Badalona treu 'pectus' del seu passat romà

La porta del temps torna a obrir-se per tretzena vegada a Badalona. Arriba aquesta setmana, a partir de dijous, la XIII Magna Celebratio. Com cada any des del 2004, Badalona dedica quatre intenses jornades a rememorar el seu passat com a Baetulo, ciutat vitivinícola de Roma, que d’acord amb l’arqueologia d’urgències se certifica que va ser més important i extensa del que inicialment s’havia suposat. El febrer passat es va presentar en societat l’última domus descoberta, al costat muntanya de l’autovia C-31, lluny, doncs, del centre de Badalona, així que l’extensió de Baetulo torna a estar en discussió. Era magna, sens dubte, del calibre d’aquella mena de festa major pagana que s’acosta del 27 al 30 d’abril.

Cada edició té el seu què. En aquesta (el 13, per cert, no era número de mal averany per als romans) es posarà l’accent en dues qüestions. Primer, Ovidi. El poeta va morir fa 2.000 anys. Era una celebritat en el seu temps, però això no li va evitar l’exili a què el va condemnar August, un altre personatge fix a la Magna Celebratio. En l’edició del 2014, es va teatralitzar el casament d’August amb Lívia, però no per allò de fer un ¡Hola! o un Lecturas en llatí, sinó perquè aquell primer emperador va portar com ningú la política a l’alcova, més fins i tot que Enric VIII, que Déu n’hi do. En aquesta edició, dissabte, al Museu de Badalona, s’aprofundirà en August, en les seves martingales dictatorials, segons es miri, amb influència fins a l’actualitat. A la seva manera, aquell longeu emperador va convertir la seva pobra filla Júlia en una mena de porta giratòria de l’Antiguitat, perquè la va casar, la va descasar i la va tornar casar totes les vegades que va voler per assegurar-se favors polítics.

TALLER DE COSMÈTICA

Però, el que s’ha dit, el protagonista principal es pretén que sigui Ovidio, no pel trist exili a l’actual Romania a què el va condemnar August, sense que se sàpiga encara per què, sinó per algunes de les seves més celebrades obres, com 'Ars Amatòria' (L’art d’estimar) i 'Les metamorfosis'. Un taller pràctic de cosmètica extret de les ensenyances d’Ovidi és una cosa a tenir en compte, ni que  sigui només perquè 2.000 anys de tradició són molts. L’altra matèria en què la XIII Magna Celebratio posarà l’accent aquest 2017 serà, tangencialment, el 25 aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, en els quals Badalona va ser subseu. La raó de la inclusió d’aquest aniversari a la Magna Celebratio té truc, és clar. El motiu és que Badalona pot presumir que pels seus carrers va passejar el primer campió olímpic de la història d’Hispània, Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus, que  l’any 120 d.C., a la mateixa ciutat d’Olímpia on en la ficció Astèrix va guanyar una palma d’or, sense gens de poció màgica, va ser campió en la disciplina de quadrigues.

Aquell campió estava emparentat amb un prohom de Baetulo, el cap de família dels Licini, però no s’ha d’imaginar com un Ben-Hur. El campió no era qui portava les regnes de la quadriga, sinó l’amo de la (diguem-ne) escuderia. Aquest era Lucius. Ell es va emportar la glòria. Cosa que és en part injusta. De posar els punts sobre les is en aquesta qüestió s’encarrega també, en certa manera, la Magna Celebratio. Aquest any tornen les bigues, és a dir, la versió modesta de les quadrigues. 

AMB UN PARELL DE BIGUES

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Les bigues són carros de dos cavalls. Les quadrigues, com és obvi, de quatre. És la diferència entre un esportiu que tira bé i un Ferrari de gamma alta. Anys enrere, Joan Mayné, director del Museu de Badalona i impulsor indispensable de la Magna Celebratio, va tenir l’oportunitat de posar-se a les regnes d’una quadriga, com tot un Charlton Heston. «¡Allò era pura potència!», recordava, encara impressionat, anys més tard. Va ser una experiència única, però també una sàvia lliçó: per a una festa com la de Badalona, amb una biga n’hi ha prou. De fet, n’hi haurà dues, i recrearan, amb extrema prudència, una carrera, perquè les quatre jornades romanes de la ciutat són una gran festa (passen per les seves diferents activitats, cuina a.C. inclosa, unes 15.000 persones) i, també, una instructiva immersió en el passat. La Magna Celebratio, en resum, no és una versió amb pèplum de les habituals fires medievals que recorren els pobles de Catalunya els caps de setmana. Va més enllà, per la qualitat de les conferències i per la teatralització al carrer.

Però, sobretot, és una oportunitat que cada any aprofita la tercera ciutat de Catalunya per guanyar almenys un pols a Barcelona, que també té un passat romà del qual presumir, però a l’hora de la veritat no fa lluir gaire els seus escuts.