ADNAN EL EMRANI, 20 ANYS

"Amb el primer sou me'n vaig anar de vacances a veure la meva família al Marroc"

Aquest jove veí del Raval de Santa Coloma és un dels monitors d'Urban Time des de la seva creació

zentauroepp37881081 badalona 31 03 2017 reportaje sobre empresa social de santa 170405091012

zentauroepp37881081 badalona 31 03 2017 reportaje sobre empresa social de santa 170405091012 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Adnan el Emrani té 20 anys, tres germans i viu al barri del Raval de Santa Coloma de Gramenet. Estudia un grau superior de Robòtica Industrial a la tarda, després de treballar de monitor en un menjador escolar, uns estudis i una feina que combina amb els tallers que imparteix els caps de setmana per a Urban Time, empresa social de la Fundació Germina. Aquesta entitat treballa al barri del Fondo amb nois vulnerables, una realitat que té molt a veure amb el camí que ha pres el noi.

L’Adnan forma part de la cartera de monitors d’Urban Time des del seu naixement (per Sant Jordi farà dos anys), i és que l’empresa es va crear per a ell. I per a nois com ell. «Els meus pares no treballaven, i per tant el meu sou és important», explica. Que ell portés diners a casa era important (vital), però també ho era per als seus educadors de Germina, on l’Adnan va des dels 17 anys.

Codis

Notícies relacionades

«Ja havia fet de voluntari al col·legi Mercè Rodoreda, i tenia el títol de monitor, així que quan va sortir l’opció de treballar de monitor de forma remunerada, no vaig dubtar a apuntar-me», explica el noi, que ha anat a l’entrevista amb camisa. A Germina ha après uns codis. Unes normes.

Parla àrab, la seva llengua materna, català, castellà, «francès, bàsic, i anglès, nivell batxillerat», així que de qualitats no n’hi falten. «L’estiu passat vaig fer un casal, a jornada completa, amb nois amb problemes d’estudis. Va ser una experiència superpositiva. Els nois es veien reflectits en mi i jo en ells», explica. Després de cobrar la seva primera nòmina de jornada completa, se’n va anar de vacances al Marroc amb un amic, amb parada a Eivissa. «Feia set anys que no anava a veure la família i van estar molt contents».