LES CLAUS DEL 17-A

Els punts foscos de la investigació de l'atemptat

L'actuació prèvia i posterior als atacs encara deixa moltes incògnites

zentauroepp39717689 pla general de la casa esfondrada a alcanar  convertida en r170823091339

zentauroepp39717689 pla general de la casa esfondrada a alcanar convertida en r170823091339 / Anna Mayor

6
Es llegeix en minuts
El Periódico / Barcelona

Quan es compleix una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils, la investigació encara té punts foscos per resoldre i moltes incògnites que s'han de plantejar sobre l'actuació dels terroristes, de les forces de seguretat i de les autoritats polítiques i judicials.

1. ¿Es va reaccionar a temps a Alcanar?

La casa d'Alcanar on es va registrar la deflagració del material explosiu que emmagatzemava la cèl·lula terrorista de Ripoll va estar ocupada de forma il·legal per l'imam i diversos companys seus durant gairebé un any, en què entraven i sortien i on van anar emmagatzemant més d'un centenar de bombones de butà i explosius i material químic sense despertar sospites. 

La vivenda era una torre unifamiliar en una urbanització poc transitada i propietat d'un banc que havia sigut ocupada il·legalment pels membres de la cèl·lula sense que ningú els fes fora, els molestés ni denunciés. Segons sembla, ni tan sols punxaven la llum o l'aigua. I com que no hi havia problemes de convivència, els pocs veïns -moltes cases són segones residències- no van alertar del constant moviment de bombones.

Dimecres passat a la nit es va produir una explosió accidental en què van morir dues persones: l'imam Abdelbaki Es Satty i el jove Youssef Aallaa, de 20 anys. El germà d'Aallaa va ser detingut i va declarar aquest dimarts a l'Audiència Nacional. Va sobreviure Mohamed Houli, que en aquell moment era al porxo i que, després de declarar també davant el jutge instructor, és a la presó. 

Quan els artificiers van poder actuar, després del risc que hi hagués més material sense explotar, i després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, es van relacionar els fets, tal com va anunciar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, dijous a la nit. 

El Marroc ja ha detingut el cosí dels germans Oukabir, de professió butaner i que havia viscut fins fa poc a Ripoll, al mateix bloc que Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atemptat de la Rambla.

2.  Només Bèlgica va posar fre a l'imam

Abdelbaki Es Satty era l'imam de Ripoll des del 2015 fins fa a penes dos mesos, quan va demanar tres mesos de permís -els imams estan legalment contractats per la comunitat que els acull- per anar al Marroc i l'hi van denegar. Ja se n'havia anat el 2016 tres mesos per anar a Bèlgica. Es va enfadar i es va acomiadar de la feina. Des d'aleshores, els musulmans de Ripoll asseguren que no en sabien res. Però se seguia reunint amb els que havien sigut els seus acòlits.

A Bèlgica, on va intentar establir-se i buscar feina el 2016, va ser la mateixa comunitat musulmana qui el va expulsar. Per exercir, un imam ha de provar que no té antecedents. A Es Satty li van demanar el certificat de penals i no el va voler donar. Havia estat condemnat a Espanya el 2010 a quatre anys de presó per tràfic d'haixix i va complir condemna a la presó de Castelló. Un jutge va anul·lar la seva expulsió d'Espanya -freqüent després d'una condemna judicial- per considerar que estava "arrelat a Espanya" i no suposar un perill per a la comunitat.

El que segurament no va arribar al jutge és que el nom d'Es Satty figurava a la sentència de l'operació Xacal, una investigació del Cos Nacional de Policia contra un grup gihadista el 2006, vinculat als atemptats de l'11-M. En concret, la seva documentació va aparèixer entre els papers de Mohamed Mrabet Fhasi, un carnisser de Vilanova i la Geltrú, que va ser condemnat per l'Audiència Nacional -i més tard absolt pel Tribunal Suprem- per reclutar terroristes.

