Barcelona descobreix un forat fiscal d'1,2 milions en cinc grans superfícies

El cos d’inspectors de l’Ajuntament de Barcelona que lluita contra el frau fiscal es compta com els ous. Abans de l’actual mandat municipal eren mitja dotzena de funcionaris i, des de l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau, una dotzena. Encara que sigui el doble, la xifra no impressiona. Els resultats, sí. Fa només quatre mesos, a mitjans de juliol, va sortir a la llum la seva penúltima troballa, l’impagament de tres milions d’euros per part de les companyies elèctriques que operen a la ciutat. L’últim descobriment tampoc està malament. L’ajuntament ha obert un expedient a cinc grans superfícies que operen a la capital (alguna d’elles amb fins a cinc grans botigues dins dels límits del terme municipal) per deixar de pagar 1,2 milions d’euros per la singular lectura que feien de les seves obligacions respecte a l’impost d’activitats econòmiques (IAE). De moment, ja han pagat 230.000 euros d’aquest deute.

El nom d’aquestes grans superfícies no ho facilita l’Ajuntament de Barcelona. El pecat és públic, però el nom del pecador és informació confidencial, expliquen fonts municipals. Però es tracta de grans superfícies sobradament conegudes, de l’esport, del bricolatge, de l’oci i la cultura…La qüestió és que, de forma gairebé mimètica, van interpretar a la seva manera un dictamen de l’Agència Tributària. En aquest document s’acceptava que una gran superfície fraccionés els seus diferents departaments a l’hora d’abonar l’IAE. Per exemple, encara que l’edifici sigui el mateix i la caixa de cobrament sigui la mateixa, l’empresa X (per mantenir l’anonimat) computa com a botigues independents les seves seccions de jardineria, fusteria, material de construcció, pintures i productes químics…

La primera sorpresa del cos d’inspectors va ser que amb aquesta fórmula aquestes cinc grans superfícies havia deixat als llimbs, per exemple, l’espai dels passadissos i el vestíbul. La superfície total de l’establiment és un dels factors que computen a l’hora de calcular el IAE. Encara que sigui només per comparar, seria com si els veïns de Barcelona recalculessin l’impost de béns immobles (IBI) que paguen per les seves vivendes i descomptessin de la superfície total els passadissos amb l’excusa que no hi fan vida.

Traduït en xifres, la dimensió d’aquesta badada és notable. Les cinc grans superfícies a les quals l’ajuntament reclama 1,2 milions tributaven per un total de 48.900 metres quadrats, quan en realitat n’ocupen 62.110. Havien distret gairebé una quarta part del total real.

El truc dels magatzems populars

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Aquesta, en tot cas, no és l’única irregularitat que els inspectors han inclòs al seu informe. La segona anomalia detectada és que en alguns casos s’havien acollit a un epígraf de l’IAE que no els correspon. Pretenien passar com a magatzems populars, una mena d’establiment a l’hora de la veritat inexistent.El treball de camp dels inspectors per desmuntar aquesta fal·làcia va ser tan simple com anar a comprovar quina mena d’articles i a quins preus es venien en aquestes botigues. Eren els mateixos i al mateix preu que els de qualsevol altre comerç de la ciutat. Un magatzem popular, segons la normativa, ven productes de baixa gamma i amb preus o serveis reduïts. És una classe de magatzem pràcticament desaparegut, destaca l’informe municipal d’aquest cas.

Malgrat tot, aquest episodi d’impagament no es resoldrà, segons sembla, amb sancions addicionals per a aquestes cinc empreses. Se’ls reclamen simplement les quantitats degudes, sense cap mena de recàrrec.