Comerç i turisme temen que la ruptura de Colau paralitzi Barcelona

Quan Jaume Collboni i els seus tres regidors socialistes van entrar a l’equip de govern d’Ada Colau, se’ls va atribuir acceleradament una missió balsàmica contra la urticària provocada per Barcelona en Comú en sectors econòmics clau a la ciutat com el comerç, el turisme, la restauració i alguns gremis de serveis. Al cap d’un any i mig i després de moltes dosis de diàleg i vaselina, les relacions havien millorat –a l’espera de resultats tangibles imminents– i els ànims s’havien apaivagat. Per això, la ruptura del pacte de govern els ha posat en alerta i amb temor a una «paràlisi» –citen uns i altres– tant en els projectes pendents en els seus àmbits com en els de ciutat.

Tan maltractats se sentien la primavera del 2016 aquests col·lectius que hi va haver diversos conats de revolta empresarial i manifestos contra les polítiques de l’alcaldessa, aplaudides en matèria social però gairebé desdenyoses amb aquests motors d’activitat. Més bregats en la gestió barcelonina, els socialistes van assumir el cartipàs econòmic i van fer veure a Colau la seva importància estratègica i la necessària interacció entre els sectors públic i privat. 

 «Ara ens tornem a veure a la casella de sortida i amb noves incerteses quan la ciutat menys ho necessita», diu Gabriel Jené, president de l’associació Barcelona Oberta, que alinea els eixos comercials del centre i els més turístics de la ciutat. Emfatitza que en poc més de dos anys el comerç ha estat comandat per tres regidors diferents, cosa que no ajuda a donar estabilitat ni continuïtat als projectes. Reclama no fer marxa enrere en les polítiques de promoció previstes. Si no és així, no descarten desenterrar la seva croada per ampliar horaris comercials en zones turístiques.

Assumptes pendents

El malestar per la decisió dels comuns és doble en aquests sectors, tant pel que afecta al seu negociat, com pels «problemes de governabilitat local» que es derivaran d’un lideratge en dolorosa minoria. En el primer calaix són molts els fronts que hi ha oberts, des de la imminent implantació pilot dels APEU o àrees de promoció econòmica urbana per modernitzar els eixos comercials –forjada amb l’empenta del PSC i les reticències dels comuns–, fins a la modificació de l’ordenança de terrasses, on el socialista Daniel Mòdol exercia d’interlocutor i gairebé mediador; o els nous plans de promoció del shopping turístic, malferit primer per l’atemptat i ara pels efectes col·laterals del procés. També sobre les polítiques que havien reclamat contra el top manta, entre molts altres.

El president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, manté que el divorci municipal és «una mala notícia per a la ciutat» i «abunda en la inestabilitat municipal». L’hoteler, que durant el mandat ha paït la limitació de noves places turístiques i els missatges de Colau qüestionant (inicialment) el congrés mundial de telefonia mòbil o el turisme, i la no condemna del vandalisme antiturístic, pensa que el segon tinent d’alcalde «va treballar molt bé per la dinamització econòmica de la ciutat». En Collboni va trobar un «bon interlocutor per als àmbits econòmics, culturals i turístics». 

Sense marxa enrere 

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Jené, igual que Luis Sans, president d’Amics del Passeig de Gràcia, matisa que el paper del socialista encara no havia donat a penes fruits concrets, però sí que havia encarrilat molts projectes. O com a mínim, «hi havia algú disposat a escoltar» el sector. Des de Comertia, Joan Carles Calvet recorda que la primera etapa de Colau va ser «complicada», «potser per falta de coneixement» del seu equip, gairebé sense comunicació. Però la ciutat no es pot permetre «tornar cap a la situació anterior», afegeix, coincidint amb Salva Vendrell, líder de la Fundació Barcelona Comerç, que uneix els eixos de barri.

Una altra de les trinxeres crítiques amb Colau, la dels milers de petits empresaris amb bars i restaurants que esperen fa molts mesos els canvis de la polèmica ordenança de terrasses, exhibeix preocupació. Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració, tem que es torni a debilitar la relació amb el sector econòmic i reclama no deixar de banda el sector privat per als projectes de ciutat. H