Un 'spin off' per a Gal·la Placídia

Barcelona, com totes les ciutats, relega la figura d’alguns dels seus habitants i residents temporals històrics més rellevants, que bé podria haver convertit en símbols alternatius als que va elegir: la Sagrada Família, Floquet de neu, els barrets mexicans. No és que s’hagi fet malament: si l’objectiu era donar a conèixer la ciutat l’empresa està més que aconseguida. Però ¿com entendre que no se li doni més bola a la barcelonina que més poder va tocar de prop en la història?

No es tracta d’Ada Colau ni de Marta Ferrusola. Parlem d’Aelia Gal·la Placídia, nascuda entre el 388 i el 393, segons diferents fonts, i morta el 450, que va arribar a dirigir com a regent l’Imperi romà d’Occident. Es fa estrany que Colau ja tingui pel·lícula i ella no.

La dona només va viure dos anys a Barcelona, segons els relats: del 415 al 416, però van ser com quatre temporades de Joc de trons. Ella sí que era casta, i casta de la de veritat, més que CiU o el PSC: va ser filla, germana, esposa i mare d’emperadors romans, així com la dona del rei dels visigots, en un canvi a l’enemic forçat, amb segrest pel mig.

Penúries barcelonines

Gal·la Placídia era filla de Teodosi, emperador romà que va dividir el seu imperi entre els seus dos fills mascles, Honori i Arcadi. Als 20 anys, és segrestada pels visigots, liderats per Alaric, i acaba casada amb el seu cunyat i successor, Ataülf, el primer de la llista de reis gots que tantes generacions van memoritzar.

Tampoc està del tot clar si hi va haver un o dos casaments: les núpcies entre Ataülf i Gal·la Placídia van tenir lloc l’1 de gener del 414 a Narbona, però es parla d’una primera cerimònia entre ells el 411 a la localitat romana de Forum Livii. Arriben a Barcelona entre finals del 414 i principis del 415. Aquí neix l’únic fill que tindran, Teodosi, que mor pocs mesos després i és enterrat a la catedral (amb el temps, les seves restes van ser traslladats a la Basílica de Sant Pere, a Roma).

És llavors quan Ataülf demostra tenir alguna cosa d’Eddard Stark: mentre visita les seves muntures a les cavallerisses, segons una de les versions, o estant a la banyera, segons l’altra, és assassinat per Eberwulf, criat d’un antic adversari, Saro, a qui havia matat temps enrere. El germà de Saro, Sigèric, es converteix en el següent rei got: va governar set dies, durant els quals va fer matar els sis fills d’Ataülf amb una primer dona i va fer que Gal·la Placídia caminés 20 quilòmetres lligada, amb esclaus. A més la va fer fuetejar, encara que també s’ha escrit que la va violar. Després d’aquests set dies, Sigèric va ser assassinat i el germà d’Ataülf, Wàlia, el va succeir.

A aquestes altures, la dona ja havia sobreviscut al seu pare, a un promès, a un marit i un fill. Wàlia la va tornar a Roma a canvi d’unes 5.500 tones de blat i Gal·la Placídia va passar de Catelyin Stark a Cersei Lannister: el seu germà Honori la va obligar a tornar-se a casar, aquesta vegada amb un pretendent a qui ella detestava: el general Flavi Constanci.  

El marit va durar quatre anys, temps suficient perquè la parella tingués una filla i un fill: aquest, Valentinià, va ser emperador d’Occident des dels sis anys, fet que va convertir la seva mare en regent durant 12 anys.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Amb tot aquest currículum, a Gal·la Placídia se li ha dedicat una atenció millorable a Barcelona. Al seu dia Àngel Guimerà va escriure una obra sobre la seva vida que després va ser la base d’una òpera de Jaume Pahissa. El relat la presentava com a amant d’Eberwulf i còmplice en l’assassinat d’Ataülf.  

La ciutat li va dedicar una plaça, meitat de vianants meitat no, meitat Gràcia i meitat Sarrià-Sant Gervasi, on hi ha un dels edificis més lletjos de la ciutat i que resulta anodina per com va viure qui la bateja. Si Gal·la Placídia no es mereix una pel·lícula o una sèrie, almenys que li donin el seu nom a la molt més combativa plaça de les Glòries.