L'Uber de les Samsonite aterra a Sant Antoni

El barri de Sant Antoni és una placa de Petri que convé posar periòdicament sota el microscopi, perquè com a cultiu del bacil turístic és una font d’inesgotables descobriments. Aquí teniu l’últim, un material de primera mà explicat per Isabel Sucunza, juntament amb Abel Cutillas, ànima de la llibreria Calders, del carrer del Parlament, una travessia on, diuen, va començar la parctematització del barri.

Abans d’explicar el que ha passat, un parell de necessàries pinzellades sobre Sucunza i la Calders. La primera és recent. La pintura encara està fresca. Va ser fa un mes, quan Airbnb, per al cas, el Cthulhu de la gentrificació, li va enviar una carta a aquesta llibretera. El to era d’un impostat col·leguisme. El portal de pisos turístics de lloguer li demanava fotos de la botiga (realment és molt maca) per incloure-les en una guia sobre la ciutat. Sucunza, testimoni quotidià del que passa a Sant Antoni, els va respondre amb un inequívoc «ni de conya». Podria haver contestat amb un més literari «preferiria no fer-ho», però de Bartleby només n’hi ha un.

FALSOS ACTORS

Des d’aquell episodi de fa un mes, la vida a la Calders ha seguit el seu curs, que no deixa de ser atípic. Hi entren, és clar, els lectors buscant-hi llibres, però també agents immobiliaris d’incògnit, que no és que vesteixin diferent, però se’ls veu d'una hora lluny, perquè miren com a través dels prestatges, potser per calcular de memòria els metres quadrats de la botiga. De tant en tant algun es llança i pregunta si l’establiment és de propietat o està en règim de lloguer, com si allò fos el planeta Terra de la Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams, que ha de ser literalment eliminada del sistema solar perquè per allà mateix ha de passar una via de circumval·lació interestel·lar, que en el cas de Sant Antoni podria ser, per exemple, un nou gastrobar (déu-n’hi-do, el nom) o una botiga de lloguer de patinets.

Total, que no fa ni una setmana va passar una cosa nova. Es va presentar davant el taulell un jove amb una proposta singular. Va dir que té gairebé a punt una app in-dis-pen-sa-ble, pensava ell, una solució perquè els turistes d’apartaments tinguin un lloc on poder guardar còmodament les maletes mentre aprofiten les seves últimes hores a la ciutat abans del vol. Al centre de la ciutat hi ha un parell o tres establiments aparcaequipatges, sí, però aquell jove es va presentar a la llibreria convençut que això és molt analògic, perquè s’han de carretejar fins allà, així que en un moment de lucidesa va concebre l’Uber de les Samsonite. El seu propòsit és que els establiments de Sant Antoni, la Calders, per exemple, cedeixin a canvi d’una petita compensació econòmica la rebotiga per guardar-hi les maletes dels turistes que s’han allotjat a la mateixa finca o en una de molt propera. Cthulhu a casa, que bé. Un altre cop, Sucunza va arribar a la conclusió que preferiria no fer-ho. Li va ensenyar la porta, però algú picarà l’ham, segur. Si algun dia se celebressin els judicis de Nuremberg sobre la turistificació de Barcelona, una cosa que previsiblement i lamentablement no passarà, pel banc dels acusats podrien passar paios molt singulars i que, a més, no podrien al·legar allò que només complien ordres.

FEM SANT ANTONI

La qüestió és que Sucunza va dir que no perquè, ja ho hem dit, té una butaca de primera fila al carrer del Parlament, on segons els veïns de Fem Sant Antoni, una plataforma cada vegada més en forma, passen coses que no es creuria ni el Monjo Elèctric, aquell robot d’una altra novel·la de Douglas Adams que de tan crèdul que era «començava a creure’s coses que resultaven difícilment creïbles fins i tot a Salt Lake City», per allò que és la pàtria dels mormons i del seu tarambana Joseph Smith.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Aquesta setmana, sense anar més lluny, han caçat un anunci immobiliari que fa caure d'esquena. Es ven un entresol del número 55 de Parlament, de 58 metres quadrats, per 150.000 euros. Fins aquí, res de nou sota el sol de Barcelona. El més interessant ve després, en el comentari de l’anunciant: «El pis no es pot visitar, està ocupat per tercers sense títol. No realitzarem els tràmits de desallotjament, seran a càrrec del comprador. L’ocupació il·legal es pot gestionar mitjançant negociació amb els ocupants oferint-los una compensació econòmica o amb demanda judicial amb un cost aproximat de 1.000 euros i en el termini d’uns sis mesos la vivenda queda desallotjada».

En 58 metres quadrats hi caben moltes maletes.