Colau i Endesa lliuren una pugna pels impostos

Una inspecció detecta un impagament de tres milions d'una taxa que han d'abonar les elèctriques

La companyia accepta un error de càlcul entre el 2011 i el 2015 però rebutja altres deutes

zentauroepp15201754 barcelona iluminacion170706190758

zentauroepp15201754 barcelona iluminacion170706190758 / PAOLO NESPOLI

4
Es llegeix en minuts
CARLES COLS / BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona ha detectat una cadena d’impagaments a les arques públiques municipals per part de les companyies elèctriques que operen a la ciutat, tant distribuidores (només n’hi ha una, Endesa) com comercialitzadores d’energia, gairebé un centenar, de diferents dimensions. Les xifres són milionàries.

    De moment, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, Endesa ha acceptat un error en el càlcul de les taxes que havia d’haver abonat entre els anys 2011 i 2015 per valor d’un milió d’euros. Endesa ja ha satisfet aquest deute. No l’ha discutit. Fonts de la companyia, que situen les suma en uns 860.000 euros, atribueixen la discrepància a «punts de subministrament que a la base de dades d’Endesa constaven com a situats en municipis adjacents i en la de l’ajuntament, com a Barcelona».

No ha passat el mateix en dos casos més: d’una banda, els 300.000 euros de sanció que li ha imposat l’ajuntament per l’impagament i, de l’altra, 1,8 milions més també per impagament de taxes pendents. En aquests dos últims casos, Endesa ha ingressat les quantitats reclamades, però amb disconformitat. És a dir, ha recorregut contra la decisió tot just després de fer la transferència bancària. Les mateixes fonts de l’elèctrica recorden que es tracta de «quotes amb destí no específic», que la companyia recapta a través del rebut, però que són per a tercers, com la taxa per a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). És per això que ha pagat les quantitats, tant la liquidació proposada com la sanció, però les ha recorregut.

L’origen del conflicte és un impost poc conegut i regulat des de l’any 1997, l’anomenada taxa per la utilització privativa de les empreses subministradores. El nom és avorrit, sí, però és un text crucial per als interessos municipals i el Tribunal Suprem ho va aclarir el mes de gener passat. Estableix que les empreses subministradores (electricitat, gas, aigua…) han d’abonar als ajuntaments un 1,5% dels seus ingressos bruts per municipi. L’origen del problema és que fins ara s’ha practicat l’autoliquidació, és a dir, cada empresa pagava la taxa segons els seus propis càlculs. Són molts els ajuntaments que reclamen des de fa temps que el Ministeri d’Indústria faci públiques les xifres panoràmiques de què disposa, fet que permetria certificar si la suma dels pagaments que es porten a terme a tots els ajuntament d’Espanya es correspon amb l’1,5% dels ingressos bruts de cada una de les empreses. La petició no ha obtingut mai resposta.

ALERTA A MADRID

L’actual equip de govern va decidir fa més d’un any reforçar el cos d’inspecció de l’àrea d’Hisenda. El propòsit era taponar de manera genèrica qualsevol tipus de fuga en el cobrament d’impostos, però de sobte va aparèixer a l’horitzó una pista. Les autoritats municipals de Madrid havien detectat que les liquidacions de les elèctriques no quadraven. D’aquesta manera, es va obrir un procés d’investigació que ha durat un any. Es va sol·licitar informació a les empreses, es van comprovar els registres per pagament d’IVA i es va demanar informació a l’Agència Tributària.    

En el cas de les empreses comercialitzadores, l’ajuntament està encara en plena fase d’investigació, però els primers indicis, a vegades obtinguts a partir de comportaments irregulars en les facturacions que declaren les empreses, conviden a sospitar que hi ha casos similars al d’Endesa.

ELS ARCANS DE LA FACTURA

Notícies relacionades

El motiu de les discrepàncies entre les elèctriques i l’Ajuntament de Barcelona és conseqüència d’un d’aquells apartats arcans de les factures que paguen els usuaris. Els conceptes consum, potència contractada i lloguer dels comptadors són inequívocs. Però hi ha un quart concepte, el de quotes per destins específics, que és una bossa que engloba pagaments per conceptes, per exemple, com la moratòria nuclear o els costos per insularitat, si és el cas. La discussió radica en el fet que les empreses rebutgen que se’ls computin com a ingressos bruts unes quantitats que simplement es limiten a canalitzar cap a un altre destí. No obstant, segons les fonts consultades, hi ha sentències vigents a Galícia i València que no donen la raó a les empreses.

SEGON POLS EN MIG ANY

El pols entre Endesa i l’Ajuntament de Barcelona surt a la llum menys de mig any després que el mes de febrer passat el govern municipal va decidir introduir una clàusula sense precedents per adjudicar el nou contracte d’enllumenat públic de la ciutat. Incloïa mesures concretes contra la pobresa energètica, una de les banderes d’Ada Colau. El tribunal que va arbitrar davant la queixa d’Endesa i Gas Natural va paralitzar l’adjudicació. El govern municipal no va guanyar la batalla administrativa, però sí que es va apuntar una certa victòria política, que completarà a mitjans del 2018 quan l’Ajuntament de Barcelona posi en funcionament la seva pròpia comercialitzadora elèctrica, amb la qual pretén subministrar energia a tots els edificis municipals, il·luminar els carrers i tenir fins i tot uns 20.000 abonats particulars.