EL 7 I 8 D'OCTUBRE

L'àrea metropolitana, terreny fèrtil de les mobilitzacions post 1-O

Les ciutats properes a Barcelona s'erigeixen des del referèndum com a ubicacions clau de les concentracions ciutadanes en el marc del conflicte català

A més de manifestacions a favor del diàleg, en ciutats com Mataró o Badalona han tingut lloc marxes espanyolistes i a Cornellà un manifest per la convivència

Els concentrats a la manifestació a favor del diàleg a Terrassa alcen els braços amb papers en blanc. / TWITTER

Els concentrats a la manifestació a favor del diàleg a Terrassa alcen els braços amb papers en blanc.
Unes 500 persones es van concentrar a la plaça de Sant Roc de Sabadell secundant la concentració de Parlem?.
Capçalera de la manifestació a favor de la unitat d’Espanya que va tenir lloc dissabte a Mataró.
Imatge de la concentració que va tenir lloc dissabte davant de l’Ajuntament de Viladecans.

/

7
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Tot i que després de l'1 d'octubre ha sigut Barcelona la ciutat que ha acollit les dues grans manifestacions a Catalunya (la de la vaga del 3-O, amb xifres de fins a 700.000 persones segons la Guàrdia Urbana, i la de la Catalunya no independentista del passat 8-O, amb 350.000 assistents segons la mateixa font), el barceloní no ha sigut l'únic enclavament català rellevant en termes de concentracions.

Els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona són, des del passat 1-O, terreny fèrtil per a la cristal·lització de manifestacions de milers de persones: aflora aquests dies el tarannà reivindicatiu que històricament ha imperat en aquestes ciutats, apuntalat en alguns casos per crides a la mobilització per part dels alcaldes i alcaldesses.

Aquestes mobilitzacions, com la que hi va haver en ciutats metropolitanes com Badalona el passat 3-O i han seguit aquest cap de setmana passat en la manifestació pro diàleg de les banderes blanques (recolzada per sectors pròxims a PSC i ICV-EUiA), s'han complementat des del passat 20 de setembre amb cassolades metropolitanes, fins al punt que en alguns municipis com Mataró s'han viscut autèntiques prèvies del que es presenciaria a Barcelona a gran escala el dia 8. EL PERIÓDICO radiografia en aquesta peça les principals mobilitzacions d'aquest passat cap de setmana.

Mataró

Més d'un miler de persones, segons fonts policials, i més de dos mil segons els organitzadors, protagonitzen la tarda de dissabte als carrers de Mataró una manifestació inèdita per la unitat d'Espanya sota el lema “Mataró és queda a Espanya”. 

Els seus promotors expliquen que la iniciativa està al marge de qualsevol partit polític i que va sorgir de manera espontània entre un grup d'amics a través de WhatsApp. “La idea és de quatre amics que, a través del telèfon mòbil, ens posem a organitzar una manifestació a favor de la unitat d'Espanya al veure la força del moviment independentista”, explica José Casado, un dels organitzadors, que assegura que no participen de cap formació política. “Nosaltres som gent de Cerdanyola, del Pla d’en Boet, dels barris de Mataró. I no som de cap partit, tot i que entre els assistents hi va haver votants del PSC, el PP, Ciutadans i Plataforma per Catalunya. Són quatre forces a qui vam convidar”, comenta.

A la capçalera de la manifestació hi anava Mònica Lora, regidora de PxC, i més tard també es va afegir a la marxa José Manuel López, portaveu del grup municipal del PP. Casado explica que els organitzadors estan sorpresos de l'èxit de la convocatòria, inèdita a la ciutat. “Estem molt sorpresos. Penseu que vam demanar permís per a una manifestació d'entre 50 i 100 persones, que són les que esperàvem que vinguessin. Per mi això significa clarament que la majoria silenciosa ha deixat de ser silenciosa”.  

D'altra banda, també va tenir lloc la concentració a iniciativa del col·lectiu "#Parlem/#Hablemos", que va congregar unes 200 persones vestides de blanc que van clamar pel diàleg i l'entesa entre governs per salvaguardar la convivència a Catalunya en el marc del conflicte català.

Badalona

Tal com va passar a Mataró, tot i que amb menys assistents, a Badalona també va tenir lloc una marxa espanyolista, "Badalona per Espanya", que segons van informar els serveis informatius de Televisió de Badalona va transcórrer amb càntics de "Que viva Espanya" i "Puigdemont a prisión".

A més, com en la resta de ciutats metropolitanes, va tenir lloc a la plaça de la Vila la concentració de "#Parlem/#Hablemos", que va aglutinar centenars de persones en favor del diàleg. En aquest cas, i a diferència dels ajuntaments socialistes, sense el suport de l'alcaldessa, que sí que es va referir a la concentració espanyolista del 8-O com "els espanyols que es manifesten contra el dret del poble català a decidir el seu futur".

