Pregàries a la cocteleria Boadas

Boadas, la cocteleria més famosa de la Rambla i la més antiga de Barcelona, està situada davant de l’epicentre del recorregut de la furgoneta amb què dijous passat es va perpetrar l’atemptat terrorista. Entre els seus tamborets, la seva barra de fusta i els seus prestatges plens d’ampolles, es van refugiar els clients que prenien una copa i persones que van aconseguir salvar-se de ser atropellades, la majoria turistes molt afectats per les víctimes que van quedar esteses a terra.

Un ciutadà francès va entrar amb les mans plenes de sang. No estava ferit, però als seus braços havia mort una dona a qui va intentar salvar. En les més de quatre hores que va passar sense poder sortir del local, va demanar en dues ocasions a tots els presents que fessin una rotllana, s’agafessin de les mans i resessin. I van pregar, i després van posar música per evitar sentir les sirenes i poder mantenir la calma.

No era la primera vegada que aquest senyor, d’uns 40 anys, veia de prop els ulls del monstre més temut. «Em va explicar que també havia sobreviscut a l’atemptat del Bataclan [la sala de concerts parisenca on 89 persones van ser assassinades el 13 de novembre del 2015]. Que almenys a Barcelona havia pogut salvar una noia a qui va aconseguir apartar del recorregut de la furgoneta, però que després una dona va deixar de respirar mentre la portava en braços», relata Marta Rollan, lingüista de Televisió de Catalunya, que havia anat al Boadas a celebrar el seu aniversari amb els seus pares.

«El cor em saltava»

«La meva mare està acabada d’operar i no camina bé. El pitjor no va ser la por que vam passar a dins. El pitjor va ser quan, per fi, a les vuit tocades, la policia ens va dir que podíem sortir. Ja al carrer Tallers vam sentir trets, o ho vam pensar. Els agents van treure les armes i ens van dir que ens amaguéssim on poguéssim, però la meva mare no podia córrer. Va ser espantós. El cor em saltava. En aquell moment vaig pensar que moriríem», explica Rollan. «Ara m’està sortint tot, només tinc ganes de plorar. No paro de pensar en les persones que viuen aquest terror cada dia», confessa. Mai oblidarà la seguretat que van transmetre Pol Sampere i Adal Márquez, els dos bàrmans del Boadas que no paraven d’atendre’ls, ni les converses amb els que compartien la tancada. «Hi havia un grup d’indonesis que no entenien res, i unes italianes molt afectades», descriu.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Sampere, amb només 21 anys, va mantenir la calma. «Era la nostra responsabilitat», reconeix. La barra era lliure, però ningú en va abusar. «El que més demanaven era aigua», explica el bàrman, que va presenciar el tràgic recorregut de la furgoneta des del carrer Tallers just quan entrava a treballar. «Em vaig refugiar en una botiga i al cap de poc vaig entrar al Boadas. Era on havia d’estar. Això sí, encara que els bàrmans no bevem quan treballem, aquell dia ens vam prendre un Negroni», diu.

El grup es va dispersar amb els presumptes trets. Ara, Sampere i Rollan intenten connectar per Facebook per celebrar junts que la vida segueix i brindar perquè mai tornin a sentir aquella por.