BARCELONEJANT

Una merceria a prop de la Mina

3
Es llegeix en minuts
MAURICIO BERNAL

Per la seva especial ubicació, al local de Gemma Vidal no entren només els clients habituals d'una merceria. Un dels primers visitants del negoci va ser un veí africà que s'hi va acostar un dia buscant el «ganxet més fi disponible», que necessitava, va explicar, per fer rastes. «El de 0,6 mil·límetres», recorda la mercera, ensenyant l'instrument en qüestió. Com que Fòrum de Labors està ubicada al carrer de Xavier Noguer, als límits o a la zona d'influència de la Mina, les gitanes també s'hi acosten amb freqüència a comprar. «Els encanta el daurat, sempre s'ha de tenir coses daurades per a elles». No hi ha cap altra merceria a un quilòmetre i mig a la rodona, Vidal ho va comprovar al seu dia, de manera que es pot afirmar que té el monopoli de la venda de fils, llanes, ganxets, botons, cintes i altres productes de merceria en aquest racó de la ciutat, una cantonada multicultural, palpitant i complexa, de la qual se sol parlar només quan hi ha drogues i batudes de la policia pel mig.

Per què una merceria i per què just aquí: perquè Gemma Vidal és d'aquí. L'any 1929 el seu besavi va construir una casa de pagès als terrenys on ara s'aixequen els blocs de la Mina, una vivenda on van arribar a viure instal·lades quatre generacions de la família. «Quan van fer la remodelació ens van expropiar. Però el meu avi, que era capatàs d'obra i va treballar en la construcció dels blocs, un dia va arribar i ens va dir: 'Això quedarà bé, ¿per què hem de marxar ?', sense saber el que vindria després». Vidal va viure la seva infància en aquest barri que amb el temps adquiriria tan mala fama, encara que d'esquena als seus carrers. «Vivíem en un dels blocs fronterers, i jo, més que anar cap endins, més aviat tenia tendència a sortir d'allà». Ara és veïna del Poblenou, però la seva mare encara viu al barri i un dia li va explicar que traspassarien la vella merceria de Xavier Nogués. Una merceria. Precisament el que estava buscant.

De quinquis i policies

El local ocupa un lloc al fons d'un passatge comercial que acull una vintena de negocis, entre els quals hi ha una perruqueria àrab, una agència especialitzada en viatges a països àrabs i un kebab. Molt a prop hi ha la parada de metro de Besòs Mar, on l'altre dia hi havia un notable desplegament policial, una cosa que en aquest barri tenen per normal. «De batudes n'hi ha contínuament, ja hi estem acostumats», deia una clienta. «Però el barri ha canviat. Abans era el quinqui que et robava amb navalla. Ara són temes mafiosos». La vella merceria de la qual es va fer càrrec Vidal era això, vella, clàssica, una merceria antiga, «fosca i plena de coses»; i era l'última del barri. «L'última -subratlla-.

Notícies relacionades

Fa uns anys n'hi va arribar a haver quatre o cinc, però van anar tancant una darrere l'altra». Després de dues dècades exercint la seva professió -farmacèutica-, Vidal buscava un canvi radical, i ja havia pensat en la possibilitat de muntar una merceria, de manera que la notícia va tenir l'aire d'una alineació de planetes. «Perquè de seguida vaig pensar: és una pena que això es perdi. Sempre hi haurà algú que necessiti una agulla i fil per cosir».

Vidal li va donar un altre aire al local. El va pintar amb colors vius i hi va deixar entrar la llum. Li va posar el nom de Fòrum de Labors perquè des del principi va aspirar que fos més que una botiga: volia un lloc on passessin coses, d'intercanvi. Va organitzar tallers diversos. I es va obrir al barri, a tot el que un barri com aquest pot oferir. «Aquí, on hi ha tanta gent de tants llocs diferents, m'interessa molt l'intercanvi de tècniques: per exemple, he après que hi ha una tècnica de ganxet per fer bosses que és pròpia del Perú. A tot arreu es fa ganxet, però a tot arreu es fa de forma diferent». A la merceria venen sobretot les dones grans del barri, clientes de tota la vida, i dones més joves a les quals Vidal ha reclutat des que va posar en marxa el local, fa dos anys. Però no és estrany veure entrar-hi un pakistanès dels que tenen petits tallers tèxtils als voltants, o un africà rastafari, o algú de la perruqueria del davant que hi va a buscar fil per depilar. És una altra cosa que ha après Vidal. Que en alguns països es depilen amb fil.