L'Hospitalet

Dissabte, a la segona ciutat més poblada de Catalunya hi va haver una concentració d'un miler de persones a la plaça de l'Ajuntament secundant la concentració en favor del diàleg de '#Parlem/#Hablemos'. El color blanc va inundar la plaça de l'Hospitalet, i en l'acte es va constatar la presència de l'alcaldessa, Núria Marín, que a Twitter ja havia expressat la seva voluntat de donar suport a la mobilització en defensa d'un diàleg que acostés les posicions enfrontades del conflicte català.

Cornellà

A més de la concentració pro diàleg de les banderes blanques, el més ressenyable aquest cap de setmana a Cornellà ha sigut la presentació a càrrec de l'alcalde Antonio Balmón d'un manifest en defensa del diàleg i la convivència firmat per 120 entitats de la ciutat catalana.

El manifest ha sigut promogut arran de la situació de crisi política actual i les tensions generades després dels fets de l'1 d'octubre. Les entitats firmants insten els dos governs a buscar "solucions democràtiques respectuoses amb totes les expressions i sentiments". També subratllen que "a Cornellà hem sigut capaços de superar moments molt complicats gràcies a la cohesió cívica aconseguida i mantinguda per les institucions, entitats i diferents col·lectius". 

Santa Coloma de Gramenet

Al voltant de 400 persones, segons publicava el digital local Gramenet2.0, es van sumar a Santa Coloma a la crida de la plataforma "#Parlem/#Hablemos" a manifestar-se en favor del diàleg per solucionar el conflicte català. Tant el PSC com ICV-EUiA van donar suport visiblement a l'acte simbòlic.

Sant Boi, Gavà i Viladecans

En altres ciutats del Baix Llobregat com Sant Boi o Gavà la manifestació de les banderes blanques en favor del diàleg també va tenir visibilitat. En aquestes ciutats, amb el suport dels governs municipals del PSC, centenars de persones van sortir al carrer per demanar diàleg als governants. "Volem parlar, volem parlar", van clamar uns 500 ciutadans a Sant Boi, una de les ciutats l'alcaldessa de la qual, Lluïsa Moret, més s'ha significat últimament en favor del diàleg arran dels moviments del Ministeri de defensa per posar a disposició de la Policia una base situada a la ciutat.

A Viladecans, per la seva banda, la concentració promoguda pel col·lectiu "#Parlem/#Hablemos" també va tenir el seu ressò, ja que unes 500 persones es van congregar davant de l'Ajuntament per mostrar el seu suport a la iniciativa. Entre les personalitats que hi van assistir hi havia l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, que a la nit va ser, a més, un dels protagonistes de l'especial ’30 minuts’ de TV3, en la mesura que és un dels homes forts de Pedro Sánchez a Catalunya.

Sabadell

A la cocapital vallesana i sota el lema '#Parlem/#Hablemos', unes 500 persones es van concentrar davant de l'Ajuntament per demanar diàleg entre els Governs de l'Estat i la Generalitat sense banderes i amb roba i ensenyes blanques.

Militants del PSC local, com Pol Gibert, Marta Farrés, Anna Carrasco, o de la confluència d'esquerres, Ramon Vidal o Aureli Calvo, van secundar la convocatòria, segons el digital iSabadell.cat. En un determinat moment es van sentir crits d'“alcalde dimissió”, en relació amb Maties Serracant, de Crida per Sabadell, que ràpidament van ser ofegats per bona part dels assistents. El mateix portal local parla d'una manifestació a favor de la unitat d'Espanya que va tenir lloc divendres a la mateixa plaça de Sant Roc i a la qual van assistir unes cent persones, una quantitat ínfima en comparació amb la manifestació a Mataró en aquest mateix sentit.

Rubí

Notícies relacionades

A la ciutat catalana de Rubí, dissabte es van concentrar, com va passar en moltes altres ciutats catalanes, unes 400 persones -segons la Policia local- a la plaça Pere Aguilera. La convocatòria, en pro del diàleg entre el Govern de l'Estat i la Generalitat, va ser recolzada a Twitter per l'alcaldessa de la ciutat, Ana María Martínez.

Terrassa

A Terrassa es van congregar unes 500 persones dissabte al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament, per mostrar el seu suport a la proposta del col·lectiu '#Parlem/#Hablemos'. Entre les personalitats que van donar suport a l'acte es va poder veure l'alcalde del PSC, Jordi Ballart, i el portaveu de Terrassa en Comú, Xavier Matilla, als quals es van sumar regidors i militants d'aquests dos partits.