De vermut amb Picasso i els seus amics catalans

El malagueny va retratar tothom que va passar per la seva vida i amb cada obra va explicar una història. El museu del geni les explica a l'hora de l'aperitiu

zentauroepp37739111 barcelona  19 03 2017 barcelonenado   lectura vermut a cargo170321181249

zentauroepp37739111 barcelona 19 03 2017 barcelonenado lectura vermut a cargo170321181249 / JOAN CORTADELLAS

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els amics de Picasso, com també parents, coneguts i amants, han ocupat el carrer de Montcada. El Museu Picasso. N’hi ha 43. Hi són tots. Els que va cultivar a Barcelona i Els Quatre Gats, els que a París van formar la bande à Picasso, i també, les seves dones, les que va estimar més i les que no va estimar tant. Tots aquells que d’una manera o altra van transitar per la seva quotidianitat i per tot el segle XX, que no en va Picasso va tenir una llarga i prolífica vida. Tots junts, tots barrejats, tots sota un mateix paraigua: l’exposició Picasso. Retrats. No costa imaginar-se’ls saltant de les teles. De nit, fent un aquelarre. Vaja, que protegits per la foscor i encoratjats per la soledat de les sales, potser es posen a recordar el passat: la majoria bevent absenta, la minoria llegint poesia, algun coquetejant amb el suïcidi alhora que un altre recorda el seu pas per la presó (el robatori de La Gioconda va esquitxar de prop el malagueny), i elles estimant o odiant. Perquè Picasso tenia això: era un home d’extrems.

Carles Casagenas  i Dafnis Valduz diumenge

La broma sobre les trobades nocturnes dels retratats pel geni que llueixen a Barcelona la firma el director del museu, i té sentit. Picasso va ser un gran amic dels seus amics. I els que ara visiten casa seva ho van ser tots. També va ser un gran retratista. Però mai per encàrrec. Ho va intentar la rica i famosa Helena Rubinstein que li va donar un xec en blanc perquè n’hi fes un. Al geni, que era molt seu, no li va donar la gana. I no l’hi va fer. Així que es va dedicar als seus, als que sempre va dibuixar captant les seves idiosincràsies personals. De manera que cada retrat explica una història, la del retratat, i tots junts expliquen les vides, reals o imaginàries, de Picasso. Ho fan a l’exposició, de visita obligada. Sí o sí. Però el Palau Aguilar tanca de nit, i amb molta seguretat. Així que l’interessant és entrar-hi de dia, ja sigui per contemplar-los, quiets, als llenços, o per fer-hi un vermut. Sí, un vermut. Passa els diumenges. Va passar el passat i passarà els dos que venen.

Enric Majó i Dafnis Valduz

Enric Majó i Dafnis ValduzDiumenge el dia era assolellat, i convidava a passejar. Però no sempre és possible seure a la taula amb Santiago Rusiñol, Josep Rocarol, Ramon Pichot, Carles Casagemas, Frederic Pujalà, Pere Romeu, Jaume Sabartés i Àngel Fernández de Soto. Així que abandonar una terrassa, que no el vermut, pel cafè-teatre del Museu Picasso on oficiaven Enric Majó i Dafnis Valduz per donar veu als citats, era una opció per tenir més que en compte. El sol llueix sovint; però els vermuts només són tres i un ja s’ha fet. El pròxim, el dia 26, tindrà com a protagonistes la bande à Picasso (Guillaume Apollinaire, André Salmon i Max Jacob), més altres amics de París; i el 2 d’abril manaran les seves dones; la cita promet, hi seran totes. La idea és escoltar aquests personatges a través dels seus textos, saber qui eren i quina relació van tenir amb el geni. I la idea, boníssima, és d’Anna Guarro, responsable de les activitats de la pinacoteca.

Totes les seves dones  i els col·legues de París, que també li van prestar les seves cares, seran els protagonistes de les pròximes lectures

Notícies relacionades

Hi va haver ple. El primer de parlar va ser Rusiñol, referent del jove Picasso. Poca cosa per aprendre que ja no se sàpiga sobre el geni modernista. Menys conegut és Rocarol. Un personatge per descobrir. No només va compartir misèria amb Picasso a París, el 1902, sinó que ell sol va evitar el saqueig i incendi del Monestir de Pedralbes el 1936. També va acompanyar De Soto, Sabartés i el malagueny a l’enterrament de Jacint Verdaguer. Pichot va ser el que va portar Picasso i la que llavors era la seva nòvia, Fernande Olivier, a Cadaqués, i va ser qui es va casar amb Germaine Florentain, la mateixa per la qual es va suïcidar Casagemas. El succés, enmig del cafè de l’Hippodrome de París, el va recollir sencer Josep Pla de boca de Manolo Hugué, un dels testimonis.

Escruixidora la lectura dels fets que va fer Valduz. Menys tensa va ser la interpretació d’El tango de la cocaína. La peça es va cantar en honor a De Soto, company de gresques nocturnes de Picasso a Barcelona i immortalitzat pel malagueny al famós oli El bevedor d’absenta. Va morir l’any 1937, atropellat per una ambulància al centre de Barcelona en plena guerra civil. I Sabartés. ¿Què es pot dir del seu amic, secretari i biògraf? Va crear el Museu Picasso. I d’aquesta manera va fer possible que diumenge hi hagués vermut.