el gènere més genuí de bcn

La rumba ja té lloc de pelegrinatge

L'ajuntament comença a instal·lar al carrer de la Cera les obres en homenatge a l'estil musical

zentauroepp40886245 barcelona  10 11 2017 presentaci  dels projectes de les mitg171110122953

zentauroepp40886245 barcelona 10 11 2017 presentaci dels projectes de les mitg171110122953 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mocador al coll, barba perfilada al mil·límetre i ulleres fosques, el Petitet i l'Oncle Manel, veterans rumbers i ensenya del gènere, miraven amb tendresa aquest matí una maqueta exposada al carrer de la Cera, al carrer de la seva vida, a casa seva. Aquell prototip significa -en paraules del Petitet- "una de les coses més meravelloses que s'han fet al nostre barri". L'elegant artista es referia a l'homenatge que Barcelona rendirà a la rumba catalana a través de dues escultures que aquest divendres s'han començat a instal·lar en dues parets mitgeres del carrer de la Cera -al número 6 i al 57-, tal com va informar EL PERIÓDICO el desembre passat. "Un homenatge social, moral i històric al barri de la Cera, on genuïnament va néixer una rumba, fusionada, i, per tant, forma part de la història", exposa l'Oncle Manel. 

Els dos gitanos del carrer de la Cera -"¡Vam néixer aquí nosaltres, això és casa nostra!"-, revisaven al costat de la maqueta la llista de rumbers que integren les escultures, més d'una trentena de noms, que repassen a través de les seves figures la història del gènere musical més genuí de Barcelona. "Hi és tothom que hi ha de ser i, per a nosaltres, això és una hemorràgia de satisfacció", sentenciava, satisfet, el Petitet. Tots dos han format part de l'evolució i la creació d'aquest homenatge a la rumba, que ha sigut el resultat d'un procés participatiu en què han col·laborat els veïns, la comunitat gitana i el consistori. Així doncs, les obres mostren els inicis del gènere -L'Orelles, El Pescadillas (pare), Oncle Polla-, els seus referents, -Pescailla, Gato Pérez, Peret-, la seva evolució -Chacho, Ramonet, Los Amaya- i les seves influències en els grups actuals -Estopa, Dusminguet, Gertrudis-.

Dues escultures

Notícies relacionades

Aquest divendres l'ajuntament ha presentat els dissenys del projecte final, que va avançar EL PERIÓDICO el juliol passat, al mateix lloc on quedaran exposats. El tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i l'autor de l'obra, Luis Zafrilla, han exhibit com quedarà la instal·lació artística, que convertirà el carrer de la Cera en una mena de passeig de la fama de la rumba catalana. Collboni ha volgut destacar que la "rumba és una de les senyes d'identitat de Barcelona, però ho és molt especialment d'aquest barri, on la rumba és la banda sonora dels veïns". Per la seva part, Pin ha remarcat el treball comunitari i que aquesta obra suposa reivindicar la memòria històrica i el patrimoni de la ciutat.

Les escultures, unes planxes d'acer de 12 metres d'alt i 1,5 d'ample, es preveu que estiguin a punt entre finals d'any i principis de l'any que ve. El cost total del projecte puja a uns 105.000 euros.