El passat romà de Gavà ressorgeix amb un petit i bell cap de terracota

Amb comptagotes, com sempre que es tracta d’arqueologia, el passat romà de Gavà torna a sortir, literalment, a la llum. Amb motiu d’unes obres fetes en una finca del carrer de la Rectoria, al centre de la ciutat, un equip d’arqueòlegs capitanejat per Joan Garcia Targa ha tingut l’agradable sorpresa de trobar-se, un altre cop literalment, de cara amb una bonica romana. Petita, això sí. És un cap d’uns cinc centímetres de la figura d’una dona. Sembla poca cosa, però explica molt sobre un temps en què l’actual Gavà era un conjunt de finques vitivinícoles on es van recollir grans fortunes.

Des del 1989, quan en aquell mateix carrer es van descobrir les primeres restes significatives, s’han fet 13 intervencions arqueològiques al casc urbà de Gavà, totes sempre amb motiu d’obres. S’han obtingut, doncs, 13 peces d’un puzle, que són poques encara per poder traçar el mapa d’una època romana que inclou des del segle I aC fins al segle VII dC, però que ja permeten intuir clarament el paisatge social d’aquella època. 

El 1990, per exemple, en la que va ser la tercera intervenció, es va localitzar un centre de producció d’àmfores. No es tractava de finques d’autoconsum. Formaven part d’aquella rereguarda on, segons els autors clàssics, es feia un vi laietà potser de qüestionable qualitat, perquè la producció havia passat de ser artesanal a gairebé preindustrial, ja que el que es pretenia era apagar la set de les tropes que defensaven les fronteres nord de la Gàl·lia i Germània. Però sembla que, a banda de les queixes, va reportar grans beneficis a l’economia al sud del Llobregat i, sobretot, al nord del Besòs. Baetulo i les seves vinyes, no Bàrcino, eren la ciutat a tenir en compte durant aquells anys.

MOSTRA DE SESTERCIS

El caparró que ara han trobat els arqueòlegs és una petita mostra de sumptuositat. De sestercis, vaja. No és una peça mal tallada. Una anàlisi més pacient podria determinar fins i tot si es tracta d’un producte d’importació, cosa que no seria estrany.

UN DÉU BACUS

Amb anterioritat a aquest descobriment, anys enrere va aparèixer també al subsol de Gavà un déu Bacus adossat com un aplic a un cubell. És una peça més o menys cèlebre, prou per formar part de l’exposició El sexe en època romana, comissariada pel Museu de Badalona, i que des del 2013 està de gira, actualment a València.

¿Hi ha més tresors? Sens dubte. El problema, com ja s’ha dit, és que les intervencions arqueològiques únicament es porten a terme quan es fan obres. La sort, com subratlla Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, és que es tracta d’un terme municipal on el subsol està notablement inalterat. Els fonaments de la casa del casc històric no són profunds i en molts casos se sustenten sobre murs preexistents. A poc a poc, amb el pas dels anys, la cartografia romana de Gavà es coneixerà més i millor.

CASC ETRUSC ÚNIC

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

No obstant, la peça més excepcional descoberta en aquest terme municipal va aparèixer a la platja, submergida. Va ser el 1965. Viladecans reivindica que realment va ser al seu territori. La discussió continua. 

El més interessant, no obstant, és el que es va trobar entre les restes d’un derelicte descobert durant uns moviments d’arenes. Hi havia un casc etrusc, una peça gairebé única al món actualment. Anava a bord d’un vaixell romà que va naufragar. El port natural de Gavà era un centre de gran trànsit de mercaderies. En aquella època podria haver sigut una exquisidesa amb el destí de ser venuda per als propietaris d’aquelles finques de producció de vi. Si hagués desembarcat, potser hauria conegut el caparró ara descobert. Però no va succeir. Tampoc ara es retrobaran, perquè aquell casc va ser tret il·legalment d’Espanya i subhastat el 1990. Pertany a una col·lecció privada dels Estats Units.