NOUS NEGOCIS VINCULATS AMB LA MOBILITAT

Dues 'apps' de lloguer de bicis s'apropien dels pàrquings ciclistes del centre de Barcelona

El gremi de botigues amenaça amb denunciar el consistori si no posa fi a aquest "comerç il·legal"

L'ajuntament prepara una norma per regular el negoci al carrer de la mobilitat compartida

zentauroepp38604677 barcelona 25 06 2017 bicicletas aparcadas en la calle pelai170525191256 / FERRAN SENDRA

zentauroepp38604677 barcelona  25 06 2017 bicicletas aparcadas en la calle pelai170525191256
zentauroepp38606639 donkey170525190730

/

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El carrer és de tots però no és de ningú. Les normes de la convivència venen marcades per l’educació i el sentit comú, però sobretot per les infinites ordenances municipals el nivell de coneixement de les quals és entre escàs i nul. Sovint certes pràctiques, per noves i inesperades, moltes vegades vinculades a les noves tecnologies, poden escapar-se de tot aquest paraigua regulador. Va passar amb les terrasses, que van aprofitar el buit legal per omplir les voreres de cafès i tapes. Fins que el consistori va actuar. Ara està passant amb dues aplicacions de mòbil perquè els turistes lloguin bicis. Fa mesos que estan utilitzant els aparcaments públics al carrer per dispensar les bicis. Sense empleats i sense despeses de local, recorrent al que paguen tots els ciutadans.

Al debat sobre la possible privatització del carrer s’hi uneix l’aposta per la mobilitat en vehicles compartits, una iniciativa que l’ajuntament recolza, però que vol que es faci de manera ordenada.

Donkey Republic (empresa danesa) i Dropbyke (d’origen lituà) són les dues companyies que operen a Barcelona, amb prop de 600 bicicletes. L’usuari es descarrega l’app i situa al mapa de la ciutat tots els punts on pot trobar una bici, que allibera gràcies al telèfon. Té la seva lògica empresarial, ja que la capital rep més turistes que mai i cada vegada hi ha més carrils bici. Però parteix d’un punt que grinyola: les unitats estan repartides per la xarxa pública d’ancoratges. Només cal fer una volta per l’Eixample, el Poblenou o Ciutat Vella per comprovar que molts dels aparcaments tenen bona part de les places ocupades per aquestes bicis blaves, taronges i vermelles

Van desembarcar fa uns sis mesos. El consistori va començar a rebre queixes i es va posar a analitzar la situació. Adrià Gomila, director de Mobilitat del consistori, explica que s’està treballant «per definir una posició» respecte a aquests nous negocis. Una estratègia en forma de normativa sota la qual s’hauran de regir aquest tipus d’iniciatives. Subjau un conflicte d’interessos. Per un costat, l’ajuntament és partidari d’impulsar la «mobilitat en vehicles compartits». Per l’altre, s’enfronta al repte de decidir «com han d’estar estacionats» al carrer. Mentre es desfulla la margarida, les bicis segueixen exposades a la Barcelona més entregada al turisme.

L’ajuntament va ser alertat al gener per l’associació Bicitours, que representa les botigues de lloguer de bicis, unes 75 a la ciutat. Segons el gremi, l’activitat d’aquestes aplicacions és una «evident privatització de l’espai públic», a més d’una competència deslleial que, si es dispara, podria arribar a fer-los molt de mal. Borja Martínez-Sanz és el president de Bicitours, càrrec que va assumir al gener al substituir Ester Boada, empresària que ara ha passat a ser la gestora de Donkey Republic a Barcelona. Es poden imaginar com va caure aquest viratge professional en l’associació.

Boada té botiga al Born des de fa 21 anys i assegura que el negoci de què s’ha fet càrrec és «complementari al lloguer tradicional de bicis en un local». Perquè, assegura, les aplicacions donen «immediatesa, mentre que les botigues et permeten triar la bici, obtenir informació i sol·licitar un guia».

Segons Martínez-Sanz, l’expresidenta de Bicitours ha fet de la seva causa un «autèntic cavall de Troia». «Me la imagino l’any passat venent el producte a l’ajuntament, pintant-lo ben maco perquè no li posin problemes». Boada admet que la situació «és una mica incerta», però sosté que actua «al costat de l’Administració». Gomila, conciliador, diu que escolta les dues parts amb esperit constructiu.

¿DESCENTRALITZAR EL SERVEI? / La responsable de Donkey Republic defensa que el nou sistema ajuda a «descentralitzar el servei de lloguer de bici», però una ullada al mapa de les dues aplicacions demostra que l’oferta se centra en els punts neuràlgics del turisme. Boada també assegura que no col·loquen bicis «a prop de botigues de lloguer», però només cal fer una passejada per comprovar que això no és del tot cert.

Bicitours reclama al consistori que actuï. Si no ho fa, demandaran l’ajuntament, al considerar que Donkey i DropByke estan «incomplint amb aquest comerç il·legal diverses ordenances en vigor», com la de l’ús de l’espai públic per a un lucre personal. Exigeixen que aquestes empreses «venguin en locals»: «Estan portant l’oferta on hi ha la demanda. Imagini’s que arriba un camió de la Xina amb 10.000 bicicletes, ¿tampoc faran res per evitar-ho? I si em poso a vendre fruita, ¿no dirà res el fruiter de tota la vida?».

Gomila assegura que les ordenances permeten actuar «quan hi hagi un ús abusiu de la via pública». El problema és que la norma no concreta on hi ha la frontera entre el que és assumible i el que és abusiu. En qualsevol cas, diverses patrulles de la Urbana consultades per aquest diari sobre aquestes bicis (i al costat d’aquestes bicis) han assegurat no tenir cap coneixement sobre aquest negoci. «Seguim ordres, el que ens digui el comandament». ¿Quantes bicis de lloguer ha retirat l’ajuntament del carrer en aquests sis mesos? Un portaveu municipal aporta la resposta: cap; i l’explicació: «No s’han rebut queixes sobre una ubicació concreta».

    

Notícies relacionades

«PASSIVITAT» MUNICIPAL / Per Gomila, si un turista està prenent un gelat amb la bici de DropByke lligada en un aparcament públic no hi hauria cap irregularitat. El problema, no obstant, es resoldria usant l’aplicació mòbil, que permet comprovar on són les bicis i quantes n’hi ha de disponibles. Segons el gremi de botigues de lloguer, l’actitud municipal demostra la seva «absoluta passivitat, permissivitat i falta de reacció davant una activitat irregular».

Tot s’hauria de resoldre quan el consistori, en data indeterminada, tingui a punt el reglament que regularà aquests negocis a la via pública. Per l’experiència del Bicing elèctric (es va col·locar en aparcaments subterranis amb escàs èxit), l’ajuntament té previst permetre un percentatge de bicis al carrer.