BARCELONEJANT

Meditació amb pinzell

Pintar alguna cosa en la vida s'ha convertit en una tendència social. La ciutat s'ha omplert d' 'urban sketchers': dibuixants de carrer que pinten en grup i ho comparteixen 'on line'. Ara estrenen associació. Només n'hi ha dues al món

zentauroepp40135262 barcelona  barcelon s   16 09 2017    sociedad   barcelonean170918113705

zentauroepp40135262 barcelona barcelon s 16 09 2017 sociedad barcelonean170918113705 / DANNY CAMINAL

4
Es llegeix en minuts
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

El parc del Centre del Poblenou. Qualsevol diria que avui són aquí tots els que pinten alguna cosa en la vida. Cada quatre o cinc metres topes amb algú en un tamboret portàtil amb un llapis, un retolador, un pinzell. Anar fet un quadro aquí sona a compliment. Tots porten aquarel·les mida mini i pinzells amb dipòsit d’aigua incorporada. Format de carrer. Hi ha qui volta pel món fins i tot amb sofà. Aquest és el seu estat natural: al carrer, amb una llibreta sobre els genolls, un parell d’estotjos, la mirada clavada en el paper. Silenci de meditació. Un se sent més relaxat que a casa de Bertín Osborne.

    

«Així et passen fàcilment dues hores», assegura el Ramón amb somriure zen. No fa ni un any que pinta –és enginyer jubilat– i els seus dibuixos ja són carnassa d’Instagram. «És qüestió de posar-s’hi», diu el Ricard, que remata el seu esbós uns metres més enllà. «Soc banquer –riu–. Si un banquer pot dibuixar…». «És qüestió de pràctica», repeteixen tots sense donar-se importància. «És voler més que poder».

Diaris il·lustrats

No només és dibuixar», apunta la Montse davant d’una panoràmica a mig pintar. Ella sí que va ser dibuixant professional. «Després hi afegeixes text i recordes les sensacions». Com un diari. «És una manera diferent de veure la ciutat», afegeix el Miquel, que en les seves estones no lliures és economista. «Quan vaig conèixer aquesta gent –afegeix–, em vaig sentir com Alícia al país de les meravelles». «Aquesta gent» que diuen que són urban sketchers.

"La gran diferència 
és internet –diu Swasky-.
Dibuixar ara és
una cosa social”

Si es tecleja sketchers a MeetUp –aquell TomTom vital on trobar gent amb qui compartir aficions– sortiran 40 grups a menys de 25 quilòmetres. Aquests dibuixants de carrer es multipliquen pel món des de fa una dècada al ritme de capítols pirates de Joc de trons.

    

¿Què és un urban sketcher? «És una persona que dibuixa en directe i narra el que passa en aquell moment», respon Jaume Jané. «I ho comparteix», afegeix Melanie Menard King. «La gran diferència és internet –apunta Swasky–. Dibuixar ara és una cosa social». Tots tres són membres de la junta de la nova associació Urban Sketchers Barcelona (USk BCN). Només n’hi ha dues més a tot el món. Dissabte van celebrar la seva festa de presentació al Poblenou. Punt de trobada: la fàbrica de Can Ricart. El barri es va convertir en un museu de llibre. De llibreta, més aviat. La gent s’intercanviava quadernets amb la mateix ànsia que si es passessin droga dura. El més grapejat va ser un de comptabilitat: el que acostuma a utilitzar per dibuixar el convidat estrella de la festa, l’il·lustrador francès Lapin.

Turisme 'slow'

Els urban sketchers van aparèixer per internet fa exactament 10 anys. Un català va crear el primer grup a Flickr: Gabi Campanario. «És de Barcelona, periodista –explica Swasky–, treballa a The Seattle Times. Dibuixant autodidacte. Es va anar movent pel món i va conèixer més gent que utilitzava el quadern com a mitjà d’expressió». Després van passar als blogs, a Facebook, a Instagram. «Tot ha anat evolucionant en relació amb com ha evolucionat internet». Aquest és el seu manifest, vuit punts a seguir per considerar-se urban sketcher. 1. Dibuixen in situ. 2. Expliquen la història del seu entorn. 3. Documenten un lloc i un moment. 4. Són fidels a l’escena que presencien. 5. Fan servir tota mena  de material, estil. 6. Dibuixen en grup, es recolzen. 7. Comparteixen els dibuixos on line. 8. Mostren el món dibuix a dibuix.

Barcelona és la ciutat on més ‘urban sketching’ pots fer”, assegura Melanie

A Barcelona van començar quedant cinc, sis persones, fa memòria Swasky. Ara se n’ajunten 200. «Barcelona és la ciutat on més urban sketching pots fer», assegura Melanie. «Pots sortir cada dia si vols». Per això han creat l’associació. «De demanda n’hi ha», diuen. En tres setmanes, s’hi han inscrit més de 100 socis. ¿El seu objectiu? «Que això evolucioni», assenyala Swasky. «Fer més activitats, llibres, implicar-nos a nivell social». 

Notícies relacionades

De moment, organitzen cada mes El 3r dissabte (trobades per dibuixar per la ciutat). I, cada tres mesos, l’Sketchakucha (versió il·lustrada del PechaKucha: presentacions amb 20 imatges per ponent). També cada tres mesos s’organitza a tot el món l’sketchcrawl: una marató de dibuix a l’estil pub crawl (anar de pub en pub fins que acabes gatejant). Swasky ensenya una foto del seu mòbil. «Volem evitar això». Es veu la sala d’un museu amb tots els visitants fent-se selfies d’esquena a un quadro de Van Gogh.

Et canvia la mirada, afirmen. «Quan no dibuixava –diu el Jaume– mirava la ciutat de l’alçada dels meus ulls en avall. Ara miro dels ulls en amunt». Vindria a ser un turisme slow. «La relació amb l’entorn és molt diferent quan et poses dues hores i mitja en un lloc i no dos minuts per a una foto», diu la Melanie. «I és meditació –afegeix Swasky–. És zen. D’aquí a poc –riu el dibuixant– sortirà l'skektching mindfulness».