El govern de Colau retira la funerària pública del ple per falta de suport

El govern d’Ada Colau va haver de retirar de l’ordre del dia del ple municipal d’ahir els punts que concernien la creació d’una funerària pública a Barcelona, un projecte que el consistori defensa com una opció necessària per rebaixar el cost d’un enterrament. La funerària va desaparèixer del ple perquè el govern va tenir clar que perdria la votació. L’oposició va carregar contra el projecte en la comissió de Presidència, en què van reservar el seu vot per al ple. ERC ja va anunciar dijous que pensava oposar-se al projecte, i el 'no' de CiU i el PP també estava clar. Una abstenció de Ciutadans podria haver salvat la iniciativa, però al final els números apuntaven que la creació de la nova funerària seria tombada.

BUSCAR UN ACORD

La situació recorda el que va passar amb la modificació de crèdit del 2016, per ampliar el pressupost en 275 milions, que va ser retirada en l’últim moment d’una comissió per evitar-ne el rebuig. El govern es dona ara un mes, fins al pròxim ple, per aconseguir un acord.

El revés del govern municipal va  ser motiu de comentari fora del ple. El regidor de Presidència, Eloi Badia, que és el que es va encarregar de defensar el projecte des que es va anunciar, va afirmar que els grups que rebutjaven la proposta posaven els seus interessos per sobre dels de la ciutat. Es va mostrar «perplex» pel vot contrari anunciat per ERC i va afirmar que espera que en el mes vinent s’arribi a un acord.

Els republicans demanen que en lloc de vendre el 15% que posseeix a Serveis Funeraris de Barcelona –Mémora en té el 85%– i obrir una nova empresa, el consistori en compri un 36% més i es converteixi en soci majoritari. Badia va replicar que Mémora no vol vendre. La regidora d’ERC Trini Capdevila va mantenir la tesi i va instar l’ajuntament a negociar: li consta, va dir, que el govern no s’ha reunit amb l’empresa i només s’hi ha adreçat per carta.

«És una derrota del govern per la seva supèrbia. Demanem seure i buscar la millor solució», va afirmar Joaquim Forn pel grup Demòcrata. «La retirada del punt confirma la precipitació i electoralisme de la proposta», va considerar el cap de files del Partit Popular, Alberto Fernández Díaz.

La presentació de quatre proposicions de Ciutadans, el grup Demòcrata, el PP i ERC sobre les obres de la plaça de les Glòries va reproduir en el ple el debat de la comissió d’Urbanisme de dilluns passat. Tots menys la CUP van carregar contra la decisió del govern d’aturar els treballs, rescindir el contracte i tornar a licitar el projecte.

RETRETS

En un oceà de retrets, la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va indignar l’exalcalde Xavier Trias al subratllar els presumptes vincles de l’adjudicació de les Glòries amb la trama de comissions del 3% per obres públiques. «¿No se’n sent responsable? ¿No li cau la cara de vergonya?», li va preguntar, per afegir: «¿Posa la mà al foc per tot el que va fer el seu tinent d’alcalde Antoni Vives?».

Notícies relacionades

ERC votarà en contra de la creació de la funerària pública

Barcelona crearà una empresa funerària pública per rebaixar el preu dels enterraments

Trias va intentar sense èxit respondre per al·lusions, i després ho va poder fer: «És una vergonya i una indecència. Ho van fer durant la campanya electoral i he hagut de suportar que el seu grup digués que tenia 13 milions a Suïssa. I avui torna amb insinuacions que no li permeto. Crec que hauria de disculpar-se. Sé que no ho farà».

L’exalcalde va acusar Barcelona en Comú d’«intentar destruir l’adversari, en ocasions sabent que el que diuen no és veritat». I va agregar que si un dia deixa l’ajuntament serà per situacions com aquesta. «Hi ha coses que no hem de suportar», va concloure.