Primera col·lecció Top Manta

Fa unes setmanes, al juliol, quan el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona va llançar la seva pròpia marca comercial i va presentar el logo que estamparia a tots els seus productes, hi va haver una instantània allau de peticions, tant de particulars com de botigues interessades. Top Manta despertava interès. El col·lectiu encara no disposava dels mitjans de producció adequats, però hi va haver tal pressió que els manters van decidir fer-ne mostres, un avançament del que serà, previsiblement a finals d’any, una empresa –en el sentit ampli de la paraula– funcionant a tot gas. Van imprimir, per començar, samarretes i bosses, i els van exhibir i van vendre per primera vegada en el marc de la festa major de Vilanova i la Geltrú. Ara, a les festes de Gràcia, té lloc la seva presentació, per dir-ho de manera cerimoniosa, barcelonina: s’han instal·lat en una petita parada a la plaça del Raspall, un dels espais que acullen els actes de les festes alternatives del barri: gran interès, moltes preguntes, un excel·lent ritme de vendes.

«La gent volia veure el producte, el volia tocar –explica el senegalès Aziz Faye, portaveu del sindicat–, de manera que des del mes de juliol que estem portant a terme aquesta tasca de marxandatge». De moment, explica, la producció es porta a terme en tallers de l’òrbita cooperativa del sindicat, però l’objectiu és que el sindicat mateix s’encarregui de la producció. Per aconseguir-ho tenen previst posar en marxa una iniciativa de micro mecenatge a final de l’estiu, els fruits de la qual s’haurien de veure cap al mes de desembre. Viuen temps d’il·lusió.

Tot legal

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Tot legalA la parada de Raspall s’exhibien ahir samarretes i bosses amb el logo Top Manta, que consisteix en un sinuós disseny en dues parts pensat per ser símbol de tres elements clau de la vida dels manters. «La piragua, la manta i les onades del mar», explica Faye. «La piragua com a denúncia que els africans no tenim llibertat de moviment, un dret que tenen tots els europeus però del qual nosaltres ens sentim exclosos. La manta com a reflex de l’única possibilitat de subsistència que ens deixa la llei d’estrangeria quan arribem a aquest país. I les onades com a símbol de totes les dificultats que hem d’afrontar, el racisme, la discriminació». El sindicat treballa per produir, a més a més de samarretes i bosses, gorres, vambes i peces de vestir de temporada. «Ens ens sentim orgullosos perquè ho estem fent tot legalment, amb NIF, amb factures, declarant tot el que venem. Tot és legal». Tot un pas endavant per a un col·lectiu que s’acostuma a associar amb les falsificacions.

No és estrany –ans al contrari– que la petita parada es munti a la plaça del Raspall, aquest any decorada en clau feminista, un homenatge a «les dones que han tingut un paper rellevant però no reconegut per la societat», segons explica una integrant de la Coordinadora de Festes Populars de Gràcia; parlem, al capdavall, de grups socials discriminats. En un any en què en política es parla amb insistència de desobediència, la plaça del Raspall reivindica «la desobediència però en clau feminista». «La qual cosa vol dir trencar amb la idea que se’ns imposa a les dones i sobre les dones». Les denúncies dels alternatius tenen un capítol a part a la façana de la casa okupada Ca la Trava, a la Travessera de Gràcia, decorada per a la festa major amb desenes d’anuncis de lloguer i de locals disponibles. En peu de guerra contra la gentrificació.