NORDIN AAMRIOUI, 19 ANYS

"Els nois del barri s'identifiquen amb mi, i jo amb ells, és clar"

zentauroepp37944968 barcelona 05 04 2017   barcelona 05 04 2017   entrevista con170407164557

zentauroepp37944968 barcelona 05 04 2017 barcelona 05 04 2017 entrevista con170407164557 / CARLOS MONTANYES

1
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Nordin Aamrioui ho té clar: «¿Que què diuen a casa? ¡Estan molt contents! Treballo i no estic al parc». Encara que no ho sembli, aquests dos elements (treball i parc) estan molt relacionats. Aquest noi de 19 anys, veí del barri de Santa Rosa, a Santa Coloma de Gramenet, d’adolescent va passar moltes hores al parc. Com tants joves de la seva edat i del seu barri. Allà va aprendre, entre moltes altres coses, l’art del 'parkour', una disciplina que consisteix en una mena de salt d’obstacles per l’espai públic, principalment mobiliari urbà.

Oportunitat

Nordin és monitor de 'parkour' (i de circ) a Urban Time. Una feina vinculada a una condició: «Que s’estiguin formant (o que tinguin intenció de fer-ho)», afegitó que fa que, almenys ells, no deixin ningú a la cuneta. Va començar un grau mitjà d’informàtica, però no li va agradar. Ara estudia per a tècnic d’instal·lacions automàtiques.

Notícies relacionades

Nascut al Rif (parla amazic, àrab, castellà i català), està establert a Santa Coloma des dels 9 anys i és el petit de quatre germans. Va arribar a Urban Time gràcies al seu amic Adnan. Nordin estava vinculat al Casal dels Infants, a la seva sucursal de Santa Coloma, però al veure l’oportunitat de treball a Germina ho va tenir clar.

Ara treballa cada tarda: dos dies a la Salut, a Badalona; dos al barri de la Pau, a Barcelona, i el divendres a la tarda a Parets del Vallès. Les extraescolars de 'parkour' i futbol a la Salut i la Pau estan vinculades a un projecte de barri amb els serveis socials. Els alumnes són nois com ell fa pocs anys. «Els nanos estableixen confiança amb mi perquè em veuen molt pròxim. I jo els veig pròxims a mi, és clar. A més a més, per a ells jo soc una motivació. Veuen que estudiar serveix d’alguna cosa».