El pare de dos dels terroristes abatuts a Cambrils: "Sembla que l'imam tenia dues cares"

La imatge d'El Ghazi Hichamy és la viva estampa de la desolació. Deambula fumant compulsivament pels voltants de casa seva, la que va ser llar dels seus fills Omar i Mohamed,  abatuts a Cambrils pels Mossos d'Esquadra CambrilsMossos d'Esquadra quan es disposaven a sembrar el pànic a la localitat costanera. Reitera la versió de tots els familiars dels integrants de la cèl·lula i assegura tenir un total desconeixement de les intencions que maquinaven els joves.

"¿Tu creus que si jo arribo a saber el que estaven pensant no hagués trucat a la policia? ¡Jo mateix els hauria denunciat per evitar tota aquesta desgràcia, perquè ningú hauria patit tantt!", sosté, emocionat, mentre es pica el pit. En aquell mateix bloc vivia Moussa Oukabir, també mort a trets per la policia a Cambrils, i germà de Driss, que està detingut per haver llogat al seu nom les furgonetes utilitzades en la matança.

El Hichamy nega que els seus fills fossin assidus a la mesquita, com sí que ho és ell, però corrobora la versió de la comunitat islàmica que dins del temple, l'imam, Abdelbai es SattyimamAbdelbai es Satty, despertés el menor recel. "Sembla que l'imam tenia dues cares, però ningú de la comunitat islàmica en té la culpa, perquè ningú pot saber què passa pel cap de l'altre. El que és segur és que ho va haver de fer tot fora de la mesquita, perquè allà tenia un comportament normal. I ara no sé si val la pena parlar de si va se el principal responsable del que ha passat, perquè per més que en parlem ningú salvarà ara les víctimes, ni arreglarà el que van fer [els gihadistes]", exposa.

Una "víctima" més

Aquest divendres el focus a Ripoll també es dirigeix al responsable del locutori detingut i alliberat dijous, Salah el Karib. A mig matí sortia de casa amb el seu fill de dos anys i se n'anava en un monovolum. La seva dona balbuceja: "Està malament...". I assegura que ell es veu com "una de les víctimes". "Nosaltres estem en contra del terrorisme", afirma.

Mentrestant, el Hichamy recorda els seus fills com dos xavals normals, que no es ficaven en embolics, que feien la seva feina -l'Omar, com a soldador en Vic, i el Mohamed, com a operari en una fàbrica de Campdevànol- durant la setmana i portaven una vida "totalment integrada en el poble". el Hichamy s'aferra a la seva trajectòria per espantar qualsevol indici de dubte sobre el futur que l'espera. "Espero no haver d'anar-me'n. Fa 23 anys que estic aquí i no m'imagino vivint enlloc més. Em queda poc més d'un any per jubilar-me i m'he guanyat el descans. Esperava tenir un retir tranquil, però tot això que ha passat no m'ho permetrà. Podria haver tingut una bona vellesa, però ja mai podré ser feliç: em faltaran els meus fills", diu.

Hospitalitat dels veïns

El pare del Mohamed i l'Omar assegura que el col·lectiu magribí de Ripoll està tractant de mantenir la calma i de "seguir la vida com feia fins ara". "Els veïns s'estan portant molt bé amb nosaltres. Ens piquen i ens pregunten si volem menjar, si necessitem alguna cosa. Els estem molt agraïts", diu. Es manté el civisme en la comunitat, com passava des d'anys enrere, quan els seus mateixos fills es barrejaven amb els altres xavals del carrer.

Notícies relacionades

En llibertat el propietari del locutori de Ripoll

Els Mossos no van investigar l'imam després de la petició informal de la policia belga

Ell diu que desitja poder tornar a la feina de talador d'arbres, perdre's enmig del boscos de l'entorn per anar superant de mica en mica aquest malson, per evadir-se de la marabunta de policies, periodistes i curiosos.