar Jaume Catarineu, CEO d’Ubiquat, l’empresa que fa el desenvolupament tecnològic de Santa Coloma i Viladecans, on el programa Vilawatt es dirigeix a combatre la pobresa energètica i a millorar el consum domèstic. L’estalvi en les factures energètiques es rebrà en forma de moneda virtual per gastar en comerç de barri.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

    

També serà diferent que en la criptomoneda barcelonina s’identifica l’usuari. «Es va haver de tenir en compte que no es pogués usar en cap cas per blanquejar capitals i que tingués totes les garanties legals», va assenyalar Maria Antonieta Fernández, professora de la UPF i una de les autores de la part legal del projecte barceloní.