3. Els contactes de la cèl·lula

Una vegada abatuts o detinguts els 12 membres que suposadament constituïen la cèl·lula gihadista, els Mossos investiguen ara si tenien connexions o suport logístic. La policia catalana ha localitzat documentació de l'imam en una masia de Riudecanyes (Baix Camp) i la seva furgoneta aparcada a Sant Carles de la Ràpita. 

També s'investiga quins contactes o ajuda va tenir l'autor de l'atemptat de la Rambla de Barcelona, Younes Abouyaaqoub, després de la seva fugida des de la Diagonal, per a la qual va segrestar i va matar el veí de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Pau Pérez. El terrorista va ser abatut quatre dies més tard en una vinya de Subirats (Alt Penedès). S'havia canviat de roba i portava una ampolla d'aigua a la mà.

A més, els terroristes havien anat a París pocs dies abans. L'Audi A3 en què viatjaven i que es va saltar el control policial a Cambrils, on després van ser abatuts pels Mossos, va ser detectat per un radar a prop de la capital francesa. S'investiga el motiu de la visita.

També si tenien altres contactes al Marroc que els haguessin pogut ajudar a planejar els atemptats, després de la detenció d'un cosí dels Oukabir a Nador. 

4. Acusacions per la coordinació policial

Els atemptats de Barcelona i Cambrils també qüestionen la cooperació entre els diferents cossos de seguretat. Els Mossos d'Esquadra han portat la investigació dels atemptats a Barcelona i Cambrils, mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil indaguen les vinculacions del grup més enllà de Catalunya. I el jutge Fernando Andreu, de l'Audiència Nacional, és el jutge instructor del cas. 

Entre els polítics hi ha hagut intercanvi d'acusacions. La Generalitat encara no ha aclarit en quines circumstàncies li va arribar l'advertència de la CIA sobre el risc d'un atemptat a la Rambla de Barcelona, com va publicar aquest diari. La Generalitat també ha denunciat que els Mossos no siguin presents al CITCO o en organitzacions policials de caràcter internacional com l'Europol. Tampoc fins al juliol s'havia reunit la Junta de Seguretat, que convoca el Ministeri de l'Interior, com se'ls havia demanat repetidament des de Catalunya perquè l'última vegada havia sigut el 2009.

La Generalitat sosté que s'ha compartit tota la informació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, en resposta a l'acusació d'alguns sindicats d'aquests dos cossos policials.

Les declaracions de l'alcalde de Vilvoorde sobre les seves alertes a la policia espanyola sobre Es Satty no han fet més que qüestionar si realment hi ha aquesta coordinació policial.

5. Els mitjans i el control de la Diagonal

El desplegament dels Mossos d'Esquadra per als atemptats de Barcelona ha sigut el més gran portat a terme per la policia catalana fins ara. Un esforç que han fet malgrat les retallades salarials que pateixen i el dèficit d'efectius que denuncien sindicats i, últimament, també el Govern català, que necessita el permís de l'espanyol per generar noves places de policia. 

Els controls policials s'han revelat eficaços, com prova que un sol mosso abatés quatre terroristes a Cambrils. No obstant, el fet que Younes Abouyaaqoub se saltés el control de la Diagonal qüestiona els mitjans que s'havien disposat en aquest filtre. 

6. El debat dels pilons

La conveniència de l'ús de pilons i altres barreres arquitectòniques, com testos grans, per obstaculitzar l'accés de vehicles a passejos i recintes en què es congreguen moltes persones també està sent objecte de debat. 

Notícies relacionades

Diversos partits, entre ells el PP, han acusat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'haver-se negat a instal·lar pilons "per no convertir la ciutat en una fortalesa". Dilluns passat, Adif va optar per posar-ne a l'exterior de l'estació de Sants.

Barcelona en Comú ha recordat aquest dimarts, davant la reunió de la Junta de Seguretat de Barcelona, que el Ministeri de l'Interior només va aconsellar la instal·lació de pilons "de manera provisional durant les festes de Nadal". "I així es va fer", conclou.