DESÈ ANIVERSARI DEL SISTEMA DE BICICLETA PÚBLICA

El fiasco del Bicing metropolità

Els municipis de l'entorn de Barcelona van fracassar en l'intent de copiar el model de bici compartida

Es va fiar tot a la publicitat i el concurs no va quallar perquè AMB no hagués d'assumir 19 milions anuals

zentauroepp14776789 sant joan desp  17 12 2010 presentaci n del plan bicibox par170320141707

zentauroepp14776789 sant joan desp 17 12 2010 presentaci n del plan bicibox par170320141707

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'experiència és un grau; i la prudència, una virtut. Per això l'editorial d'aquest diari del 5 de gener del 2009 que versava sobre el futur Bicing metropolità tenia una arrencada 'comodí': “Si res es torça…”. I tant que es va torçar. Es va doblegar, es va trencar i es va esmicolar en mil trossos. La bici pública feia un any que rodava pels carrers de Barcelonabici pública i el seu èxit va inspirar a altres 17 municipis de l'àrea metropolitana. El projecte va naufragar. Per què només ha funcionat en la gran urbs? Per què cap companyia va veure una oportunitat de negoci en el pla? És ara el moment, quan el ciclisme urbà creix, la xarxa de carrils bici és molt més àmplia i els municipis estan més i millor connectats?

Antoni Poveda, llavors president de l'Entitat del Transport Metropolità (EMT) i avui vicepresident de Mobilitat i Transport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va avançar que la primera fase inclouria 440 estacions i 3.500 bicicletes, el què generaria uns 100.000 usuaris. El cost per bici seria d'uns 3.000 euros anuals i el 60% del sistema es costejaria gràcies a la publicitat. El total, pujava a 19 milions d'euros. En la postal del moment s'hauria d'afegir l'escassa o nul·la xarxa de carrils pedalables entre municipis. Uns trencats vials que no convidaven a pedalejar més enllà del cap de setmana. De fet, el pla anava acompanyat d'una promesa: ampliar de 200 a 375 quilòmetres la malla metropolitana de carrils bici. Poc es va avançar, encara que avui hi ha un pla -Bicivia- que contempla un total de 414 quilòmetres de carrils bici, el 25% dels quals ja estan executats.

TOT A PUNT

El 2009 estava tot molt avançat. Mentre això succeïa, apareixien sistemes de bici compartida a Sant Andreu de la Barca, Girona, Terrassa i Granollers. Els estudis jurídics i de viabilitat van dilatar el tema. Tots els plens municipals, inclòs el de l'EMT, havien aprovat el pla. Només faltava el concurs i que guanyés el millor. Tot això succeïa en un moment en el qual el Bicing fallava més que una escopeta de fira. Bicis fetes malbé a les estacions i un sistema informàtic que queia amb facilitat.

  ALBERT BERTRAN

S'estrenava el 'bicing' de Sant Andreu de la Barca, el novembre del 2009.

A finals del 2009 van brotar dubtes. La caiguda publicitària amenaçava el pla, ja que cap empresa s'havia interessat pel concurs. En resum: no resultava atractiu econòmicament. L'Administració ja va dir que no aportaria més diners. El vicepresident de l'AMB ho analitza avui des de la distància temporal: "Ho basàvem tot en la publicitat. Altrament, no teníem, ni tenim, 19 milions d'euros anuals per a mantenir el projecte". Creu que ara es podria fer arribar el Bicing a punts de L'Hospitalet i de Sant Adrià. Però res més. "No és una prioritat".

BICIBOX I SUBVENCIONS

Notícies relacionades

El febrer del 2010 es va produir l'enfonsament. Les principals candidates a gestionar l'invent -Clear Channel i JCDecaux- van descartar presentar-se. L'EMT va fer un gir copernicà a l'assumpte en apostar per la bici privada, amb la instal·lació de 230 pàrquings. La van anomenar Bicibox i avui en dia ofereix 1.700 places i està present en municipis com Castelledefels, L'Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Sant Feliu, Sant Just, Esplugues, Sant Cugat, Cerdanyola, Molins de Rey o Ripollet (curiosament, dins del nucli de Barcelona no n'hi ha ni un). Un canvi de model sorprenent, es va passar de promocionar la bici pública, destinada a recorreguts curts d'entre tres i set quilòmetres, a promocionar la bici particular, que hi té a veure, però que transcendeix al discurs del transport públic, la intermodalitat o la unificació tarifària. "Amb molts menys recursos també hem impulsat un sistema de mobilitat sostenible molt útil per a les ciutats de l'entorn metropolità", conclou Poveda.

L'aposta de l'AMB és a un altre nivell. Econòmic, bàsicament, però també d'estratègia. Petites actuacions en infraestructura i en bicicletes, com les 2.000 elèctriques que s'han subvencionat els últims tres anys per un cost de tres milions d'euros. La bici, millor a foc lent